Antoni Riera considera que la crisi s'agreujarà si no comencen a baixar els preus immobiliaris
PALMA DE MALLORCA, 22 de setembre (EUROPA PRESS)
L'economia balear podria tancar l'exercici amb un creixement inferior a les previsions inicials i, fins i tot, per sota de l'1,5% del Producte Interior Brut (PIB), a falta de conèixer els resultats de la temporada turística alta, respecte del 2,7% d'evolució que va registrar al terme de l'any passat, segons va apuntar avui el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, qui va recomanar "transformar" l'actual model.
En declaracions realitzades avui durant la presentació del 'Informe econòmic i social de les Illes Balears 2007' als mitjans de comunicació --prèvia a l'oficial que tindrà lloc demà dimarts, amb una conferència titulada 'Verd, el color del creixement'--, en un acte que va tenir lloc en el seu de 'Sa Nostra' en Son Fuster (Palma de Mallorca), l'expert va assegurar que l'alentiment de l'economia "no ha tocat fons" i va agregar que el model econòmic de la Comunitat Autònoma "encara té recorregut", tot i que "cada vegada és menor", va precisar.
Riera va indicar que cada vegada existeixen més evidències que la crisi que ara comença és estructural i no conjuntural, i va precisar que els problemes d'aquest tipus es caracteritzen perquè "no canvien d'avui per demà", sinó que es necessiten cicles més amplis. Per aquesta raó, va considerar que "vénen uns anys que seran dolorosos, sobretot des del punt de vista laboral", que s'hauran de compensar amb "polítiques valentes", segons va dir.
A fi d'evitar que el model econòmic arribi a ser caduc, el director del CRE va proposar que s'adoptin mesures preventives, com la formació dels residents a les illes, població de les quals va créixer un 21,9% des de 2000 --respecte del 23% que ho va fer entre els anys 80 i 2000--, així com apostar per les activitats 'quinarias', i millorar la productivitat, que el 2007 va registrar un descens en el sector de la Construcció (-2,5%), tot i que encara es mantenia a plena activitat.
Referint-se a la situació econòmica actual, Antoni Riera va apuntar que "apareixerà en els llibres d'història, perquè té uns protagonistes molt nous" i, a causa d'això, és "difícil veure el final", però va avançar que serà "més llarga i dolorosa" en la mesura que s'arribi a endarrerir la correcció dels preus immobiliaris --després d'anys de revaloritzar-se contínuament--, ja que va considerar que el vincle entre la situació i aquesta activitat és més gran que respecte al sector financer.
Arrodonint el passat, l'economista va exposar que els preus a la baixa al mercat immobiliari ja s'estan donant en països com els Estats Units o El Regne Unit, pel que va considerar que la 'bombolla' espanyola passarà per un procés semblant, tot i que va raonar que Balears és un "cas especial" en el context actual, amb un increment d'habitatges va ser del 14,1%, respecte del 16,5% que es va registrar en tot el país. I, a més, les illes van créixer més en primeres residències i la resta en secundàries, entre d'altres factors.
TRES DE CADA QUATRE HABITATGES, UNIFAMILIARS
Tot i això, l'informe presentat avui reflecteix que, el 2007, tres de cada quatre habitatges que es van visar al col·legi d'Arquitectes de les Balears van correspondre a residències unifamiliars, sobretot aïllats, però també hi ha una quantitat apreciable d'adossats; construccions que, a l'estar planificades horitzontalment, repercuteixen en una major ocupació del territori insular, que ara compte ja amb 575.292 habitatges repartides entre totes les illes.
Sobre aquesta qüestió, Riera va puntualitzar que el fort increment de la població censada que ve produint a les illes des de 1999 "no explica" l'important creixement de les residències, pel que va assenyalar que la compra amb finalitat inversora és un "tret bastant conegut", en un entorn propici, a causa dels baixos tipus d'interès i el 'crescendo' revaloritzador, que van situar l'oferta per sobre de la demanda real del mercat, produint el que va qualificar com "mutació" paisatgística.
Però aquest escenari també va repercutir en l'ocupació, que ha evolucionat constantment en els últims vuit anys, fins al punt que en aquest període la població activa va créixer un 34,1%; amb la qual cosa, Balears lidera el rànquing de participació laboral per Comunitats en aquesta matèria, amb un 64,1% davant de la mitjana nacional del 58,9%. Tot això tot i que gairebé la meitat dels contractes laborals que es van signar van correspondre a treballadors no qualificats.
MÉS SALARIS PERÒ MENYS RIQUESA
A més, els salaris ja suposen el 41,2% de les rendes generades, i aquests recursos suposen la major part de l'evolució del PIB, ja que per si mateixes arriben a l'1,8%, respecte del 2,7% final, que es tradueix en 22.602,74 milions d'euros. Tot i que, cal assenyalar que la població va créixer més de pressa que aquest índex econòmic --13,3% d'increment des de 2000 i -0,2% el 2007--, el que es va traduir en una paradoxa, que la riquesa va minvar al mateix temps que creixen les nòmines.
Segons va assenyalar Riera, "Balears va experimentar una pèrdua de riquesa relativa al llarg de l'última dècada", i, a causa d'això, les illes van passar d'ocupar del tercer al sisè lloc en el rànquing autonòmic de renda per càpita --que segueix sent superior a la mitjana, 107,9--, índex que "dóna mostres clares de disminuir"; aspecte que va considerar que "invita a la reflexió", perquè demostra que les xifres relatives "desllueixen a les absolutes", va assenyalar.
