Prop de del 65% de persones addictes a la cocaïna o l'alcohol presentava abans del seu consum problemes de personalitat

Actualizado: miércoles, 26 marzo 2008 20:17

PALMA DE MALLORCA, 26 de març (EUROPA PRESS)

Prop de del 65% de les persones addictes a la cocaïna o l'alcohol presentava abans de consumir aquestes substàncies problemes de personalitat o de tipus psiquiàtric, sent el 35% dels addictes els que desenvolupen aquest tipus de patologies com a conseqüència del consum d'alcohol o de drogues de manera continuada, el que es tradueix en trastorns i quadres depressius, disfuncions sexuals o fins i tot deliris de gelosia.

Així ho va explicar avui en declaracions a Europa Press el psiquiatre i director de la Clínica Capistrano de Palma, José María Vázquez-Roel, qui va assenyalar que aquest tipus d'enganxament a les drogues o l'alcohol, provocat com a conseqüència d'un trastorn de personalitat de base, són les anomenades mèdicament "addiccions secundàries".

El doctor va subratllar que els casos es poden donar, per exemple, en adolescents que pateixen problemes de timidesa i s'adonen que bevent alcohol es poden desinhibir. Així, va assenyalar també l'exemple de persones que tenen trastorns narcisistes, que sobrevaloren les seves pròpies actituds i entren en contacte amb la cocaïna, "que els dóna la idea de poder amb tot i pot provocar la posterior addicció secundària".

Segons el parer del director de la clínica, els problemes de base que pateixen les persones amb trastorns de personalitat que després poden desenvolupar una addicció a les drogues, passen per la successió "d'esdeveniments vitals traumatitzants" o per malalties psiquiàtriques. "L'època crítica de l'adolescència, les ansietats que sorgeixen i les famílies desestructurades poden fer que el jove es trobi millor al carrer i comenci a consumir" va destacar Vázquez-Roel.

Per al director de la clínica, una altra de les franges d'edat que pot ser afectada per aquests trastorns és el de les mestresses de casa que no se senten satisfetes amb la seva vida familiar i arrosseguen una depressió, el que pot provocar que comencin a beure per escapar de la rutina. En aquest sentit, va alertar també sobre el repunt de l'alcoholisme en la tercera edat, com a conseqüència de la longevitat i del temps lliure que existeix des dels 65 anys d'ara endavant.

TRACTAR L'ADDICCIÓ PRIMER I EL TRASTORN DESPRÉS

Sobre els tractaments a seguir per resoldre aquest tipus de problemes, Vázquez-Roel va manifestar la importància de tractar primer l'addicció, assenyalant que "és important" tenir clar que cal resoldre el problema de l'addicció per acudir al de base. "A vegades es pensa que si es resol la base no es consumirà tant, però això és un error monumental" va assenyalar.

En aquest sentit, el doctor va ressaltar que quan els pacients arriben a la clínica, en múltiples ocasions no han detectat el problema de base, ja que segons va assegurar, "l'addicció ho tapa tot" i no permet fer un diagnòstic concret del problema que subjau en l'addicció.

PROBLEMES DESPRÉS DE L'ADDICCIÓ

Sobre les problemàtiques que comporten aquestes addiccions, Vázquez-Roel va assegurar que en el cas de les persones joves les principals patologies derivades són els trastorns de personalitat i els brots psicòtics, mentre que en el cas dels adults, els problemes evolucionen cap a la depressió, la ansietat i el consum de substàncies.

El director de la Clínica Capistrano va destacar que tant les drogues com l'alcohol tenen la potencialitat de "modificar la personalitat de l'individu" i de transformar-la, tot i que això varia segons la substància que s'hagi pres. Així, els punts comuns de la majoria d'aquestes substàncies se centren en la immaduresa psicològica, la poca tolerància a l'hora de suportar el sofriment i els complexos d'inferioritat.

"Hi ha altres trastorns derivats que són freqüents, com les disfuncions sexuals en el cas dels addictes a la cocaïna, ja que l'augment del desig sexual que provoca i la disminució de la potència de l'erecció a l'hora de mantenir relacions són causa a vegades de situacions de violència" va sostenir Vázquez-Roel, qui va manifestar que a mesura que s'agreuja l'addicció, el trastorn de personalitat es torna més greu i les conseqüències pel cos també adquireixen major rellevància.