La Plataforma considera que els "culpables" de la redacció de la [LOFCA] són Salgado i Ocaña
PALMA DE MALLORCA, 30 Nov. (EUROPA PRESS) -
La plataforma cívica 'Demanem als partits polítics un gran acord de finançament per a Balears' va exigir avui a tots les formacions polítiques que donin el seu suport a les esmenes presentades en la cambra alta pel senador autonòmic Pere Sampol a la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) dirigides a aconseguir una major dotació econòmica perquè les illes no
romanguin per sota de la mitjana en finançament per càpita.
Així ho va posar de manifest el president de la Plataforma, Alejandro Forcades, en roda de premsa, en què ha afirmat que "difícilment" els partits podran demanar el vot als ciutadans en les pròximes eleccions si no demostren un suport "conjunt" a les esmentades esmenes, a favor de les Balears.
En concret, Forcades es va referir a l'esmena presentada per Sampol a la disposició addicional tercera de la LOFCA, en què demana que el Govern espanyol articuli els mecanismes econòmics oportuns per garantir que Balears se situa en la mitjana del finançament per càpita, en el cas que la seva exempció del Fons de Suficiència no sigui suficient per compensar la falta de recursos.
Tot i això, el president ha indicat que la Plataforma va lliurar als tres senadors -Pere Sampol (PSM), Xavier Ramis (PSOE) i Joan Huguet (PP)- l'esmena i que tots ells van dir que "farien el possible" per presentar-la.
Forcades es va mostrar completament d'acord amb aquesta mesura, i en la mateixa línia, va reclamar que es rectifiqui l'esmentada disposició de manera que la mateixa reculli que l'Estat compensarà a les Comunitats en el cas que els recursos del Fons "no siguin suficients" per solucionar la falta de finançament.
ENTRE 150 I 300 MILIONS MÉS
De fet, la plataforma cívica tem precisament que es produeixi aquest escenari, i que Balears, malgrat deixar d'aportar al Fons de Suficiència, no es vegi compensada de manera adequada. Les esmenes del senador Sampol, d'aprovar-se, suposarien una injecció d'entre 150 i 300 milions d'euros per a Balears.
Tot i això, el recorregut de les esmentades esmenes és incert, ja que dijous passat la Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat va aprovar un veto al nou sistema de finançament autonòmic gràcies als vots de PP, CiU i BNG, de manera que no ha estat possible debatre les esmenes. Aquest dimecres, dia 2, el Senat deurà pronunciar-se sobre si aixeca o ratifica el veto. Només en el cas que s'aixequi el veto les esmenes del senador autonòmic podran ser debatudes.
Forcades va detallar que la Plataforma va mantenir una "sessió de discussió" amb els tècnics d'Hisenda i "els vam convèncer que els nostres números eren els correctes", pel que era necessari canviar la disposició addicional tercera de la LOFCA. Alhora, ha assenyalat que el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, "va acceptar els nostres números".
SALGADO I OCAÑA COM "CULPABLES"
Preguntat sobre si se senten enganyats pel fet que el líder de l'executiu central prometés a les illes estar en la mitjana, va posar èmfasi que "si hi ha culpables" que la LOFCA no estigui "degudament redactada" són la ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, i el secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, els qui estan "entestats en una redacció que diuen és suficient i no es canvia perquè ells no volen".
D'altra banda, referint-se a la reunió entre el president del Govern, Francesc Antich, i el líder dels populars a Balears, José Ramón Bauzà, per intentar aconseguir un pacte d'Estat en determinats temes, Forcades ha assenyalat que al·ludir a aquest assumpte "seria fer política i la societat civil" no pot fer-ho.
Tot i això, ha indicat que la seva relació amb l'executiu balear és de "màxima lleialtat" i va reiterar la importància d'arribar a un finançament que situï a les illes en la mitjana "governi qui governi".
Cap recordar que els senadors per les Balears del Grup Mixt, Pedro Torres i Arturo Bagur, han registrat tres esmenes cadascun a la nova LOFCA el contingut de la qual és molt semblant a la presentada per Sampol, amb la intenció d'introduir modificacions que donin més garanties perquè Balears se situï en la mitjana estatal.
