El PP considera que l'Estat ha de compensar la "deute històric" que té amb Balears en matèria de finançament sanitari
PALMA DE MALLORCA, 7 Oct. (EUROPA PRESS) -
El Parlament va rebutjar avui, amb els vots del PSIB, UM i Bloc, una Proposició No de Llei presentada pel PP, mitjançant la qual s'instava al Govern espanyol a cofinançar la construcció del nou hospital de referència de les Balears al solar de Son Espases, que estarà conclosa en 2010.
Durant el ple, celebrat aquest matí, la parlamentària del PP Isabel Llinàs va considerar "just i necessari" que l'Estat compensi la "deute històric" que té amb els ciutadans de les Balears en matèria de finançament sanitari, a causa que, segons va criticar, a l'hora de traspassar la competència a l'arxipèlag, no va tenir en compte el fet insular, ni l'increment extraordinari de població els últims anys.
A més, Llinàs va recordar que l'executiu central està participant en el finançament de la construcció d'altres infraestructures sanitàries com l'Hospital Universitari Central d'Astúries i la reforma i ampliació del Clínic de Barcelona, l'Hospital de Toledo i l'Hospital Marqués de Valdecilla a Cantàbria.
En aquest sentit, la dirigent popular va criticar que el Govern espanyol no cofinança les obres de l'Hospital de Son Espases, malgrat que Balears rebrà una inversió estatal per càpita de 275,41 euros en els pressupostos generals de l'Estat per al 2009, xifra "molt allunyada" dels 961 euros que percep Astúries i els 621 euros de Catalunya, on l'Estat sí està finançant infraestructures sanitàries.
Per aquest motiu, va insistir que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha de col·laborar en el finançament de l'Hospital de Son Espases, tenint en compte, a més, que Balears té la qualificació de Zona Estratègica Sanitària, d'acord amb la Llei de Qualitat i Cohesió Sanitària, que "garanteix la igualtat d'atenció mèdica en tot el territori espanyol".
Per la seva banda, el parlamentari del PSIB Joan Boned va qualificar al PP de "doctor Jekyll i Mister Hyde", tenint en compte que, segons va indicar, quan aquest partit governava a Madrid mantenia una posició "molt diferent", respecte al finançament. Així, va apuntar que en el 2002, Balears va assumir les competències en sanitat amb un "desfasament", respecte a la població real existent en aquell moment a les illes, tenint en compte que aquesta era "molt superior" a la qual l'executiu de José María Aznar va utilitzar per calcular el finançament en aquesta matèria.
"DÈFICIT EN FINANÇAMENT SANITARI"
Per tant, va apuntar que l'arxipèlag "arrossega un dèficit de finançament sanitari" i, per aquest motiu, va subratllar que el Govern de Francesc Antich està "bolcat des del primer dia a buscar una millora del finançament en matèria de salut". Tot i això, va destacar que l'executiu central està donant "passos" perquè el finançament sigui més "equilibrada", a causa que ha destinat a Balears 20 milions d'euros el 2007 i 30 milions en 2008.
D'altra banda, Boned va estimar que aquest "no és el millor moment" per reclamar al Govern espanyol una "bona finançament" en matèria sanitària, quan, segons va recordar, l'executiu està centrat a millorar el finançament autonòmic a nivell global. Així, va considerar que "cal deixar que arribin les millores en el finançament i, després, ja tindrem temps de decidir on destinam els diners".
El portaveu de UM, Bartomeu Vicens, va dir que la causa que Balears compti amb una deficient finançament en matèria sanitària va ser que en el 2002 va haver un "traspàs dolent de les competències" per part del Govern espanyol, a causa que "es va tenir en compte la població de 1999 i no es va comptabilitzar el creixement demogràfic que va haver en 2002".
En aquesta línia, va criticar que el Govern assumís les competències sanitàries amb un finançament "molt per sota del seu valor real" i, d'aquesta manera, va considerar que la negociació del finançament autonòmic que està portant a terme l'executiu central amb les Comunitats Autònomes serà un "bon moment" per "corregir" el passat model que "perjudica" a Balears i preveure la "població real i efectiva de l'arxipèlag i el cost de la insularitat".
Finalment, el portaveu del Bloc, Biel Barceló, va indicar que el dèficit del finançament en Sanitat s'ha calculat a Balears entorn dels 900 milions d'euros, després que es transfiriera les competències sanitàries a la Comunitat Autònoma tenint en compte les 880.000 persones que residien a les illes en 1999.
Així, va recordar que actualment, viuen a Balears més d'1 milió de persones, a les quals cal sumar els milers de turistes que anualment recorren als serveis sanitaris de l'arxipèlag, així com el cost que suposa la plurinsularitat. "L'ex-consellera de Salut, Aina Castillo, va ser una de les defensores de l'actual sistema de Sanitat, que naixia desfasat, tot i que tot el món està en el seu dret de canviar d'opinió".
LABORATORI MÒBIL PER ANALITZAR DROGUES
D'altra banda, la Cambra autonòmica va rebutjar, amb els vots del PSIB, UM i Bloc, una altra Proposició No de Llei plantejada pel PP, a través de la qual instava al Ministeri de Justícia que facilités, en el terme màxim de sis mesos, un laboratori mòbil que permetés practicar a Eivissa l'anàlisi de substàncies estupefaents requisades a l'illa.
El parlamentari popular Miguel Ángel Jerez va recordar que actualment, per determinar la tipologia i les característiques de les drogues decomissades a Eivissa es remeten mostres d'aquestes a l'àrea de Salut de la Delegació de Govern, situada a Palma, el que obliga a un funcionari d'aquesta illa a fer el viatge a Mallorca en avió o en vaixell.
Així, va apuntar que fa poc, el jutge degà dels Jutjats d'Eivissa s'ha vist en la necessitat d'elevar un escrit de protesta davant del Tribunal Superior de Justícia de les Balears en el qual adverteix dels efectes negatius que provoca el retard de la remissió de la documentació que certifica els resultats de l'anàlisi practicada en aquestes substàncies.
En aquest sentit, Jerez va criticar que el fet d'enviar les mostres a Palma provoca dilacions "innecessàries" en nombrosos processos judicials, que poden arribar a diversos mesos, el que, segons va indicar, ha obligat, en diverses ocasions, a posar en llibertat a supòsits narcotraficants per expirar el temps màxim que poden romandre a la presó de manera provisional.
