PALMA DE MALLORCA/MADRID, 19 de març (EUROPA PRESS)
Els joves de les Balears haurien de tenir un 183,87% més de salari per poder assumir el desemborsament inicial associat a la compra d'un habitatge lliure que es trobés dins d'uns marges tolerables, segons les dades del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE).
Amb això, Balears es converteix en la segona comunitat autònoma en què els seus joves necessiten un increment de sou més gran per poder emancipar-se --per davant de la Comunitat de Madrid--, només superada pel País Basc, amb una diferència d'ingressos reals i necessaris del 186,64%.
En contraposició, Extremadura -42,3%-, Navarra -70,6%- i Castella i Lleó -84,3%- van enregistrar les menors desigualtats salarials per poder accedir a un habitatge lliure amb els seus ingressos actuals. En el conjunt del país, la població jove necessita un 132,3% més del salari mig real actual per no "endeutar-se excessivament" en adquirir un habitatge lliure.
Segons el butlletí de l'Observatori Jove de l'Habitatge referent al tercer trimestre del 2007, els joves de les illes requereixen prop del 85,2% del seu salari per poder tenir accés a l'habitatge lliure. A més, s'indica que Balears és la comunitat que ha enregistrat un major descens en la taxa d'emancipació de la població jove amb un baixada del gairebé 4% respecte el trimestre anterior.
Aquestes dades revelen que l'arxipèlag "ha deixat de ser" la comunitat amb la major taxa d'emancipació, superada per Catalunya, que s'uneix al descens del 3,9% del número joves que compten amb ocupació en comparació a l'any passat.
La taxa d'emancipació a Balears puja a un 52,5% sobre el total de la població jove, si bé la mateixa es distribueix de manera desigual segons la franja d'edat analitzada.
Per tant, el major índex d'emancipació és de 29,4% de persones entre 30 a 34 anys, mentre que un 17,8% s'ha produït en els joves d'entre 25 i 29 anys. A més, només el 5,4% dels emancipats són persones entre 18 a 24 anys.
Finalment, l'Observatori de l'Habitatge Jove assegura que el 47,5% dels joves no està emancipat a Balears, fet que suposa que encara resideixen a la casa familiar, si bé aquesta dada és una de les més baixes del país.
D'altra banda, l'informe xifra en 43 metres quadrats la superfície màxima tolerable, és a dir, els metres quadrats màxims que un habitatge lliure hauria de tenir perquè la seva compra no superés el 30% dels ingressos d'una persona, el que es considera com "límit màxim d'endeutament assumible".
Amb aquestes xifres, el CJE va demanar que es promoguin plans d'emancipació juvenil "que tinguin com a objectiu adequar els preus de l'habitatge en compra i lloguer al salari mitjà" dels joves, i que es crein instituts públics d'habitatge perquè gestionin les ajudes.
Alhora, ha sol·licitat que es proporcionin un numero suficient d'habitatges "assequibles per al nivell adquisitiu" dels joves, de manera que el seu cost mensual no sigui superior al 20% dels seus ingressos, i que es garanteixi una quota d'habitatges per a aquest grup de població.
El CJE també ha demandat que s'estableixi un percentatge obligatori de reserva d'habitatge de protecció oficial per a joves en el sòl edificable, i que es promoguin ajudes directes a la joventut en la primera compra i rehabilitació d'habitatge lliure.
