VALÈNCIA/MADRID, 5 Mar. (EUROPA PRESS) -
La casa de valoració i subhastes Ansorena subhastarà aquest dimarts l'obra inèdita d'Esteban Murillo 'San Pedro Penitente',
procedent d'un col·leccionista d'Ontinyent (València), amb un preu d'eixida d'entre 350.000 i 450.000 euros, en el marc de la celebració aquest 2018 del 400 aniversari del naixement del pintor, segons ha informat l'empresa.
L'obra procedeix d'una col·lecció privada a Ontinyent (València) que ha sigut incorporada al 'corpus pictòric' de la casa pel doctor Benito Navarrete Prieto, qui ha examinat i publicat l'obra.
El llenç, que roman sense reentelar, representa a Sant Pere resant amb les mans juntes i lleugerament alçades, mirant al cel després d'haver negat a Crist tres vegades. Les claus i el llibre, atributs que identifiquen el Sant, se situen sobre una roca en la part esquerra que, juntament amb el paisatge a penes insinuat en la dreta, situen al Sant en l'espai.
Segons l'empresa de subhastes, aquesta iconografia de Sant Pere va ser àmpliament difosa durant el barroc espanyol i escomès per Murillo en diverses etapes de la seua producció. Una de les primeres versions va ser realitzada en els anys 1650-55, que actualment es troba conservada en el Museu de Belles arts de Bilbao, i en la qual Murillo afronta la concepció de l'obra sota la influència de José de Ribera, encara que amb la suavitat del mestre sevillà.
Entorn de 1670-75, Murillo va fer una versió de 'San Pedro penitente de los Venerables' encara influenciat per Ribera i en la qual es representa a Sant Pere també amb les mans unides, estretes i mirant al cel, unificant l'expressió facial amb el seu llenguatge corporal. L'obra, actualment propietat Fundació Focus, va ser encarregada pel canonge Justino de Neve, donada a l'Església de l'Hospital dels Venerables, i espoliada durant la invasió napoleònica.
Segons ha apuntat Navarrete durant la restauració, aquest 'San Pedro penitente' seria una versió posterior a la dels Venerables, de data cap a 1675 a causa de la seua factura més vaporosa i solta, i que, a pesar de ser la versió més tardana coneguda, manté encara la influència de Ribera i la utilització de codis naturalistes de les seues primeres obres.
