L'economia de les Pitiüses mostra símptomes de desacceleració en el quart trimestre del 2007, segons el CRE

Actualizado: miércoles, 26 marzo 2008 18:55

EIVISSA, 25 de Mar. (EUROPA PRESS)

El director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, ha afirmat avui que les últimes dades del 2007 relatives al quart trimestre de l'any mostren "clars símptomes de desacceleració" econòmica a les Pitiüses.

Així ho va indicar Riera durant la presentació de "l'informe de Conjuntura de febrer del 2008", que posa de manifest que la menor dinàmica de la construcció i el tancament de la temporada turística han potenciat aquesta "pèrdua d'empenta" en el tancament del passat exercici i començament del present.

Precisament, la construcció va ser el sector on més es va acusar aquest fre de l'economia amb la finalització d'obres públiques, com les carreteres, i habitatges privats.

Tot i que la taxa d'atur enregistrada a les Pitiüses és la que més ha crescut en sis dècimes percentuals respecte la del 2006, la més gran de tot l'arxipèlag, Eivissa i Formentera són líders pel que fa al creixement d'afiliats la Seguretat Social que, segons Riera, continua evidenciant "el ritme més intens de totes les illes amb un 3,1 per cent interanual una desena per sobre del registrat a l'estiu".

Dades que, va assegurar, posen de manifest l'increment de la pressió assistencial en unes illes on també es redueix el nombre de contractes registrats, aclaparat per l'estacionalitat. Per a Riera, les Pitiüses segueixen sent "una font de riquesa econòmica i de treball", tot i que en els últims mesos, va agregar, "estan fluint d'una manera més lenta en aquest àmbit i tot i això la pressió s'estén al mateix ritme".

De la mateixa manera, el consum privat segueix en els últims mesos la tendència balear i perd també força amb una disminució del nombre de matriculacions aclaparat per la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies mitges de les Balears davant dels repunts de la inflació. Els consumidors també mostren una falta de confiança en el futur econòmic de les illes.

CREIXEMENT EN L'ARRIBADA DE TURISTES

Dades més positives són les que llancen un creixement del 13,6% pel que fa a l'arribada de turistes via aèria, tot i que pel que fa a l'ocupació, aquesta no difereix de la del 2006.

Precisament, aquesta arribada de turistes va mostrar un fort dinamisme durant l'últim quadrimestre de l'any, amb 465.000 arribades on el turisme espanyol va experimentar un important creixement del 62,8%. Es tracta, segons Riera, "d'un turisme que ja no només no és de segona, com es creia en temps anteriors, sinó que s'erigeix com el segon mercat emissor de les illes tant en temporada alta com baixa i que cal tenir molt en compte", va concretar.

Els visitants estrangers creixien per part seva en un 2,6%, amb un augment dels britànics del 7,5 per cent i una disminució dels alemanys del -6,2%.

El grau d'ocupació hotelera presentava nivells sensiblement inferiors als de l'any passat, especialment durant els mesos d'octubre i novembre. Riera va recordar que les xifres manifesten que existeixen ja turismes alternatius al d'hotel "i molts visitants que s'allotgen en habitatges de manera gratuïta".

De la mateixa manera, l'informe del CRE i de la UIB també posa de manifest que la indústria s'ha encomanat d'aquesta pèrdua de força de la resta de sectors registrant punts menors de demanda energètica respecte els de l'estiu, tot i que això sí positius. També s'ha estancat el nombre de contractacions.

EFECTE DE LES VAGUES

Respecte les vagues patronals i de funcionaris que viuen actualment les Pitiüses, Riera ha reconegut que "qualsevol afecció externa d'aquesta índole podria afectar el clima de confiança social i frenar aquesta roda econòmica, traduint-se en situacions d'atur".

Segons el director del CRE, les administracions haurien de dissenyar polítiques més enllà de la seva transcendència a curt i llarg termini i recolzar a la petita i mitjana empresa per recuperar el creixement de l'economia.