El 23% dels gitanos que viuen a Balears ocupen habitatges molt deteriorats

Actualizado: martes, 7 octubre 2008 19:49

Andalusia, Comunitat Valenciana, Madrid i Catalunya aglutinen el 70 % de les residències de població gitana

MADRID/PALMA DE MALLORCA, 7 d'octubre (EUROPA PRESS)

El 88 % dels gitanos resideix en habitatges normalitzats a Espanya (pisos, cases, adossats) tot i que quatre de cada deu d'aquests immobles es localitzen en barris vulnerables, de la mateixa manera que el 23 % dels quals viuen a Balears, i en més de la quarta part dels casos, tenen severes carències estructurals, segons el Mapa sobre Habitatge i Comunitat Gitana a Espanya 2007 presentat avui per la Fundació Secretariat Gitano (FSG) a Madrid.

L'estudi, que va comptar amb la participació del Ministeri d'Habitatge, analitza la situació residencial de la comunitat gitana i la seva evolució des de 1991, quan es va elaborar l'únic precedent documental sobre la matèria. Així, s'han analitzat 1.145 municipis, 2.948 barris i assentaments i s'han identificat 91.965 habitatges per a una població pròxima al mig milió de persones, el 70 % dels quals està a Andalusia, Comunitat Valenciana, Madrid i Catalunya.

En conclusió, presenta una "tendència a la normalització" entre el col·lectiu, tot i que reflecteix "una persistència de l'infrahabitatge", ja que en l'11,9 % dels casos, els gitanos viuen a barraques (3,9%), coves, habitatges mòbils, edificis no habitables o cases en avançat estat de deteriorament. Aquesta xifra ascendia al 31 % fa quinze anys.

Pel que fa a la localització residencial, l'anàlisi reflecteix la tendència del col·lectiu a "l'arrelament" en barris amb antiguitat per sobre dels 15 anys, ela qual cosa es dóna en el 77 % dels casos, i a la concentració, doncs en el 40,9 % de les zones es localitzen més d'una desena d'habitatges ocupats per gitanos. Segons el director de la FSG, Isidro Rodríguez, aquest agrupament provoca "l'estigmatització dels barris" on resideixen.

Les zones més comuns són els barris de primera o segona expansió de les ciutats, on viu el 24,4 % dels gitanos; els barris perifèrics, amb un 24,2 i el nucli antic, on viu el 18,7 %. A més, hi ha un 21,8 % que viu en cases disperses dins el conjunt urbà i un sis % que resideix en "assentaments segregats del nucli urbà", una xifra quatre punts percentuals per sota de la registrada a l'estudi de 1991.

Sobre la qualitat residencial, l'estudi incideix que el 40,6 % de la població gitana està instal·lada "en un ambient en què es produeixen situacions socials qualificades com d'especial vulnerabilitat", relacionades amb la inseguretat ciutadana, la baixa qualitat dels serveis públics o l'impacte dels subministraments, perquè si bé s'han "millorat les instal·lacions bàsiques", un quatre % manca encara d'aigua corrent, segons va explicar Rodríguez.

Per accedir a l'habitatge, el col·lectiu acudeix en més de la meitat dels casos a l'habitatge protegit, mentre que el 42,1 % recorre al mercat lliure. En elles viuran de mitjana unes 4,9 persones, tot i que en el 18 % dels casos, els habitants donin cada casa són més de sis.

LA MAJORIA A ANDALUSIA

Per comunitats autònomes, l'estudi destaca que el 69,2 % dels gitanos que viuen a Espanya es concentren, per aquest ordre, a Andalusia, el País Valencià, Madrid i Catalunya, les zones que també concentren un major volum de població en termes generals. Atenent a l'anàlisi realitzat fa 15 anys, la FSG destaca un moviment cap al Litoral en detriment del sud, on ara es troba el 36 % dels habitatges respecte del 41 % de 1991.

En aquestes regions no es donen, tot i això, els majors percentatges d'infrahabitatge entre el col·lectiu, doncs és a Galícia, amb un 21,9 % i a Cantàbria (14,3%) on es localitza el volum més ampli d'habitatges tipus barraca. A més, el 23% dels gitanos de Balears ocupen habitatges molt deteriorades, de la mateixa manera que el 20,1 % dels quals viuen a La Rioja.