La nova Llei de serveis socials situarà Balears com la comunitat líder a Espanya en aquesta matèria

Actualizado: viernes, 31 octubre 2008 18:53

PALMA DE MALLORCA, 31 d'octubre (EUROPA PRESS)

El Consell de Govern va aprovar avui el nou Projecte de Llei de Serveis Socials, que substituirà l'actual normativa de 1987 i que preveu el desenvolupament, en un termini de 18 mesos, d'una cartera de serveis que situarà les illes com la comunitat líder en matèria de serveis socials.

Així ho va apuntar, en roda de premsa posterior al Consell de Govern, la consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, qui va explicar que aquest avantprojecte té un ampli consens d'entitats, associacions, administracions i grups parlamentaris, i està previst que aviat iniciï el tràmit parlamentari.

L'objectiu, segons Santiago, és que en 2009 aquesta nova llei pugui substituir la normativa de 1987. En concret, inclou uns drets bàsics com l'allotjament, l'alimentació i el vestidor, i preveu l'elaboració d'una cartera bàsica de serveis socials que seran de prestació obligatòria per part de les administracions i que s'aprovarà per decret.

Tal com va especificar, aquesta cartera de serveis definirà els drets subjectius en matèria de serveis socials d'obligada prestació per part de les administracions, de la mateixa manera que, va comparar, al camp de l'educació està el dret a una plaça escolar per a qualsevol menor d'entre 6 i 16 anys o bé el dret a les prestacions sanitàries al camp de la sanitat.

En aquesta cartera figurarà així la llista de serveis socials que les administracions balears han d'oferir als ciutadans de manera obligatòria i els que tindran la categoria de recomanables. Alhora, s'establiran ràtios de servei per població, i es determinarà a partir de quin nombre d'habitants hi ha d'haver un educador social o treballador social, o bé un centre d'estades diürnes.

L'establiment per decret i per llei de drets subjectius i de ràtios farà que la prestació dels serveis socials ja no depengui de la voluntat política o dels professionals, perquè estarà garantida per llei.

PRESSUPOSTOS AMPLIABLES

Un altre canvi significatiu que implicarà l'aprovació del text, segons la titular d'Afers Socials, serà l'assignació de pressupostos ampliables a les partides destinades als serveis socials. Fins ara, es tractava de partides no ampliables, de manera que una ajuda es concedia fins que havia pressuposat, i quan aquest s'acabava, l'ajuda s 'interrompia.

A partir de l'aprovació de la llei, tots els pressupostos relacionats amb drets subjectius de serveis socials seran ampliables, per la qual cosa haurà dotació econòmica mentre hagi necessitats. El text també inclou la figura del professional de referència, de manera que qualsevol persona que accedeixi als serveis socials tingui un assignat, igual com passa en la sanitat amb la figura del metge de capçalera.

En aquest context i amb aquests nous drets, Balears serà la primera comunitat autònoma a reconèixer aquestes necessitats bàsiques com un dret de les persones.

ESBORRANY SOTMÈS A UN AMPLI DEBAT

El text, el primer esborrany del qual va ser elaborat per una comissió tècnica segons un acord de la Conferència Sectorial de Serveis Socials de les Illes, ha estat sotmès a un ampli debat, tant a través del tràmit d'audiència com mitjançant la seva presentació a entitats socials, federacions, municipis (FELIB), col·legis professionals i grups parlamentaris.

Pel que fa a les al·legacions, les han presentat diversos ajuntaments i mancomunitats, col·legis professionals, ciutadans a títol particular i entitats socials, i part d'elles s'han incorporat al text. Aquest mes d'octubre, el Consell Econòmic i Social ha elaborat el dictamen de l'avantprojecte, amb un conjunt de propostes que s'han incorporat abans de presentar-lo al Consell de Govern.

La coordinació entre les tres administracions amb competències en matèria de serveis socials -Govern, Consells Insulars i ajuntaments-, és un altre dels aspectes que potència la llei per la via del concepte de treball en xarxa, i que fins ara depenia de voluntats polítiques.