La consellera afirma que "en cap cas" es pretén treure la religió de l'horari lectiu de batxiller
PALMA DE MALLORCA, 9 Jul. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, ha afirmat avui que l'objecció de consciència contra l'assignatura Educació per la Ciutadania, que preveu impartir-se a Balears a partir del pròxim curs, és un camí "molt perillós" que mai abans s'havia produït amb alguna una altra matèria, i alhora va criticar les "pressions i amenaces" de l'Institut de Política Familiar (IPF) de les illes.
Després de la presentació dels nous programes de Qualificació Professional Inicial (PCPI), Galmés va respondre a les recents declaracions realitzades des del IPF, que va criticar que una assignatura que "en teoria ensenya democràcia i drets humans s'imposi a base de pressions i amenaces a pares i alumnes", respecte a la qual cosa la consellera ha afirmat que aquesta actitud no procedeix del seu departament sinó d'aquesta institució.
Tal com va recalcar, EpC, aprovada pel govern Espanyol, contribueix a una de les vuit competències que ha de desenvolupar l'alumne, asseverant que, en contra del que recriminen des del IPF, l'assignatura no preveu plantejaments morals sinó que és "totalment social" i educa als estudiants en les seves responsabilitats socials. "En cap moment entra en plantejaments morals, que segons diuen des de l'entitat és exclusiu de les famílies", va remarcar.
"L'assignatura no dóna opció moral", va reiterar la titular d'Educació, qui ha afirmat que les justificacions que ofereix el IPF les pot al·legar respecte a altres matèries que presenten contingut ideològic o diversos enfocaments, com filosofia, història o ètica. Galmés va explicar que la pretensió és recapitular en una sola assignatura el contingut "fonamental" que s'ofereix en aquestes perquè els alumnes surtin titulats "com a ciutadans responsables".
D'altra banda, va fer referència a l'advertència realitzada ahir pels bisbes de les Balears, que van avisar que portaran al Govern als tribunals si no ofereix alternativa a la religió en batxiller, i va explicar en aquest sentit que la Conselleria, d'acord a la Llei Orgànica d'Educació (LOE) ha establert dues hores de religió en aquest tram acadèmic i va apuntar que el que ha fet el seu departament ha estat "traduir al català" el Reial decret aprovat pel Ministeri d'Educació.
Segons va recordar, en el sistema públic de les illes hi ha 270 alumnes (6 %) que estudien religió, i alhora va assenyalar que "en cap cas" s'ha tret aquesta assignatura de l'horari lectiu de batxiller sinó que s'ofereix la possibilitat que les dues hores tinguin com a alternativa la tutoria individualitzada o altres activitats. Tot i això, va manifestar que cada centre és el que organitza el seu propi horari.
