Incendi.- Els hotelers d'Eivissa constaten que no s'han produït cancel·lacions i creuen que no els afectarà

Actualizado: miércoles, 25 agosto 2010 16:21

EIVISSA, 25 Ago. (EUROPA PRESS) -

El president de la Federació Hotelera d'Eivissa, Juanjo Riera, ha assenyalat que l'incendi en la cala de Benirràs, originat aquest diumenge i que encara continua actiu, no ha provocat cap cancel·lació per viatjar a l'illa, i alhora ha augurat que aquest succés no tindrà "cap repercussió des d'un punt de vista de demanda turística".

En declaracions a Europa Press, Riera ha recordat que els punts turístics més importants, pròxims a l'esmentada cala són el Port de Sant Miquel i Portinatx, que no s'han vist afectats per les flames i, per tant, els establiments hotelers continuen operant amb normalitat.

D'altra banda, ha destacat que des que s'ha produït l'incendi, la Federació Hotelera ha tingut informació "constant" de l'evolució del foc, gràcies al contacte permanent amb la vicepresidenta del Consell d'Eivissa, Patricia Abascal, i el director general de Promoció Turística del Govern, Vicente Torres. Al seu torn, els hotelers han anat informant als touroperadors, que els han confirmat que no s'han produït cancel·lacions de reserves.

"La informació ha fluid molt ràpidament", ha destacat, i alhora ha assenyalat que, malgrat que no ha afectat al turisme, l'incendi ha estat una "desgràcia des d'un punt de vista tant ecològic, com de la propietat privada", tenint en compte que és "una de les zones més maques de l'illa".

Així, ha lamentat que la zona natural afectada "pot tardar fins a deu anys a recuperar-se", si bé ha recordat que a Eivissa i Formentera se'ls coneix com les Pitiüses, a causa que sempre han estat illes cobertes per superfície de pineda, de manera que aquest tipus d'arbre té "molta força", gràcies a la humitat de la terra, per la qual cosa, segons la seva opinió, es podrà portar a terme la repoblació de la zona calcinada.

En aquest sentit, ha indicat que, malgrat que no plou molt a Eivissa, existeixen pous i corrents subterrànies, que ajudaran que tornin a créixer els pins amb relativa rapidesa, per a la qual cosa, segons ha apuntat, es requerirà la "col·laboració de l'Institut Balear de la Naturalesa (Ibanat).