Recomana "precisar l'estatus" del berber a Melilla, l'àrab a Ceuta, el gallec en CyL i el portuguès en Olivenza (Badajoz)
MADRID, 11 de desembre (EUROPA PRESS)
El Consell d'Europa proposa que les comunitats autònomes espanyoles amb llengües cooficials desenvolupin un model d'ensenyament "d'immersió total", tot i que reconeix que en "la majoria" d'aquestes autonomies l'ensenyament d'aquestes llengües es basa en un model bilingüe, que, segons explica, no correspon als compromisos adoptats per Espanya després de la ratificació de la 'Carta europea de les llengües regionals o minoritàries'.
En un informe donat a conèixer avui, el Comitè de Ministres, màxim òrgan de decisió del Consell d'Europa, recomana a les autoritats espanyoles, entre d'altres coses, que "prenguin mesures per adoptar un marc jurídic específic de protecció i promoció de l'aragonès i el català d'Aragó" i que "precisi l'estatus", i "arribat el cas adopti mesures de protecció i promoció" del berber a Melilla, l'àrab a Ceuta, el gallec a Castella i Lleó i el portuguès en Olivenza (Badajoz).
En el document, el Comitè d'Experts de la Carta --que va ser signada per Espanya el 5 de novembre de 1992 i ratificada el 9 d'abril de 2001-- avalua la situació de les llengües regionals i minoritàries a Espanya, a partir d'un informe proporcionat per les autoritats sobre el compliment de la Carta i després d'una visita "sobre el terreny" realitzada entre el 10 i el 14 de setembre del 2007. A més, elabora una anàlisi del seguiment de les recomanacions que el Comitè de Ministres va realitzar en una primera ronda de seguiment.
En concret, els experts del Consell d'Europa lamenten que les autoritats no hagin solucionat els problemes que recalcaven en les primeres recomanacions sobre la utilització de les llengües cooficials en els serveis públics, que, afirma, està "en reculada en el conjunt de les comunitats autònomes.
També consideren "insuficients" les mesures preses a nivell estatal per "garantir que tota part que ho demandi tingui verdaderament la possibilitat d'utilitzar una llengua cooficial durant un procediment judicial o en les seves relacions amb l'Administració".
Amb tot, felicita a Espanya per "la seva cooperació" i per "l'alt grau de reconeixement i de protecció del qual es beneficien, en el pla dels principis, les llengües regionals o minoritàries", tot i que hagi "encara un desajust manifest entre alguns compromisos subscrits i el nivell de protecció assegurada".
MÉS CATALÀ A CATALUNYA I MITJANS EN EUSKERA EN NAVARRESA
A més, el document elaborat pel comitè d'experts avalua la situació regió per regió. A Catalunya, observa, deuria "progressar" l'ocupació del català, amb la "posada en marxa de la Llei Orgànica sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia", tot i que reconeix que el català "és la llengua més comunament utilitzada en la vida pública", el que és "conforme amb nombrosos compromisos de la Carta".
Al País Basc, creu que l'ús de l'euskera "s'ha estès de manera considerable en les últimes dècades" i sosté que "les autoritats basques han mostrat un compromís fort cap al desenvolupament lingüístic de l'euskera". Tot i això, assegura que encara són "possibles" algunes "millores", especialment "al camp de l'ensenyament tècnica i professional", i afirma que Ertzaintza i Osakidetza són encara "subjectes de preocupació".
Per a Navarra, diu que els "problemes identificats en el primer cicle de seguiment" relatius a la presència de l'euskera en els mitjans "segueixen sent d'actualitat" i adverteix que la televisió digital podria "posar en perill les dues cadenes locals que emeten en euskera". També apunta a "problemes" en l'educació, especialment en l'ensenyament tècnica i professional, i recalca que l'Administració general "situada a Pamplona no assegura els seus serveis en euskera".
A València, Galícia i les Illes Balears les principals dificultats, segons els experts, es refereixen al sistema educatiu, ja que, segons la seva opinió, són pocs els alumnes que segueixen l'ensenyament en gallec i català a Balears. A València, precisen, "falta desenvolupar un model d'ensenyament essencialment en valencià, en tots els nivells d'ensenyament i en tot el territori".
En general, el document sosté que "totes les comunitats autònomes afectades haurien de treballar, paral·lelament al model bilingüe, en el desenvolupament d'un model d'immersió total'", tot i que reconeix que "en la majoria de les comunitats autònomes l'ensenyament de la llengua cooficial reposa sobre un model estructurat d'ensenyament bilingüe".
Tot i això, subratlla que l'ensenyament en la llengua cooficial no ha de ser "en absoluta obligatòria per a tots els alumnes", sinó accessible per als que la sol·licitin.
En relació a la resta de llengües no oficials de l'Estat, el comitè d'experts denuncien "obstacles en la promoció de l'ús" de l'asturià, especialment en l'educació, i recull que la "llei lingüística sobre l'aragonès i el català d'Aragó encara no ha estat adoptada". De la mateixa manera, considera "molt mínims" els progressos realitzats "a favor del gallec-asturià".
"POC INTERÈS" DELS MITJANS
A més, subratllen que "els mitjans nacionals espanyols atorguen molt poc interès a la diversitat lingüística" i la població majoritària de llengua castellana "sembla encara no ser prou conscient del caràcter multilingüe de la societat espanyola". Per aquesta raó, apunta, caldria "promoure les virtuts del multilingüisme i de la diversitat lingüística, tant en els grups lingüístics majoritaris com en els minoritaris".
Amb aquest panorama, el Comitè de Ministres del Consell d'Europa, havent examinat el document elaborat pels experts, recomana a les autoritats espanyoles que tinguin en compte "totes les observacions" del text i que treballin sobre sis punts específics.
En primer lloc, insta al Govern a "prendre les mesures jurídiques i pràctiques necessàries per garantir una proporció adequada del personal jurídic en exercici en les comunitats autònomes" amb llengües cooficials".
També demana a les autoritats que examinin "l'organització del reclutament, de les carreres professionals i de la formació del personal dels serveis de l'administració de l'Estat" i, en tercer lloc, que "asseguri la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en els serveis públics de l'Estat".
En quart lloc, recomana a les autoritats que considerin les possibilitats d'"augmentar el nivell actual de protecció" de l'asturià, tal com és "definit" en l'Estatut d'autonomia del Principat, i, en cinquè lloc, que "prenguin mesures per adoptar un marc jurídic específic de protecció i promoció de l'aragonès i del català d'Aragó".
Finalment, en sisè lloc, anima a "precisar l'estatus" i, "arribat el cas", arribi a "adoptar mesures de protecció i promoció" del berber a Melilla, l'àrab a Ceuta, el gallec a Castella i Lleó i el portuguès en Olivenza (Badajoz).
En resposta a l'informe elaborat pels experts, el Govern, a través del Ministeri d'Administracions Públiques, va recordar la recent posada en funcionament del Consell de Llengües Oficials en l'Administració General de l'Estat i de l'Oficina per a la Llengües Oficials, que tenen com a objectiu "continuar treballant per millorar l'accessibilitat i el nivell del multilingüisme" en l'administració.
Alhora, subratlla els "esforços" que s'estan fent en els llocs web de l'Administració General de l'Estat, per a la seva traducció a "les altres llengües espanyoles" i assegura que treballa "activament per garantir el dret d'ús de les llengües oficials de les comunitats autònomes per part dels ciutadans".
