Les assemblees provincials hauran de remetre el dia 23 a 'Gènova' la certificació dels elegits per fer un cens dels delegats
MADRID, 21 d'abril (EUROPA PRESS)
Els 2.540 compromissaris electes del PP, 59 d'ells de les Balears, que acudiran al Congrés Nacional del PP que se celebrarà a València a final de juny començaran a designar-se avui i demà en assemblees provincials a tot Espanya. Els militants del partit van tenir de termini fins divendres passat per registrar-se com compromissaris, van informar a Europa Press fonts populars.
Un total de 3.025 delegats tindran veu en aquest conclave. D'ells, 485 són nats --els membres de la Junta Directiva Nacional-- i els 2.540 restants han de ser elegits en aquestes assemblees provincials.
D'acord amb la normativa del PP, el termini per poder ser compromissari ha de tancar-se 48 hores abans que se celebrin aquestes assemblees i, per tant, els militants disposaven de termini límit fins al divendres per postular-se.
El dimecres 23 d'abril les assemblees provincials hauran de remetre a la direcció nacional, al carrer Gènova, una certificació dels compromissaris que han estat elegits per fer un cens de tots ells. Aquests delegats tindran dret a vot i rebran les tres ponències (Economia, Estatuts i Política) a mitjan maig, perquè puguin presentar esmenes.
[ANDALUCIA], GALÍCIA I VALÈNCIA, AMB PERÒ REPRESENTACIÓ
La comunitat autònoma més nombrosa és Andalusia, que tindrà 436 delegats; seguida de Galícia, amb 290; de la Comunitat Valenciana amb 286; de Castella i Lleó, amb 272; de Madrid, amb 208 i de Castella-la Manxa, amb 203.
Després d'aquestes comunitats, la resta es reparteixen els compromissaris de la següent manera: Canàries, 114; Catalunya, 110; Extremadura, 100; Múrcia, 99; Aragó, 92; Astúries, 65; Balears, 59; Cantàbria, 48; El País Basc, 44; la Rioja, 29; Ceuta, 25 i Melilla, 20.
De les províncies andaluses, destaca el nombre de compromissaris de Màlaga, que són 78, Granada que té 65; Sevilla, 58 i Almeria 57. Pontevedra és la província que més representants de Galícia tindrà al Congrés, un total de 93, mentre que la Corunya té 80; Ourense, 73 i Lugo, 44.
En el cas de la Comunitat Valenciana, és Alacant qui té més compromissaris electius, un total de 124, seguida de València amb 116. En Castella i Lleó, la major concentració de representants al Congrés es troba a Lleó, província que tindrà 41, seguida de Salamanca i Valladolid, amb 33 cada una i Zamora amb 32.
Toledo i Ciudad Real són les més nombroses de Castella-la Manxa, amb 51 compromissaris cadascuna, seguides d'Albacete, amb 39. A Catalunya, la província amb la representació més nombrosa és Barcelona, que té 59 compromissaris, seguida de Tarragona, amb 20.
Els 114 de les Canàries estan molt repartits entre les illes, però Gran Canària és la que més té amb 44 i Tenerife amb 33.
A Extremadura, els 100 representants es reparteixen entre els 55 de Badajoz i els 45 de Càceres; a Aragó, Saragossa és la més nombrosa amb 46 i a Balears, Mallorca concentra a 41 dels 59. El País Basc té repartits els seus 44 representants entre els 16 d'Àlaba, 12 de Guipúscoa i 16 de Biscaia.
AGUIRRE I CAMPS ES REUNEIXEN EN ple PROCÉS ELECCIÓ DELEGATS.
Els Estatuts del Partit Popular fixen a més que per poder presentar candidatures al Congrés Nacional es necessita el suport del 20 % dels compromissaris, això és, uns 600 avals.
Aquest percentatge ha estat considerat "excessiu" per part de dirigents del PP madrileny, segons van assegurar a Europa Press. De fet, alguns al·leguen que aquesta xifra "dificulta" la possibilitat que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, present una candidatura alternativa a la de Mariano Rajoy.
Enmig d'aquest procés d'elecció de compromissaris es reuniran demà a Madrid el president de la Generalitat, Francisco Camps, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, per abordar temes d'infraestructures i inversions comunes.
És previsible que tots dos parlin del Congrés Nacional de juny. En les últimes setmanes, Camps ha reiterat el seu suport a Mariano Rajoy mentre que Aguirre ha dit que no està en els seus plans presentar-se i que la seva pretensió és obrir el debat ideològic.
