Estaràs exigeix a Antich que posi fi a les seves "polítiques de campanar" i li culpa de no haver posat cap mesura per pal·liar la crisi
PALMA DE MALLORCA, 29 de juliol (EUROPA PRESS)
El president del Govern, Francesc Antich, va admetre avui que "caldrà seguir lluitant" perquè l'Estat tracti a Balears "com es mereix", després que aquesta Comunitat hagi patit un "maltractament" per part dels diferents Executius centrals i, en aquest sentit, va advertir que les illes "no podran aguantar molt més" amb l'actual sistema de finançament autonòmic.
Durant el ple extraordinari en què va presentar 13 mesures per afrontar la crisi econòmica, Antich va respondre així en el seu torn de rèplica als grups parlamentaris del PSIB, UM i Bloc, que van reclamar al Govern "fermesa" en la negociació del nou model de finançament, amb la finalitat que Balears disposi de més recursos per afrontar el futur amb majors garanties.
Antich va dir que tot i que sempre hi ha hagut un "maltractament de Madrid" cap a l'arxipèlag, "no puc acceptar que tots els Governs siguin iguals, perquè l'executiu socialista ha publicat les balances fiscals" i, a més, el seu president, José Luis Rodríguez Zapatero, i el seu ministre d'Economia, Pedro Solbes, "estan dient que Balears és la Comunitat més perjudicada i la que necessita més solucions".
Tot i això, va assegurar que no es conforma amb aquestes declaracions de Zapatero i Solbes, ja que "volem veure quins diners es posen" per resoldre aquesta situació i, en aquest sentit, va recordar que en un any de Govern a Balears, ja s'ha aconseguit que l'executiu central destini a Balears 1.000 milions d'euros a través dels convenis de carreteres, tren i torrents. A més, va afegir que la seva intenció és signar també els convenis per la qualitat de l'aigua i en matèria de serveis socials, així com el del tramvia.
"POLÍTIQUES DE CAMPANAR"
Per la seva banda, la presidenta del PP, Rosa Estarás, va considerar "novel·lesc" que Antich celebri el conveni de tren, valorat en 443 milions d'euros, quan suposa "una cinquena part del que ens correspon". A més, va ressaltar que en la passada legislatura, el Govern va signar amb l'executiu central els convenis de residències i en matèria energètica que "van multiplicar els 1.000 milions d'euros" i, d'altra banda, va exigir a Antich que posi fi a les seves "polítiques de campanar".
Alhora, va culpar al president de l'executiu autonòmic "no de la crisi econòmica", sinó de "no haver posat cap mesura" per pal·liar-la en els últims 12 mesos en els quals "negava" l'actual situació i "atacava sistemàticament al PP".
Estaràs va demanar al president del Govern que "respecti el lliure mercat, redueixi la despesa corrent i baixi els impostos" per afrontar la crisi econòmica i aposti per la "igualtat i l'ordenació de la immigració" per pal·liar la "crisi social". A més, li va exigir que tingui "conviccions que no siguin les dels sis partits polítics de l'executiu" per posar fi a la "crisi política".
D'altra banda, la presidenta popular va esperar poder acudir al despatx d'Antich per poder parlar sobre la situació econòmica "amb temps il·limitat" i, en aquesta línia, va lamentar que el president del Govern no s'hagi reunit encara amb ella per abordar aquesta qüestió, malgrat que s'ho ha sol·licitat en tres ocasions.
Antich va expressar el seu "total disposició" a mantenir una trobada amb Estaràs durant el mes d'agost per analitzar les seves propostes, ja que, segons va indicar, romandrà a Balears i no se n'anirà de vacances. D'aquesta manera, va apuntar que tant ell, com la líder de l'oposició podran presentar-se mútuament les respectives Executives del PSIB i el PP, després d'haver estat elegides als congressos regionals que els dos partits han celebrat durant aquest mes de juliol.
El president del Govern va expressar la seva "clara voluntat" de continuar escoltant als agents econòmics i socials i compartir les diferents iniciatives, així com escoltar les propostes de les diferents forces polítiques i parlamentàries, de de cara a pal·liar l'actual situació econòmica.
"CANVI DE CICLE"
"Estem davant d'un canvi de cicle, després que el PP insistís en la passada legislatura en un model de creixement residencial, que està acabat, perquè va en contra del turisme hoteler, que és el que genera llocs de treball i manté l'economia de les illes", va sentenciar, i alhora va expressar la seva "preocupació" per les declaracions de la vicesecretària d'Organització del PP, Ana Mato, qui va dir a Menorca que en època de crisis, no cal modificar el sistema de finançament.
Per aquest motiu, va demanar a Estaràs que "parli amb els seus de Madrid i els expliqui que el finançament és molt important per a Balears, ja que estem davant d'una legislatura importantíssima per enfocar bé el canvi de model i poder arribar a pactes en aquesta qüestió", amb la finalitat de donar "confiança a la gent i a l'economia".
El portaveu del Bloc, Biel Barceló, va assegurar que Antich "no pot tornar de Madrid amb un sistema dolent de finançament", ja que "són tants anys d'espoliació fiscal que per donar resposta a les necessitats bàsiques de les illes, cal exigir a l'Estat entre 400 i 600 euros més que no rebem ara per cada ciutadà". En aquest sentit, va considerar que si amb el nou sistema, les illes s'equiparen a la mitjana de les Comunitats Autònomes, "tornarem a estar com sempre".
"A Antich li veiem especialment predisposat, però no veiem la mateixa predisposició a nivell estatal per part del PSOE i el PP", va criticar, i alhora va considerar que s'hagués pogut afrontar l'actual situació en "millors condicions" si en la passada legislatura el PP "no hagués apostat per un model econòmic basat en l'especulació, en el creixement desorbitat i en el mal ús dels recursos".
Finalment, el parlamentari de UM Josep Melià va apuntar que Balears ha patit una "injustícia" en matèria de finançament i, en aquest sentit, va remarcar que els "problemes reals" de les illes no se solucionen només amb la firma de convenis entre el Govern i l'executiu central, sinó amb un altre tipus de polítiques com la capacitat de l'administració autonòmica d'"intervenir en les tarifes dels ports i aeroports per aconseguir una economia turística més competitiva".
