Ciutadans recull a Mallorca més de 1.600 firmes en 25 hores a favor del Manifest per la Llengua Comuna

Actualizado: martes, 26 agosto 2008 13:06

PALMA DE MALLORCA, 26 d'agost (EUROPA PRESS)

Ciutadans-Partit per la Ciutadania ha recollit a Mallorca 1.648 firmes, durant vint-i-cinc hores repartides en nou jornades i amb una taula de càmping, a favor del Manifest per la Llengua Comuna, iniciativa en defensa del castellà promoguda entre d'altres intel·lectuals per l'escriptor Fernando Savater i a la qual s'han adherit a nivell nacional més de 100.000 persones.

En un comunicat difós avui, la formació va assenyalar que ahir va acabar la recollida de firmes a l'illa, i alhora va afirmar "amb rotunditat" que la campanya "ha estat un èxit". Segons la seva opinió, la ciutadania mallorquina ha deixat en evidència a la classe política balear, que des de 1986 "ve arraconant la llengua castellana, llengua comuna dels espanyols, marginant-la a l'escola i en les administracions locals".

Tal com va recalcar, es tracta d'un "clar missatge" als polítics de les Balears perquè escoltin a la societat que els vota "i els paga els seus bons sous". "La ciutadania balear, tant els mallorquins de soca-rel, els d'origen peninsular, com aquells provinents d'altres països europeus i d'altres latituds, reclamen llibertat i no volen veure marginat aquest valuós instrument de comunicació que és, per antonomàsia, l'idioma espanyol".

Així, des de Ciutadans van subratllar que nombrosos van ser els testimonis de joves que informaven de la "intransigència ferotge dels mestres d'escola catalanistes", o el d'aquells ciutadans que "veuen truncades la seva promoció laboral per l'exigència d'exhaustius coneixements de català", o la d'aquelles sud-americanes, "frustrades al no poder accedir a la Universitat, per desconèixer el català".

"Perquè diguin després els catalanistes que el Manifest per la llengua comuna és cosa de neofranquistes i del nacionalisme espanyol més ranci, nombrosos han estat els estrangers que, fins i tot sense ser el castellà la seva llengua materna, han mostrat el seu suport a la llengua comuna, expressant alhora la seva indignació cap a les polítiques catalanistes excloents".

"Quan un catalanista de 38 anys molt excitat, amb alè a 'mesclat', m'increpava a Inca pel fet d'estar allà recollint firmes, vaig intentar explicar-li el que passa a Europa, em va respondre que li dóna igual el que facin a Europa, el seu món és aquest, Mallorca. I aquí vol només el mallorquí", va recordar en la nota el coordinador del consell d'agrupació de Ciutadans, "sense adonar-se que la seva intransigència cega entroncava amb aquell carpetovetònic "Dalt Espanya i mori Europa que cridaven els energúmens de la Plaça d'Orient, en l'última aparició pública del Cabdill".

Segons la seva opinió, les polítiques lingüístiques executades pels diversos poders públics a Balears satisfan, "per descomptat, a aquestes poques persones que individualment, en actitud agressiva, sense adduir arguments, ni voluntat de diàleg, ens han insultat i increpat amb desqualificacions i expressions xenòfobes, quan no obertament racistes, com les de la dona que desqualificava a un subsaharià pel seu desig de signar el Manifest".

"I a aquesta ciutadania majoritària, educada, tolerant i que vol viure en llibertat, els nostres polítics els ignoren i els obliguen a la immersió catalanista", va lamentar Ciutadans, manifestant als polítics que els ciutadans no som tan beneïts com ells pensen". "Si els nostres administradors volen fer passar aquesta partitocràcia imperant a Balears per una democràcia, haurien de dissimular millor, permetent als pares elegir la llengua que desitgen educar als seus fills", va remarcar.