PALMA DE MALLORCA, 20 de març (EUROPA PRESS)
El 20 % dels turistes que arriben a Mallorca, gairebé un de cada quatre visitants, s'allotgen en habitatges que es troben al marge dels circuits convencionals, és a dir, fora dels hotels i complexos d'apartaments registrats com turístics a l'illa.
Aquesta modalitat allotjativa, anomenada turisme residencial, representa una borsa de negoci important, però de manera simultània ha generat conflictes des del punt de vista de la competència i de la protecció del consumidor.
Així ho posa de manifest un estudi elaborat per economistes i juristes de la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat d'Almeria, la UNED i la Universitat Europea de Madrid, i que proposa una aproximació a les bases legals per sotmetre el turisme residencial a la normativa turística i de consum vigent.
El projecte, titulat 'Turisme residencial. Aspectes econòmics i jurídics', ha comptat amb el finançament del Programa nacional de ciències socials, econòmiques i jurídiques del Ministeri d'Educació i Ciències. Sota la direcció de Pedro A. Munar, professor titular de Dret Civil de la UIB, l'estudi pretén determinar la importància del sector del turisme residencial des d'un punt de vista econòmic i sobretot resoldre el problema jurídic que planteja a Balears i altres regions.
Un dels punts que constata l'estudi és que la via de comercialització més freqüent de l'oferta turística residencial és internet, i conclou que la despesa que realitzen els turistes residencials, especialment en l'oferta complementària, és superior al turisme convencional que s'allotja en hotels i apartaments.
L'estudi posa en relleu a més que un dels principals problemes que planteja el turisme residencial és d'índole competencial, ja que alguns propietaris tenen els seus apartaments registrats i qualificats com allotjaments turístics, mentre que altres els lloguen a tercers sense tenir cap tipus de permís i per tant, eximint-se de complir amb les exigències legals a les quals obliga la normativa.
Així i tot, hi ha problema "molt més greu" de tipus jurídic, com és el fet de determinar els vincles que s'estableixen entre arrendador i arrendatari. Alhora, el projecte constata el gran interès que hi ha entre les comunitats autònomes perquè es reformi la Llei d'Arrendaments Urbans per poder donar solució als propietaris que actuen al marge de la Llei.
