El Govern espanyol subratlla que a Balears exerceixen 111 jutges i 52 fiscals

Actualizado: jueves, 6 agosto 2009 19:19

MADRID, 6 Ago. (EUROPA PRESS) -

El Govern espanyol va detallar que existeixen 111 jutges i magistrats destinats a Balears, dels quals tres compleixen serveis especials, i 52 fiscals que desenvolupen la seva tasca en la comunitat autònoma.

Del nombre de fiscals, el Ministeri de Justícia ha assenyalat que 36 fiscals estan adscrits a Palma, mentre quatre es troben a Manacor. Per part seva, Eivissa té vuit fiscals mentre que Maó posseeix altres quatre representants del Ministeri públic.

Així ho va exposar l'executiu central en resposta a la pregunta parlamentària formulada pel senador d'Entesa Catalana de Progrés, Miquel Bofill, qui va sol·licitar informació sobre quants jutges i fiscals de la comunitat tenen el català com idioma propi reconegut.

Respecte al nombre d'efectius de la plantilla judicial que tenen acreditats coneixements de la llengua catalana a Balears, el Ministeri de Justícia ha explicat que no li consta aquesta informació.

D'altra banda, el Govern ha afirmat, preguntat sobre si pensa promoure mesures perquè el coneixement suficient de la llengua cooficial com requisit clau per a la plaça, que com garantia de la realitat plurilingüe de l'Estat, s'apliquen sistemàticament quantes disposicions i normes fan efectiva la possibilitat de valorar el coneixement d'altres llengües cooficials diferents al castellà.

En aquest sentit, va detallar que aquesta possibilitat està prevista en diversos preceptes de la vigent Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), i es configura com un mèrit, en alguns casos preferent, per a la provisió de les places de jutges, fiscals i secretaris judicials en les comunitats autònomes amb llengua pròpia. Per tant, l'exigència de la llengua pròpia d'una comunitat autònoma no es pot considerar com requisit excloent per al nomenament.

A més, va incidir que l'ús de llengua oficial que el ciutadà esculli en la seva relació amb l'Administració de Justícia del territori de la seva comunitat autònoma es configura com un dret, recollit tant en aquesta normativa com en la Carta de Drets dels Ciutadans davant de la Justícia i en els propis Estatuts d'Autonomia i les seves normes de desenvolupament.

En aquest sentit, el Ministeri de Justícia ha considerat que els avenços que "s'han fet i se segueixen fent per formar a jutges, fiscals i secretaris judicials en el coneixement de les diferents llengües cooficials", així com els termes que es valora l'esmentat coneixement permeten avançar cap a la plena garantia d'aquest dret en les comunitats autònomes amb llengua pròpia.