PALMA DE MALLORCA, 30 de setembre (EUROPA PRESS)
El nou Pla Hidrològic de les Balears preveu inversions per un import total de 2.049 milions d'euros per als pròxims 18 anys, i serà un instrument d'ordenació dels recursos hídrics que tindrà com un dels seus objectius principals complir en 2015 amb la Directiva Marc del Agua de la Unió Europea (UE) que estableix per a aquest any la necessària conservació i recuperació del bon estat ambiental de totes les aigües subterrànies, superficials i costaneres.
En roda de premsa, el conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, va explicar l'esborrany del Pla i va destacar que es tracta d'una de les actuacions més importants i ambicioses pel que fa a la gestió i infraestructures de la Comunitat.
Tot i que el Pla preveu inversions per un import de 2.049 milions d'euros, d'aquests, 1.974 es destinaran a infraestructures i 75 milions a programes d'actuació.
Així, alguns dels principals programes a desenvolupar durant els pròxims anys seran mesures de foment i conscienciació de l'estalvi de l'aigua en els seus diferents usos, elaboració de normatives o implantació de sistemes de tarifes progressives.
Alhora, es realitzaran controls de possibles contaminacions, conservació i restauració de torrents i zones humides i, finalment, s'elaborarà un pla d'emergències per als casos de sequeres extremes i per a la prevenció de possibles efectes del canvi climàtic.
D'altra banda, una de les infraestructures més destacades serà la depuració de les aigües residuals i reutilització de les depurades. Aquesta actuació, que pretén que totes les aigües depurades de la Comunitat puguin ser reutilitzades, suposarà un estalvi important en les captacions i extraccions dels recursos dels aqüífers, i garantirà el bon estat mediambiental dels torrents i de les aigües costaneres.
En la depuració i en la seva reutilització, el pla preveu inversions per valor de 1.137 milions d'euros fins a l'any 2027, és a dir, un 55% del total. D'aquests, 153 milions es destinaran a la millora i adequació de clavagueram per evitar filtracions.
El Pla també preveu projectes d'interconnexions a Mallorca i Eivissa perquè els recursos hídrics ja existents puguin arribar a altres municipis. Així, en el cas de Mallorca es farà arribar als pobles de l'interior una part de l'aigua que circularà per l'eix hídric Palma-Alcúdia.
A més, també és molt important el pressupost destinat a la recuperació ambiental dels torrents i a la prevenció i defensa d'inundacions en les conques hidrogràfiques, actuacions en les quals s'invertirà a prop de 500 milions d'euros. Així, s'actuarà en gairebé 1.100 quilòmetres de torrents, 770 de Mallorca, 180 de Menorca i 140 d'Eivissa.
L'esborrany presentat avui estableix que es facin més perforacions en aquells pobles en els quals únicament hagi un pou de subministrament per garantir el proveïment en quantitat i qualitat. Així, la Conselleria de Medi Ambient va remarcar la necessitat d'obrir 130 nous pous de subministrament en totes les Illes.
Una altra actuació important és la recàrrega de tres aqüífers de Mallorca: s'Extremera, amb aigua de Sa Costanera; Crestatx, amb aigua del torrent de Sant Miquel i de ses Fonts Ufanes; i el de Sencelles, amb aigua de diferents captacions.
Pel que fa als usos dels recursos hídrics, la Comunitat consumeix uns 280 hectòmetres cúbics anualment, dels quals 132 corresponen al subministrament a la població i 115, als usos agrícoles i ramaders. La resta es distribueix entre jardineria, indústria, camps de golf i altres.
Per illes, Mallorca consumeix 231 hectòmetres anuals; Eivissa, 26; Menorca, 21; i Formentera, poc més d'un. Pel que fa a l'origen de l'aigua, 223 hectòmetres dels 280 que consumim procedeixen dels aqüífers. De fet, Balears depèn dels aqüífers en un 80%, mentre que la Península posseeix major dependència de les aigües superficials.
Així doncs, la Conselleria ha obert una fase o procés de participació pública perquè el Pla pugui ser aprovat pel consell De ministres a finals del pròxim any.
