L'Ajuntament de Palma vol construir 1.600 HPO de lloguer en cinc anys i prendrà com a referent el País Basc

Actualizado: miércoles, 6 febrero 2008 18:48

El consistori preveu "reorganitzar" la normativa i estudiarà aplicar un recàrrec de l'IBI als habitatges buides per treure-les al mercat

PALMA DE MALLORCA, 6 Febr. (EUROPA PRESS) -

El regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Palma, José Manuel Gómez, ha subratllat avui que el consistori de la capital s'ha marcat com a objectiu l'ampliació del parc públic d'habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, per a la qual cosa preveu la construcció de 1.600 HPO en arrendament en els pròxims cinc anys, ja que segons va explicar, l'oferta pública actual de la capital només puja a 400 habitatges, que segons el regidor, "no atenen ni a una quarta part de la demanda real".

Així ho va manifestar avui en una roda de premsa que va oferir juntament amb el conseller d'Habitatge del Govern Basc, Javier Madrazo, on Gómez va manifestar que l'Ajuntament de Palma ha iniciat una relació institucional en matèria d'habitatge amb País Basc, amb l'objectiu d'adoptar a Palma algunes iniciatives de les posades en marxa a través de la Llei d 'Habitatge de l'executiu Basc, per a la qual cosa el regidor es desplaçarà en els pròxims mesos a Bilbao.

Segons el parer de Gómez, a Balears cal "un marc normatiu nou" que permeti implantar polítiques d'habitatge a llarg termini ja que, segons va mantenir, l'organització heretada de l'anterior equip de Govern del PP "no dóna per fer polítiques d'habitatge amb profunditat", i alhora va cridar l'atenció sobre la necessitat de portar a terme una "reorganització" de l'estructura, que tingui com inspiració la normativa en aquesta matèria posada en marxa pel Govern Basc.

En aquest sentit, el regidor va recalcar que un dels seus objectius és la creació d'una parc públic de lloguer, la constitució d'una empresa de lloguer, una empresa de promoció d'habitatge i una altra de construcció, mentre que va assenyalar que una altra de les accions que es realitzaran seran la revisió de procediments "opacs" en la concessió de llicències.

Segons va explicar, com en el recent cas de la promoció d'habitatges protegits al barri d'es Pil·larí, en algunes ocasions les empreses que han construït els habitatges "primaven" als compradors amb els millors pisos si pagaven un sobrepreu en "diner negre", o incrementaven el preu de manera unilateral com en el cas ' 'es Pil·larí.

Sobre les mesures, Gómez va recalcar la necessitat de lligar les polítiques de terra i d'habitatge, ja que com va assenyalar, quan s'infringeixen aspectes de la legislació sobre terra "pot afectar en l'habitatge". A més, va anunciar la seva intenció de crear un parc públic en règim de lloguer per fer davant de la demanda existent, ja que segons va assenyalar, amb la població de 400.000 persones de Palma "caldria arribar a les 2.600 habitatges de lloguer, un objectiu que ara per ara és inassumible".

POLÍTICA D'HABITATGE al País Basc

Sobre les línies en matèria d'habitatge que s'apliquen al País Basc, el conseller va explicar que, tot i que el problema no s'ha resolt en la Comunitat Autònoma, "s'han assegut les bases per a la seva resolució", subratllant que abans de les arribada d'Ezker-Batua a la Conselleria d'Habitatge del Govern Basc es construïen 2.500 HPO al País Basc, una xifra que entre 2002-2006 assolí les 5.000 HPO i que en l'any 2007 es va xifrar en 7.000 noves construccions.

Alhora, va assenyalar que s'han mobilitzat 4.000 habitatges buides, que actualment estan habitades amb rendes socials i s'ha enfortit el parc públic de les mateixes, passant de les 700 a les 9.000. "Es posa de manifest que una altra política és possible de mà de l'esquerra i amb la col·laboració dels Ajuntaments, ja que no és possible una resposta eficaç d'una sola institució", va manifestar.

Madrazo va apuntar que actualment, molts Consistoris bascos assumeixen com normals polítiques que abans els costava assimilar, i alhora va subratllar que des del Govern Basc s'ha realitzat un esforç polític a favor de la sostenibilitat, que s'ha traduït que, per exemple a l'Ajuntament de Bilbao, l'àrea d'Urbanisme i Habitatge s'ha unit amb el de Medi Ambient.

El conseller va explicar que la Llei d'Habitatge del Govern Basc té com a eix fonamental el reconeixement del dret subjectiu a l'habitatge, ja que segons va manifestar, "està bé donar respostes concretes" entenent que la legislació ha de recollir que l'habitatge "és un dret bàsic" que es pugui recórrer davant dels tribunals.

Per això, amb la Llei d'Habitatge basca, Madrazo va explicar que qualsevol ciutadà pot reclamar un habitatge i si no se l'ofereixen, l'executiu Autonòmic té l'obligació de subvencionar un lloguer al mercat lliure de manera que l'arrendatari no pagui més d'un 30 % dels seus ingressos

CÀNON ALS PISOS BUITS

Sobre el cànon als pisos buits per fomentar la seva sortida al mercat de lloguer, Madrazo va explicar que amb el programa del Govern Basc 'Bizigune', l'inquilí firma un contracte directament amb l'executiu Autonòmic, el que fa que es de "més garanties" al propietari, a més de 18.000 euros per arreglar cuines i banys.

"Hi ha un interès per al propietari, que no percep la renda de mercat però sí una que s'aproxima a ella, ja que també hi ha un límit per evitar l'encariment de preus, que està entorn a 660 euros", va manifestar el conseller, qui va indicar que a l'inquilí se li imposa una renda social, que en cap cas supera el 30% dels seus ingressos, mentre que la diferència de preu la posa el Govern Basc.

"Cal traslladar al propietari que no vol treure al mercat lliure el seu habitatge i tampoc vol oferir-la al Govern Basc, que per aquest luxe haurà de pagar un cànon. Si la Diputació de Biscaia, Guipúscoa o Llaurava incrementa l'IBI, no s'aplica el cànon, si no hi ha mesura d'increment de l'IBI, s'aplica" va explicar.

Sobre aquesta possibilitat, el regidor va apuntar que l'Ajuntament vol preparar una sèrie de mesures que permetin incentivar la sortida al mercat de lloguer dels habitatges buides, tot i que va assegurar que, en cas d'esgotar-se totes les vies, s'estudiarà la possibilitat d'aplicar una mesures com el recàrrec de l'impost de Béns Immobles (IBI) aprovat pel Govern d'Aznar.

"Quan els pisos estiguin buits s'estudiarà la possibilitat d'aplicar un recàrrec, fet que suposa posar en marxa una possibilitat que ja existia des de fa bastants anys" va concloure Gómez.