La consellera Vives negocia amb el Ministeri perquè es modifiquin els criteris per determinar els límits de les grans superfícies
PALMA DE MALLORCA, 2 Dic. (EUROPA PRESS) -
El Govern balear considera que la Llei de Comerç que es disposa a aprovar el Govern espanyol "envaeix" competències autonòmiques i, per tant, "defensarem aferrissadament" els drets de la Comunitat, va assenyalar la consellera Francesc Vives, qui es va mostrar procliu a la negociació i a "arribar a acords puntuals que no ens perjudiquin", tot i que no va descartar denunciar la inconstitucionalitat de la legislació, arribat el cas.
Així ho va exposar la titular de Comerç, Indústria i Energia de l'executiu balear, en la trobada que va mantenir amb els mitjans de comunicació a la seu del seu departament autonòmic, al qual va acudir en companyia dels presidents de les principals patronals del comerç tradicional de les illes, i durant el que va criticar durament la llei estatal, que encara no s'ha aprovat, igual que l'autonòmica.
Vives va recordar que el principal punt de fricció és que aquesta legislació, que és transposició de la 'Directiva Europea de Serveis' --també coneguda com a 'Directiva Bolkestein'-- és que retira una clàusula segons la qual les Comunitats Autònomes poden determinar els límits del que es consideren grans superfícies comercials, que ara se substitueix per un barem que estipula que seran establiments d'aquest tipus els que ocupen més de 2.500 metres quadrats.
Els presidents d'Afedeco, Pimeco, Pimeef i Ascome van coincidir a qualificar de "irresponsable" aquest mínim en el cas de les Balears i, com ja van dir en dies anteriors, es posicionaran a partir d'ara de manera unificada en contra de la disposició estatal, ja que coincideixen amb la consellera que a les illes cal mantenir l'"aposta" pel model comercial "urbà i de proximitat", en lloc de les grans superfícies ubicades en polígons o zones que no són residencials.
Sobre aquesta qüestió, el president de Pimeco, Bernat Coll, va aprofitar per "invitar" als sindicats que s'adhereixin a l'oposició a la llei de comerç estatal, si no és modificada en els aspectes que "ens treuen autonomia". Idea que el seu homòleg d'Afedeco, Bartomeu Servera, va dir estar disposat a "portar fins a les últimes conseqüències", perquè es tracta d'un "precedent gravíssim", va assenyalar el portaveu eivissenc.
Per la seva banda, el director general de Comerç, Pere Trias, va explicar que s'està traslladant periòdicament fins a Madrid per continuar amb el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç les negociacions per aconseguir una transposició "satisfactòria" de la llei que transpondrà la 'Directiva Bolkestein', que serà de compliment obligat en tota la UE a partir del 28 de desembre de 2009, i es troba en fase prèvia a traslladar-la al Consell de Ministres.
UNA SOLA POSICIÓ
Una vegada realitzat aquest tràmit, el text es debatrà al parlament, on es presenta una nova oportunitat per arribar a nous acords, aquesta vegada amb els grups polítics i, sobre aquesta qüestió, Servera va considerar "poc seriós" que els partits tinguin una posició diferent a Madrid que a Balears respecte a aquesta qüestió, pel que va reclamar una major implicació de les formacions amb presència a les illes perquè el "tema quedi molt clar", va remarcar.
Cal assenyalar que, segons van coincidir tots els presents, la pràctica totalitat de les Comunitats Autònomes --amb la sola excepció de Madrid-- s'oposen al límit de 2.500 metres quadrats per a les grans superfícies i, en aquest sentit, van recordar que la 'Directiva Europea de Serveis' "no estableix" cap barem sobre les mesures que s'han d'aplicar.
Per al Govern balear, aquestes són 700 metres quadrats en el cas de Mallorca, 400 metres quadrats per a Menorca i Eivissa i només 200 metres per a Formentera, segons el projecte de llei que es començarà a debatre al Parlament previsiblement en el mes de gener.
