Salom sosté que Zapatero "ha fallat" als ciutadans de les Balears i Garcias considera que Rajoy és un "perill" per a les illes
PALMA DE MALLORCA, 7 Mar. (EUROPA PRESS) -
Els candidats del PP i el PSOE per les Balears, Maria Salom, i Antoni Garcias, respectivament, aspiren a aconseguir quatre diputats al Congrés dels Diputats a les eleccions generals de diumenge que ve, aconseguint així el mateix resultat que en els comicis celebrats el 14 de març del 2004, si bé tant el candidat d'Unitat, Pere Sampol, com la d'EU-EV, Marisol Ramírez, confien a aconseguir un escó en perjudici de populars o socialistes.
En declaracions a Europa Press, els candidats dels principals partits de les illes que es presenten al comicis van valorar la campanya, que ha estat suspesa avui minuts després de conèixer-se l'assassinat a mans d'ETA de l'ex-edil del PSOE de Mondragón Isaías Carrasco, que va morir després de rebre diversos trets en l'hemitòrax dret i al coll.
Abans de conèixer-se aquest tràgic atemptat, la candidata 'popular' Maria Salom va subratllar que en aquestes eleccions, els ciutadans han d'optar per la "confiança i la credibilitat en el futur que transmet Mariano Rajoy", o per José Luis Rodríguez Zapatero, qui, segons va criticar, ha estat "letal" per a Balears, ja que "ens ha menyspreat i menyspreat".
Molt contrària és la posició del candidat socialista Antoni Garcias, qui considera que Rajoy és un "perill" per a l'arxipèlag i va negar que Zapatero hagi "castigat" a les illes, tal com, segons la seva opinió, ho posa de manifest el fet que hagi acordat destinar 110 milions d'euros per millorar la sanitat de les Balears.
Per la seva banda, el candidat d'Unitat, Pere Sampol, va assegurar que el seu objectiu és "modest, però històric", ja que, segons va recordar, pretén aconseguir un escó al Congrés dels Diputats en perjudici de populars o socialistes, amb la finalitat de "trencar el bipartidisme" i que els ciutadans de l 'arxipèlag tinguin una "veu pròpia" a la cambra baixa.
Alhora, la candidata d'EU-EV, Marisol Ramírez, va expressar el seu convenciment que durant aquestes eleccions, augmentarà la participació dels votants d'esquerra i, en aquesta línia, va dir que no és "impossible" que el seu partit aconsegueixi un escó al Congrés. Tot i això, va manifestar que els vots que rebi la seva formació "no es perdran en el mar", ja que, segons va recordar, se sumaran al partit parlamentari federal d'IU, encapçalat per Gaspar Llamazares.
Salom va sostenir que Zapatero "ha decebut a molts votants socialistes" que, segons la seva opinió, "quatre anys després se senten defraudats, perquè el president del Govern espanyol els ha fallat en política econòmica, immigració, educació i seguretat ciutadana".
"Zapatero ha estat sectari governant, perquè ha ajudat a les Comunitats Autònomes on governava el PSOE, mentre que Rajoy governarà per a tots igual i no farà distincions entre uns espanyols i altres", va remarcar, i alhora va destacar que la primera mesura que impulsarà el seu partit si guanya les eleccions serà una reforma fiscal, amb la finalitat de baixar els impostos perquè els ciutadans "puguin arribar a final de mes".
Malgrat això, la dirigent 'popular' va admetre que veu "molt difícil" aconseguir cinc diputats per les Balears, tot i que va expressar el seu convenciment que el PP serà el partit més votat a l'arxipèlag, fins al punt que aconseguirà un resultat "històric".
"ELS VOTS A UNITAT ANIRAN A LA PAPERERA"
El candidat socialista va afirmar que el "gran resultat" per al PSOE serà aconseguir quatre diputats per les Balears i "guanyar al PP en nombre de vots". Alhora, va augurar que Unitat "no aconseguirà el número suficient de vots" per aconseguir un escó a la cambra baixa i, per tant, va sostenir que les paperetes destinades a la coalició nacionalista "se n'aniran a la paperera".
D'altra banda, va criticar la "negativitat" de la campanya electoral liderada per Salom, qui, segons va indicar, "no pot dir que Zapatero hagi estat perjudicial per als ciutadans de les illes", mentre que, per contra, l'ex-president de l'executiu central, José María Aznar, "mai es va interessar per les Balears", tal com, segons la seva opinió, ho demostra el fet que no "invertís un euro en matèria de tren".
"Seria un negoci dolent per als illencs tenir un president com Rajoy, perquè els projectes d'Antich són molt diferents", ha afirmat Garcias, i alhora va destacar que si governa Zapatero arribaran a les illes més de 800 milions d'euros per ampliar les línies de ferrocarril fins a Artà i construir un tramvia que arribi fins a l'Arenal".
"TRENCAR EL BIPARTIDISME"
Per la seva banda, Sampol ha reconegut que per aconseguir un escó, Unitat necessitaria obtenir 45.000 vots a les eleccions generals, el que suposaria prop del 10 % de les paperetes emeses, tenint en compte la participació registrada en els comicis generals del 2004 en els que es van comptabilitzar 473.481 vots a les illes.
D'aquesta manera, va ressaltar que per primera vegada, "es trencaria el bipartidisme imperant a Balears", el que, segons va afirmar, permetria que a Madrid es parlés d'un "problema endèmic" que ha patit aquesta Comunitat Autònoma, referint-se així al fet que les illes hagin estat durant 30 anys "a la cua en inversió pública", provocant "desequilibris econòmics i socials".
La candidata d'EU-EV va remarcar que el seu partit ha de ser present a la cambra baixa, amb la finalitat que el PSOE "giri a l'esquerra" i, d'altra banda, va avançar que la primera mesura que impulsaria si aconsegueix ser diputada serà reformar la Llei Electoral perquè els ciutadans estiguin "verdaderament representats" al Congrés, ja que, actualment, "el vot a IU val quatre vegades menys que el del PSOE o el PP.
A més, va afegir que també demanarà una major transparència a l'hora de pressupostar i exigirà la "deute històric i el finançament que es mereix Balears", amb l'objectiu d'incrementar els serveis públics "davant de la falta actual de professors, metges, escoles i places sanitàries".
RESULTAT ELECTORAL EL 2004
Després de les passades eleccions generals del 2004, el PP i el PSOE van obtenir quatre diputats al Congrés, després de rebre 215.737 i 185.623 vots, respectivament, fet que suposa el 45,89 i el 39,48 % respectivament de les 473.481 paperetes emeses sobre un cens electoral de 687.834.
Pel que fa al Senat, els populars van aconseguir quatre senadors, mentre que els socialistes només van aconseguir un. Així, el PP va aconseguir dos senadors per Mallorca (Juan Fageda i Carlos Ripoll), i un per Menorca (José Seguí) i per Eivissa i Formentera (Antonio Marí Marí), mentre que el PSOE només va obtenir un a Mallorca (Joaquín Antonio Bellón).
