MADRID, 13 d'agost (EUROPA PRESS)
El conseller d'Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, Antonio Beteta, va destacar avui la desviació d'un 55 % entre la Comunitat millor finançada, l'extremenya (2.791 euros per habitants segons dades del 2006), i el pitjor, la de Balears (1.795).
Aquesta diferència percentual arriba al 42 % si es compara Extremadura amb la Comunitat de Madrid (1.964). "No és sostenible aquest model i, en conseqüència, ha de portar-se a terme un sistema de finançament que redueixi la banda de fluctuació entre les comunitats que tinguin major finançament i les que tinguin menys, estant més pròximes totes", va opinar el conseller.
Per aquesta raó, Beteta va criticar que el Govern de la Nació "s'ha gastat massa diners en qüestions que gairebé no tenen res a veure amb les necessitats bàsiques dels ciutadans", despeses "inútils" com els 400 euros o el xec nadó, quantitats de les quals haurien de destinar-se al sistema de finançament autonòmic.
Les declaracions es van produir durant la presentació d'una carta, enviada avui al ministre d'Hisenda i vicepresident del Govern, Pedro Solbes, en què reclama més recursos per a la Comunitat de Madrid.
"El nou sistema de finançament que proposa el Ministeri ha de tenir com a eix la població i l'evolució present i futura que els serveis públics tindran en relació amb aquesta població, tant en termes educatius, sanitaris o socials així com en tots els factors que incideixen en el finançament autonòmic", va declarar Beteta.
BANDA DE FLUCTUACIÓ MÉS ESTRETA
Per a Beteta, el document de bases presentat pel Ministeri d'Economia i Hisenda hauria d'assenyalar que el finançament per habitant que reben les regions ha de situar-se en una banda de fluctuació més estreta que l'actual. "No té sentit que prestant les comunitats autònomes uns serveis públics similars als ciutadans rebin un finançament tan diferent en termes per càpita", va indicar el conseller madrileny.
El conseller va puntualitzar que el que proposa la Comunitat de Madrid no és la reducció del finançament d'altres regions sinó la reordenació de les despeses dels pressupostos generals de l'Estat. "Entenc que el Govern de la Nació s'ha gastat massa diners en qüestions que gairebé no tenen res a veure amb les necessitats bàsiques dels ciutadans i aquests diners que s'ha gastat deu anul·lar-se i invertir-lo per cobrir aspectes essencials com l'educació o la sanitat", va manifestar.
El conseller va assenyalar entre aquestes qüestions "inútils" el "regalet" dels 400 euros, "absolutament improcedent en haver costat 6.000 milions d'euros", i el xec nadó, perquè "cobririen el conjunt de despeses del sistema de finançament autonòmic".
INCREMENT POBLACIONAL SENSE PRECEDENTS
El responsable madrileny d'Economia i Hisenda va insistir en la "insuficiència financera" de la regió per atendre els serveis transferits per l'Estat a causa de l'increment poblacional experimentat des de 1999. En aquest punt va posar l'exemple de les targetes sanitàries, que van passar de les 4,8 milions fa nou anys a les 6,3 en 2008, el que va qualificar com "un fet sense precedents en la història demogràfica d'Espanya".
L'increment de població també és patent en els serveis d'educació autonòmics ja que el nombre d'alumnes del segon cicle d'Infantil va incrementar un 21 % en cinc anys passant de 162.112 a 197.171 alumnes.
El titular regional d'Economia va assegurar que si el nou sistema de finançament que proposa el Ministeri no dota de recursos adequats en funció de l'increment poblacional, les comunitats autònomes es veuran obligades a "retallar els recursos de la Societat del Benestar, als quals tenen dret tots els espanyols, com estableix la Constitució".
RECURSOS A LA DEPENDÈNCIA
Beteta es va referir també a la Dependència al demanar al ministre que el nou sistema de finançament inclogui tots els serveis traspassats a les comunitats autònomes, també l'atenció a la dependència, evitant retallades financeres "com la realitzada fa poc per l'executiu socialista" en aquesta matèria. "Els 435 milions d'euros que anaven destinats a les comunitats autònomes s'han quedat en 241 milions d'euros".
Va assegurar a més que la Comunitat de Madrid és "puntera" en la prestació d'aquests serveis perquè "cap altra té el nombre de persones assistides com les que hi ha aquí" sent la ràtio de despesa pressupostari de Serveis Socials sobre el conjunt del pressupost "més gran a Madrid que en una altra comunitat autònoma".
Pel que fa als impostos, va destacar que la Comunitat de Madrid "no comparteix que les comunitats autònomes hagin de pujar els impostos per aconseguir recursos addicionals destinats al finançament de la sanitat", com ha donat suport al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero en la segona Conferència de Presidents, sempre segons Beteta.
"Els madrilenys són els que més contribueixen amb els seus impostos a la caixa comuna de tots els espanyols, per tant, som solidaris. Llavors resultaria absurd que per tenir el mateix dret que els altres haguéssim de pagar addicionalment encara més, és que no se sosté en termes d'equitat", va declarar després de remarcar que els serveis essencials bàsics tenen finançar-se "al cent per cent de manera idèntic amb càrrec al sistema de finançament i ser assumits pels pressupostos generals de l'Estat".
Per a Beteta, l'elevació de la pressió fiscal autonòmica "penalitzaria el major dinamisme econòmic que han tingut algunes regions, un dinamisme que va motivar l'augment poblacional per l'atractiu que suposa la major activitat d'una regió".
DEL 'MAQUILLA'T' DE MECANO A LA BAIXADA D'IMPOSTOS
Alhora es va declarar "ansiós" per conèixer les resolucions de la comissió delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, que se celebra avui, perquè en la situació de crisi econòmica es necessiten autèntiques mesures i no altres "de caràcter cosmètic com les que s'han fet fins ara". "Això que cantava Mecano, l'assumpte de 'Maquilla't, maquilla't', ja val, ara cal prendre mesures", va criticar.
Aquestes mesures deurien centrar-se en la "baixada d'impostos per reactivar l'economia" i la "liberalització de determinats sectors que generin més competència i més activitat".
Pel que fa al retard en l'ingrés dels 418 milions que li corresponen a la Comunitat de Madrid com avançaments de Tresoreria previstos, Antonio Beteta ho va qualificar de "deslleialtat institucional". "Si el Govern de la Nació no els abona portarem a terme les corresponents accions de caràcter jurídic que estiguin a les nostres mans així com les reclamacions polítiques al Congrés i al Senat i es debatrà en el ple de l'Assemblea de Madrid perquè tindríem un desfasament pressupostari, per la qual cosa hauríem de prendre mesures d'ajust", va recalcar.
