MADRID, 12 de març (EUROPA PRESS)
Experts en economia recomanen diversificar el sector serveis en l'economia balear perquè aquesta segueixi sent competitiva els anys vinents, ja que els ingressos en el PIB per càpita procedents del sector turístic a les illes no són tan elevats com els que generen les empreses o els d'intermediació financera.
Així ho van exposar avui a Madrid els autors de l'estudi 'Competitivitat, creixement i capitalització de les regions espanyoles', un informe impulsat per la Fundació BBVA i coordinat pel professor de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) Ernest Reig, que ha estat presentat avui al costat de dos investigadors que han intervingut en el mateix, els professors universitaris Matilde Mas i Javier Quesada.
Reig va detallar a les preguntes sobre la incidència del turisme respecte al creixement de la competitivitat en les regions com Balears --amb un alt percentatge del seu PIB basat en aquesta activitat-- va afirmar que aquest sector és un "factor molt important" en l'economia regional però provoca que el "teixit econòmic" de les illes no "present el mateix nivell de qualificació mitjana" que altres àrees del camp de serveis, de manera que els ingressos en el PIB per càpita "són més baixos".
El treball presentat avui vincula la competitivitat al nivell de prosperitat i productivitat de les regions, a més d'insistir que els guanys de les mateixes no signifiquen pèrdues en les comunitats que són menys competitives.
De fet, aquest expert va detallar que existeix una "dialèctica" en la competitivitat de les economies regionals basada d'una banda en el creixement de volum que porta associat i l'ingrés per habitant de la productivitat generada, i que propicia com pugui ser el de les regions amb un major pes del sector turístic "casos en els quals els dos no coincideixen".
A més, durant l'acte d'avui es va destacar que en el conjunt de les autonomies s'ha detectat que el sector serveis suposa un element negatiu per a la productivitat de les autonomies, llevat de l'excepció dels serveis financers que ha "funcionat molt bé" durant el primer lustre de 2000.
Tot i això, va assegurar que en cap cas es pot parlar d'"un model en decadència del turisme", sinó que existeixen altres sectors com el financer o el relacionat amb les tecnologies d'informació i comunicació (TIC) que han generat major repercussió en les seves xifres de negoci i en la renda per habitant derivada d'aquest treball.
Per la seva banda, Quesada va subratllar que les activitats associades al turisme compten amb la capacitat d'absorbir ocupació, ja que en sectors com l'hostaleria els sous desplegats són menors a altres segments de l'economia.
NEGATIVA APORTACIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ EN LA PRODUCTIVITAT
Mentrestant, Mas va avançar algunes dades sobre un futur estudi sobre la productivitat dels diversos sectors en les economies autonòmiques, i va assegurar que en el cas de les Balears i Múrcia s'apunta que la construcció ha repercutit negativament en les xifres generals de la Comunitat. També va detallar que un altre dels elements negatius de la productivitat de l'economia balear és l'hostaleria.
En aquest sentit, aquesta experta en economia va assegurar que aquestes dades mostren la necessitat de passar d'un plantejament "extensiu" en la productivitat de la construcció a un enfocament de creixement "intensiu", basat en uns projectes de "valor mig alt" que requereixin una més gran "qualificació" de l'ocupació generat.
En aquest sentit i a falta de dades consolidats, es va referir com solució hipotètica a la construcció realitzada en obra civil --com puguin ser les carreteres-- que implica una competitivitat alta dels treballadors i empreses que desenvolupen la seva activitat en la construcció.
BALEARS: LA SETENA MÉS COMPETITIVA
Segons les dades elaborades pel informe, Balears ocuparia el setè lloc en el rànquing de les comunitats autònomes (CCAA) en el PIB per càpita amb 18.507 euros durant 2006, idèntic lloc al qual ocupa en termes de creixement d'ocupació i productivitat del treball.
A més i referent als punts causals "forts i febles" de cada regió en la confecció del clima competitiu de la seva economia, Balears ocuparia llocs destacats en els indicadors d'entorn productiu, al passar del setè al quart lloc des de 1985 a final de 2004.
Amb això, Balears presentaria un alt volum d'obertura de la seva economia regional, alta densitat del seu capital social i abundància relativa d'iniciatives empresarials.
Referent als indicadors d'infraestructures i accessibilitat, Balears ocupa el quart lloc per autonomies en aquest apartat en l'evolució d'aquests 20 anys. En contraposició, Balears se situa en l'antepenúltim lloc en el rànquing d'innovació tecnològica i de recursos humans en el conjunt.
Pel que fa al compliment dels objectius de l'Estratègia de Lisboa referent a la polítiques d'ocupació basats en les projeccions de les dades del 2005, Balears hauria assolit els nivells intermedis plasmats en el document, després de ser la sisena regió en taxa global d'ocupació --69,1%--, i la quarta en taxa d'ocupació femenina --58,4%- i de treballadors d'entre 55 i 64 anys --47,7%--.
En termes generals, Madrid, El País Basc, Navarra i Catalunya ocupen els primers llocs del rànquing regional de competitivitat. Davant d'aquesta tendència, Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura estarien a la cua.
