L'Assemblea de Batles aprova els estatuts de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística

Actualizado: jueves, 17 julio 2008 17:12

Armengol ressalta que l'aprovació ha comptat amb la "gran lleialtat i suport" del PP

PALMA DE MALLORCA, 17 de juliol (EUROPA PRESS)

L'Assemblea de Batles, que es va reunir aquest matí a l'Escola d'Hostaleria de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i ha comptat amb la presència dels primers edils de 53 municipis de Mallorca, ha aprovat per assentiment els estatuts de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de l'illa, que desenvoluparà tasques d'inspecció, restauració de la legalitat i sanció en matèria d'urbanisme i litoral.

Després de la trobada, que va estar presidida per la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, va considerar un "pas històric i gegant" el vistiplau donat als estatuts, que va comptar, segons va subratllar, amb la participació activa i la "gran lleialtat i suport" del PP, que també va donar el seu vot a favor. En concret, es preveu que el nou òrgan es posi en marxa a partir de gener de 2009.

La reunió s'ha emmarcat dins del calendari d'accions previst de cara a la posada en marxa de l'Agència, i que estableix que previsiblement el ple de la Institució Insular del pròxim 28 de juliol porti a terme la seva aprovació inicial, perquè, després de ser publicada en el Butlletí Oficial de les Balears (BOIB), s'obri un període d'exposició pública durant el qual puguin presentar-se al·legacions al projecte.

Tal com va ressaltar Armengol, es tracta d'un dia de "satisfacció" ja que el pas portat a terme permetrà "frenar qüestions que desgraciadament han afectat al sòl rústic des de fa molts anys", pel que va recalcar la necessitat que ajuntaments i Consell treballin conjuntament a través del nou òrgan, mitjançant l'adhesió dels municipis a l'Agència i la delegació de les seves competències d'inspecció urbanística al Consell. "Queda molt camí per fer", ha afirmat, tot i això.

Per la seva banda, l'alcalde de Marratxí, José Ramón Bauzà (PP), va puntualitzar que durant el període d'al·legacions la formació popular proposarà la incorporació de mesures dirigides a procurar una participació més alta dels Consistoris, "real, directa i activa", en el consell de direcció de l'ens, independentment del seu color polític. "Demanem tenir vot a més de veu", va incidir.

En aquests mateixos termes es va pronunciar el portaveu del PP al Consell, Jaume Font, qui va afirmar que els alcaldes populars han estat "els grans triomfadors" en la jornada d'avui, a l'haver deixat "aparcades" les discrepàncies inicials, quan el partit proposava la formació d'un consorci. Alhora, va lamentar que en el consell d'administració el PP només compti amb dos representants dels vuit que ho integraran.

Al mateix temps, el conseller de Cooperació Local en la Institució Insular, Miquel Rosselló, ha afirmat que es treballarà per aconseguir una fórmula jurídica destinada que els alcaldes puguin votar quan es debatin qüestions referides al seu territori, qüestió que també va ratificar la màxima responsable del Consell.

Pel que fa a la composició del consell de direcció, estarà integrat pel president o presidenta, els vocals -que seran quatre en representació dels Ajuntaments que hagin delegat competències, tres per part dels grups polítics diferents al qual pertany la presidenta de la Institució supramunicipal, i quatre tècnics del Consell-, a més d'un representant de cadascuna de les associacions dels municipis.

També Armengol va informar que durant l'Assemblea d'Alcaldes es va acordar la creació d'una Comissió d'estudi per "afinar" la situació econòmica, les despeses que ocasionin i les partides que aportaran els Consells i municipis. En aquest sentit, va apuntar que la posada en marxa de l'òrgan suposarà uns costos que inicialment seran assumits pel Consell.

DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES AL CONSELL

En concret, la Comissió s'encarregarà d'estudiar els possibles models de convenis que s'establiran amb cadascun dels 53 municipis perquè aquests deleguin les seves competències d'inspecció urbanística al Consell, de manera que cadascun d'ells compti amb unes clàusules diferents. "Cada Ajuntament delegarà accions sense perdre informació i procurant que hagi pes polític del consistori dins de les decisions que s'adoptin", va assegurar Armengol.

Les funcions de l'ens seran, sobretot, la inspecció i vigilància urbanística dels actes d'edificació i els usos del terra, l'adopció de mesures cautelars previstes en la normativa urbanística o la instrucció dels expedients de reposició de la legalitat i dels expedients sancionadors per infracció urbanística.

Alhora, s'encarregarà de la formulació en les administracions de les sol·licituds que crea pertinents, la denúncia davant del Ministeri Fiscal dels fets que es considerin objecte de delicte, o d'imposar sancions a les persones responsables de les infraccions urbanístiques, entre d'altres funcions. Els municipis podran delegar així les competències d'inspecció, supervisió, sanció i restabliment de la legalitat urbanística al Consell de Mallorca.