VALLADOLID, 27 Ag. (EUROPA PRESS)
La Sala Municipal d'Exposicions del Teatre Calderón de Valladolid acollirà entre els dies 3 i 28 de setembre l'exposició 'La Màgia de Miró', que exhibirà 60 obres que "submergeixen" en el món "més poètic i colorista de Miró".
Segons han informat a Europa Press fonts de la Fundació Municipal de Cultura, el món al qual inviten les obres de Miró és un món on els visitants deixen de ser "simples espectadors" per passar a formar part "d'aquest univers oníric que el pintor va saber plasmar com cap altre artista".
L'exposició és també un acostament a l'obra gràfica, dibuix i gravat de l'artista espanyol ja que, "de la mateixa manera que en els seus llenços", Miró va expressar "lliurement" les seves idees, "on convergeixen dolçor i violència, la claredat amb la foscor, l'alegria i l'insòlit".
La mostra, que es presenta a Valladolid per primera vegada a Espanya després d'una itineració per Sud-Àmèrica, deixa "patent" la "gran qualitat" de Miró com gravador --va obtenir en 1954 el Gran Premi de Gravat de la Biennal de Venècia-- i permet "gaudir" de les obres que acosten al seu món més íntim i colorista "on la nit, la música i les estrelles ocupen un paper principal".
"El surrealisme li deu la més bella ploma del seu barret", va assegurar André Bretón referint-se a Miró, de qui es poden preveure a la mostra 35 dibuixos i 28 gravats.
Les obres que s'exhibiran corresponen a les tres últimes dècades del mestre, realitzades entre finals de la dècada de 1950 i 1977, i estan realitzades amb tinta sobre paper japonès, ceres sobre paper de paper de vidre, tinta xinesa en làmines de suro, litografies i dibuixos a llapis són alguns dels materials i tècniques utilitzades en les peces de l'exposició.
Les obres d'aquesta mostra pertanyen a la col·lecció de l'espanyol Alfredo Melgar, comte de Villamonte, amic de l'artista a més de fotògraf seu.
"Miró vivia per treballar, però no considerava la pintura com un fi en si mateix. Treballava en complet silenci, però la seva obra expressava tot un món. Miró va començar pintant a la casa de camp on va haver de passar part de la seva joventut per recuperar-se d'una malaltia, però va crear a partir d'aquesta experiència terrenal un univers oníric commovedor. Com pintor i dibuixant, va experimentar amb les superfícies sobre les quals treballava. Va aprendre a treballar les seves inquietuds durant l'època que va estudiar amb Francisco Galì, qui ho feia dibuixar objectes sense mirar-los, captant-los amb els altres sentits", van destacar les mateixes fonts.
La Fundació va ressaltar que, tot i la seva aparença, els seus dibuixos acosten a un món "oblidat" ja que l'artista representa el que ja no es veu ni s'escolta i, "lluny d'inventar", ens acosta a realitats invisibles d'un món "que només ell és capaç de representar com a creador".
"El cosmos, la música, objectes dotats de vida, de lirisme són els seus temes principals que plasma amb gran mestria a través de línies pures, harmonioses que evoquen la glòria poètica de l'esperit. Va ser tal vegada la seva capacitat per penetrar en el secret de la naturalesa el que li va permetre crear aquests poemes èpics del cosmos", van explicar des de la Fundació.
