Els sectors immobiliari i de la construcció concentren el "passi" de bitllets de 500 euros, segons els inspectors d'hisenda
PALMA DE MALLORCA, 12 de maig (EUROPA PRESS)
Els estudis que s'han realitzat fins ara per calcular l'impacte de l'economia submergida a les Illes Balears reflecteixen que mou prop de de 5.160 milions d'euros, el que genera un frau estimat en 1.000 milions d'euros, tot i que cal assenyalar que no hi ha cap organisme que s'hagi dedicat a fer un estudi sobre l'impacte autonòmic o local d'aquestes activitats.
Així ho va indicar, en declaracions a Europa Press, el coordinador per a les illes del sindicat de Tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda (Gestha), Luis Tato, qui va assenyalar que els subinspectors treballen amb la hipòtesi que l'economia submergida va en funció del producte interior brut (PIB) de cada comunitat. De manera que, si una autonomia té un PIB superior, com és el cas de les Balears, "estimem que el seu frau fiscal també els és", va dir.
Sobre l'evolució de l'economia submergida, l'Institut d'Estudis Fiscals, el Banc d'Espanya, així com els organismes comunitaris i internacionals consideren que el seu impacte se situa entre el 20 i el 25% de l'activitat que es realitza a Espanya, amb una mitjana del 23%; mentre que a començament dels anys 90 --quan es va crear l'Agència Tributària--, aquesta proporció oscil·lava entre el 16 i el 18 %.
Balears se situa en aquesta mitjana i, amb un miler de milions de frau anual estimat --quantitat que Tato va qualificar de "moltíssim diners" i de "barbaritat"--, es posa de manifest que l'Agència Tributària, que "en teoria ha de vetllar per la seva reducció", no està aconseguint els seus objectius. Situació que Gestha atribueix que "no s'ha copiat un model eficient" de recursos humans, ja que l'existent correspon a la jerarquització d'un "ministeri franquista", va apuntar.
Els sectors econòmics de les illes on més es concentra el frau fiscal són la construcció i les immobiliàries, després de ser aquells entre els quals més es produeix el "passi de maletins amb bitllets de 500 euros"; en fet que suposa una pràctica habitual per "anar traslladant" el diner negre, ja que en aquest tipus de transaccions se sol demanar el pagament d'una part de l'import d'aquesta manera.
Cal assenyalar que l'Agència Tributària investiga un total de 20 operacions d'aquest tipus, realitzades sobretot el 2004, en cadascuna de les quals van ser intercanviats més d'un miler de bitllets per aquest valor. Un paper moneda que abunda a Espanya, on s'ha detectat la presència d'un 25% del total existent, situació que Gestha va denunciar en el seu moment i que no considera "normal", va dir Tato.
Tot i això, l'expert va considerar que, en realitat, només s'ha investigat "no arriba a l'1%" del frau que es realitza per aquest sistema, proporció que va considerar "menyspreable" --des del punt de vista estadístic--; amb la qual cosa, l'efecte és que "no es dissuadeix al delinqüent fiscal" en un Estat amb uns nivells de criminalitat econòmica "similars als d'un país en vies de desenvolupament", va exposar.
A MENYS ACTIVITAT, MENYS FRAU
De fet, Espanya es troba 10 per punts per sobre de la mitjana dels països europeus en el referent a l'economia submergida i el frau fiscal, fins al punt que "en molts casos és el doble", va aclarir el sindicalista. Una situació que afecta directament a l'endeutament dels ciutadans, sobretot als de les Balears, que encapçalen el rànquing nacional.
El descens registrat en els últims mesos en el sector de la construcció i, per tant, també en el immobiliari, està repercutint en aquestes pràctiques, ja que la demanda de bitllets de 500 estan registrant un descens en la "demanda" i, d'altra banda, actualment els bancs tenen l'obligació d'informar sobre les peticions d'elevades quantitats de diners en metàl·lic i en aquest format.
VOLUNTAT D'INVESTIGAR
Així i tot, s'estima que segueixen al mercat uns 112 milions d'euros en forma de d'aquests bitllets, però Gestha considera que no existeix "voluntat" d'investigar als defraudadors i, segons va dir el seu portaveu, l'Agència Tributària sí és "molt eficaç" amb els petits contribuents --rendes salarials, autònoms i pimes--, sobre els quals intervé davant del més "mínim relliscada" en la seva declaració de l'IRPF.
En canvi, davant dels "grans defraudadors" i els delinqüents fiscals que creen empreses amb l'objectiu de delinquir --un cas molt habitual és el frau de l'IVA en promocions immobiliàries-- no és efectiva, pel seu "lent procediment burocràtic", i el resultat és que s'acumulen el deute pendent, fins a arribar a la xifra de 20.000 milions d'euros el 2007 per a tot Espanya.
