L'ex conseller insular de Territori serà excarcerat per primera vegada per ser interrogat per la jutgessa
PALMA DE MALLORCA, 28 Jul. (EUROPA PRESS) -
La titular del Jutjat d'Instrucció número 12, Mari Carmen González, interrogarà aquest dijous als ex consellers insulars de Territori, Bartomeu Vicens, i Economia i Hisenda, Miquel Àngel Flaquer, mentre que divendres prendrà declaració a l'expresidenta del Consell i del Parlament, Maria Antònia Munar, així com l'exvicepresident de la Institució, Miquel Nadal, en qualitat d'imputats dins del cas que investiga les presumptes irregularitats al voltant a la venda dels terrenys de Can Domenge.
Les compareixences, que al principi eren fixades per als dies 1, 2 i 3 de juny, tindran lloc després que fossin ajornades a petició de les defenses per coincidir amb la celebració d'un judici.
En el cas de Vicens, haurà de ser excarcerat per declarar ja que des del passat 6 de juliol es troba complint tres anys de condemna a la presó de Palma per una peça separada del cas Són Oms, després de pagar en la passada legislatura 12.020 euros públics al seu comptable per un informe sobre el terra que ha resultat innecessari per als interessos generals i que ha estat plagiat d'internet.
L'ex conseller de Territori serà aquest dijous el primer a deposar, ja que la seva compareixença ha estat fixada per a les 10.30 hores, mentre que a les 12.30 està citat Flaquer.
Prèviament, a les 9.00 hores compareixerà, tot i que en qualitat de testimoni, la interventora del Consell Elena Montejo, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
En concret, el nom d'aquests quatre imputats apareix reflectit en la querella que va interposar Josel S. L. -pertanyent al grup Núñez y Navarro-, i que atribueix els presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i revelació de secrets oficials a, entre d'altres, Munar i a aquells membres del ple del 30 de desembre del 2005 que van donar el seu vot a favor de l'adjudicació d'aquests solars.
Aquesta serà la segona vegada, en el cas de Munar, i la tercera en el cas de Nadal, que prestaran declaració en el marc d'aquest procediment, que investiga si la UTE adjudicatària va disposar d'informació privilegiada i va gaudir d'un tracte de favor en el procés, després que els terrenys fossin venuts pel Consell de Mallorca a [Sacresa] Terrenys i Promoció S.L. i Construccions Pedro Francisco Ferrá Tur per un total de trenta milions d'euros, malgrat tractar-se de la meitat del seu valor al mercat (57,8 milions d'euros) i del que oferia la promotora Núñez y Navarro.
Munar, assistida per Gabriel Garcías, ja va deposar el passat 18 de desembre davant del magistrat de la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), Francisco Javier Muñoz, quan la causa estava en mans de la màxima instància judicial de les illes -després va retornar al Jutjat d'Instrucció número 12 per no tenir cap aforat imputat-.
En la seva compareixença, ha apuntat a les Conselleries insulars d'Economia i Territori en la passada legislatura com a responsables d'idear les clàusules del concurs.
Per la seva banda, Nadal, defensat per Josep Zaforteza, ha admès el 30 d'abril de l'any passat que es va reunir amb un directiu de [Sacresa] mesos abans que es fallés el concurs, tot i que ha afirmat que no ha precisat a l'empresari "les bases de determinació del preu o si anava a ser concurs o subhasta, doncs ho desconeixia".
L'encausat ha defensat que com no era conseller executiu quan es va signar, el 30 de desembre del 2005, el decret per a l'alienació dels terrenys, pel que no tenia competències en el procés.
El passat 25 de febrer ha declarat a més dins d'una peça secreta del cas en seu del TSJIB.
LA JUTGESSA VEU UNA "CONCULCACIÓ FLAGRANT DE LES NORMES"
La jutgessa, en l'exposició que va elevar al TSJIB per demanar que assumís el cas, va determinar que la resolució d'aquest decret anava dirigida a "un fi preordenat de satisfer interessos no legítims", que va constituir una "conculcació flagrant de les normes amb una finalitat perjudicial i aliena als interessos generals".
En aquesta línia, la magistrada considera que els imputats es van desprendre d'un immoble de "molt alt valor i que lluny de fer-ho en la forma que més es garantia l'interès general ho van fer per satisfer interessos privats", a un preu 30 milions inferior al seu valor al mercat "deixant per tant d'ingressar a posta a l'erari públic aquesta quantitat sense que existissin raons justificades per a això".
