Arrenca el judici per la presumpta estafa de 216 milions d'euros dins del cas Royaltur
PALMA DE MALLORCA, 7 Sep. (EUROPA PRESS) -
L'expresident executiu de la immobiliària Alcàsser, Juan Piguillem, ha assegurat avui davant del tribunal de la Secció Segona de l'Audiència Provincial que des de l'empresa "mai" es van comprometre a injectar 15.000 milions de pessetes en el grup hoteler Royaltur, propietat de l'empresari Jaime Moll, amb l'objectiu de reflotar-lo en 1993, i alhora va al·legar "no haver enganyat a ningú" quan l'agost d'aquest any es va signar un document d'intencions amb el grup d'empreses de Moll.
Així ho va posar de manifest durant el judici que va arrencar avui en el marc del cas Royaltur, que senti en el banc dels acusats, a més de Piguillem, a l'exvicepresident de la immobiliària, Juan Bautista Llorens, a l'exvicepresident executiu de Banca March, Simón Galmés, i a l'exdirectiu d'aquesta entitat bancària, Antonio Mascaró, per als qui l'acusació particular, exercida per Moll, demana sis anys de presó i 94 milions d'euros d'indemnització.
En la seva intervenció i a preguntes del lletrat de l'acusació particular, Rafael Perera, Piguillem va fer referència al document signat el 18 d'agost de 1993 amb Moll, que establia que Geinsa -filial d'Alcàsser- aportaria un increment de fons en Royal Resort per import de 15.000 milions de pessetes, tot i que això "una vegada havent acudit a borsa per disposar dels diners, ja que per a aportar-lo s'ha de tenir".
Així, ha defensat que el document pretenia propiciar la sortida a borsa del Grup Royal Resort a fi de sanejar la seva situació i els acords definitius que s'adoptessin depenien de posteriors estudis per a la realització de la qual es fixava un termini de cent dies. D'acord al document, una vegada finalitzades les operacions Geinsa tindria un net patrimonial de 20.000 milions de pessetes, dels quals el 27,5% correspondria a Royal Resort.
D'aquesta manera, després de la sortida a borsa es pensava captar 15.000 milions de pessetes d'inversors borsaris, el que unit als 5.000 milions que es valorava de Royal llançava un net patrimonial de 20.000 milions de pessetes. "És un contracte fet amb llum i taquígrafs del qual Alcàsser ha complert tots i cadascun dels punts", ha sostingut Piguillem, qui ha afirmat que el primer contacte que hi ha hagut amb el grup de Moll era "perquè eren aclaparats i volien vendre, de manera que sempre i contínuament ens buscaven".
Una exposició dels fets que contrasta amb l'oferta fins ara per l'hoteler mallorquí, qui va interposar una querella per presumpta estafa per part de la immobiliària Alcàsser, que a començament dels noranta travessava dificultats econòmiques i, segons defensa Moll, va ordir una estratègia per obtenir el seu patrimoni, compost per 12 establiments i 9.000 llits repartits entre d'altres a Sa Coma, Muro, Palma i Jerez de la Frontera i valorat en 216 milions d'euros (llavors 36.000 milions de pessetes).
"Els acusats, amb ànim de lucre, van decidir obtenir el patrimoni del grup Moll per tal de superar la crisi econòmica que Geinsa i Immobiliària Alcàsser eren travessant i, a més, obtenir de tal manera un lucre i benefici propi, la qual cosa, efectivament, van aconseguir", relata en el seu escrit l'acusació particular.
En aquest sentit, a preguntes del fiscal Juan Carrau, Piguillem ha manifestat que l'objecte del protocol d'intencions responia a les dificultats financeres de Moll, malgrat que després es va constatar que "era impossible" tirar endavant l'operació de sortida a borsa a causa de les "grans pèrdues" del grup, "completament en fallida tècnica".
Finalment, els accionistes van vendre les seves accions per 390 milions de pessetes, Geinsa va ampliar el seu capital fins a 3.300 milions, va absorbir a Royal Resort i finalment els antics accionistes es van quedar un 29,2% del capital social de Geinsa. Pel que fa als acusats Galmés i Mascaró, Piguillem ha afirmat que "no van obtenir cap tipus de benefici personal" i va incidir que la pretensió del grup Moll era "vendre i sortir corrent".
I en el torn de l'exvicepresident de la immobiliària, Juan Bautista Llorens, va relatar davant del tribunal que en 1993 la situació econòmica general patia "càrregues financeres bestials i els tipus d'interès eren al 14%", mentre que sobre el document d'intencions d'agost ha assenyalat que "calia buscar una bona sortida a borsa", tot i que ha afirmat que "el que la família Moll volia era diners i anar-se'n a muntar a cavall".
"EM VA AMENAÇAR DE MORT"
"En cap moment s'ha plantejat la possibilitat que Alcàsser fos a aportar 15.000 milions a Royaltur", va etzibar l'encausat, qui ha assegurat alhora que Moll "em va amenaçar de mort si no ho compràvem".
Després ha ofert la seva versió l'exvicepresident de Banca March, Simón Galmés, que ha assegurat no haver vist mai el document d'intencions i tampoc va assistir a la firma de l'escrit signat al desembre . Pel que fa als 15.000 milions, ha assegurat que Moll no li va parlar d'això tot i que sí es va dirigir al banquer per "comentar-me que havia anat malament el del protocol d'intencions i que calia sortir a borsa però els comptes anaven malament". "Estava bastant decebut i enfonsat", ha afegit Galmés, qui va titllar de "fals" que instés a Moll a signar el document.
"En aquella època de crisis, des de Banca March ajudàvem que se salvessin els grups i aquesta era la nostra funció", ha emfatitzat l'exvicepresident de Banca March, per asseverar després que "no haguéssim aportat crèdit si Alcàsser no hagués intervingut". "Complim tot el que estava estipulat i els únics beneficis que aconseguim de l 'operació han estat maldecaps per cobrar els crèdits que havíem atorgat", va tancar.
Finalment, l'exdirectiu d'aquesta entitat bancària, Antonio Mascaró, ha recordat que va presentar a Piguillem i a Moll perquè aquest "es trobava en situació crítica", atès que va titllar de "ridícul" el document d'intencions signat a l'agost. També ha assegurat que va acudir a Royaltur per a "refinançar els deutes i ho vaig aconseguir gràcies a Alcàsser", i alhora ha emfatitzat no haver cobrat "cap benefici o comissió".
ELS 15.000 MILIONS NO EREN PREVISTOS
Cal assenyalar que l'acusació pública assenyala en el seu escrit de qualificació que "resulta inversemblant que els propietaris d'un gran grup hoteler assessorats jurídicament i després d'una llarga negociació no sàpiguen el que signen o pensin que amb la seva firma van a rebre 15.000 milions de pessetes, quan l'esmentada obligació no estava prevista en el text ni hi ha cap referència a ella en tot el document". "Això suposa que els querellants van caure en una absoluta inconsciència o estan faltant a la veritat", incideix.
Es tracta d'un cas instrucció del qual, en mans de la magistrada del Jutjat d'Instrucció número 5 de Palma, Ana San José, ha durat més de set anys, arran de la querella presentada per Moll per demostrar com els quatre acusats li van desposseir del seu patrimoni.
En 1995 els querellants van arribar a vendre el patrimoni de l'hoteler per 2.340 milions de pessetes, xifra molt inferior al seu valor real i, tot i que sostenen que el preu rebut era just, la venda es va fer "per coacció" contra la seva voluntat.
