Les Comunitats del PP no donaran suport al nou sistema però deixen una porta oberta a l'abstenció
MADRID, 15 Jul. (EUROPA PRESS) -
El Govern traurà endavant el nou model de finançament autonòmic, que serà ratificat a la reunió d'avui del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), tot i l'oposició mostrada per les Comunitats Autònomes governades pel PP, però amb el suport del 50 % dels vots del CPFF i el suport decidit d 'Andalusia i Catalunya, dos de les principals beneficiades. Altres comunitats socialistes com Extremadura, Aragó o Astúries han vençut les seves reticències inicials i donaran suport al nou model amb "correccions", mentre que Canàries (governada per CC i PP) donarà un sí crític.
Els populars, els consellers autonòmics dels quals es van reunir ahir a Gènova amb el president del PP andalús i vicesecretari general, Javier Arenas, i el responsable d'Economia, Cristóbal Montoro, per a consensuar una posició conjunta al nou model, van concloure al final d'aquesta reunió que el model és "insolidari, poc transparent i molt complex", com a resultat d'una negociació en "la que s'ha pretès acontentar a tots". Segons la Direcció del PP, s'ha creat una "gran incertesa" respecte als efectes de la seva aplicació, que "només es resoldrà en 2012 amb la primera liquidació del model".
Tot i això, davant de la situació d'asfíxia financera que estan travessant moltes autonomies, el PP ja treballa amb la idea que diverses de les seves comunitats no s'oposin amb un 'no' rotund al nou model, sinó que optin per l'abstenció. Així, el president de l'executiu gallec, Alberto Núñez Feijóo, va reclamar que el nou model de finançament atorgui a Galícia fins a 190 milions d'euros anuals més dels 590 que amb data 2012 li ofereix el Govern.
Feijóo va argumentar que aquests fons afegits han de compensar els costos d'emigració i dispersió i ha avisat que no signarà si no els rep. A més, Galícia ha enviat al Govern, al costat de Castella i Lleó -també del PP, i que rebrà entre 496 i 520 milions, tot i que demana de 646 a 720- una esmena conjunta a la proposta estatal perquè el nord-oest "compti".
Per la seva banda, la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, ha assegurat que la Comunitat no podrà pagar en 2011 els seus serveis amb el nou sistema i ha explicat que perdria a prop de 1.000 milions en 2010 amb aquest model. Va reclamar que el Govern central reconegui l'increment de població a Madrid d'unes 300.000 persones i ha criticat que la CA hagi de tornar 5,1 milions d'euros. En aquesta línia, la Rioja va reclamar obrir la negociació perquè es rebin propostes de les CA, mentre que el País Valencià va anunciar que no renunciarà "ni a un sol euro".
SUPORT DEL CONSELL EXECUTIU DE CATALUNYA
Per la seva banda, des del Partit Socialista, els seus presidents autonòmics donen suport al el model amb Andalusia i Catalunya al capdavant, dos de les comunitats més beneficiades. El Consell Executiu de la Generalitat catalana va aprovar ja ahir la proposta i avui traslladarà el sí al Govern central. La quantitat que Catalunya espera rebre està entre 3.650 i 4.000 milions d'euros addicionals.
El Govern d'Aragó va acceptar el nou model per considerar-lo ajustat a l'Estatut, tot i que ha apuntat que prepara petites correccions. El president asturià, Vicente Álvarez Areces, es va mostrar "moderadament satisfet" a l'augmentar-se el pes de l'envelliment, dispersió i dependència i situar-se Astúries per sobre de la mitjana amb 200 milions d'euros i 2.977 per càpita.
El president andalús, José Antonio Griñán, ha donat suport al model i ha dit que és "raonablement bo", si bé va anunciar que a la reunió plantejarà "algunes qüestions" que queden per aclarir. L'extremeny Guillermo Fernández Vara ha assenyalat que el model deixa a tots "parcialment insatisfets" i per això "és just", i alhora ha criticat el que anomenà l'"esperpent", ja que "si se suma el que cadascun està dient que va a rebre surt 4 vegades més dels diners que hi ha".
El castellanomanxec José María Barreda ha manifestat la seva "opinió favorable" i ha indicat que al seu CA li ha anat "bé", tot i que la seva posició era alguna cosa diferent fa uns dies, i va esperar una aprovació per "unanimitat, a poder ser". El president balear, Francesc Antich, ha valorat l'aportació per a Balears, un "fita històrica", ja que a partir dels gairebé 300 milions de la primera xifra que va transcendir, la CA ha aconseguit al final al voltant de 500, el que li permetran situar-se en la mitjana estatal, de la qual actualment es troba a 21 punts per sota.
La proposta de l'executiu també tindrà el vot a favor del govern canari, governat per CC i PP, la direcció nacional del qual s'oposa al nou sistema. El president canari, Paulino Rivero, va parlar d'"avanç" -rebrà 520 milions- i ha precisat que resulta "evident" que Canàries no pot estar en "el règim comú de finançament", atès que "no té res a veure amb la resta de la península". El líder popular canari, José Manuel Soria, ha precisat que ho donaran suport a perquè "no hi ha més remei".
REFORMA RATIFICADA EN LES CORTS
Una vegada ratificat el nou sistema pel [CPFF], el Govern remetrà a les Corts la reforma de la llei de finançament de les comunitats autònomes, que haurà de ser ratificada pel Parlament, on no s'esperen sorpreses, atès que a més del suport del PSOE, tindrà el vot favorable de, com a mínim, ERC i IU-ICV. Després, serà discutit per les comissions de transferències de les diferents comunitats
Diumenge passat, la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, va presentar públicament el nou sistema de finançament i s'ho va remetre a les comunitats autònomes, després de més de 100 entrevistes amb els diferents representants dels governs regionals.
El nou finançament, que entrarà en vigor des de 1 de gener del 2009 i s'aplicarà de manera gradual fins a 2012, aportarà recursos addicionals "lleugerament superiors" als 11.000 milions d'euros i permetrà, segons el Govern, l'acostament de totes les comunitats autònomes a la mitjana de finançament per càpita.
El model, que s'actualitzarà anualment per reflectir els canvis de la població i la seva distribució, incorpora més gran coresponsabilitat fiscal al cedir el 50% de l'IVA i de l'IRPF i el 58% dels Impostos Especials, i pondera diferents variables com la dispersió, l'envelliment, la insularitat, la superfície o la població en edat escolar. Alhora, s'inclouen els criteris de densitat i bilingüisme a l'hora de ponderar l'assignació de recursos.
El nou model garanteix la prestació dels serveis públics, ja que dedicarà el 80% del total dels recursos al finançament dels mateixos a través del Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals. En concret, aquesta "borsa comuna" tindrà el 75% d'allò recaptat per cada comunitat autònoma a la qual se sumarà una aportació de l'Estat equivalent al 5%.
Alhora, el nou model preveu la instauració d'un Fons de Suficiència Global, íntegrament finançat per l'Estat, que pretén complementar els recursos tributaris no integrats en la garantia de serveis públics fonamentals i que permet incloure competències no homogènies.
D'altra banda, l'Estat aportarà nous recursos per a la constitució d'un Fons de Competitivitat i un Fons de Cooperació per facilitar la convergència en els nivells de renda dels ciutadans amb independència del seu lloc de residència i els recursos dels quals es distribuiran entre les comunitats amb menor renda per càpita o que registrin una dinàmica poblacional especialment negativa.
