MADRID, 29 Jun. (EUROPA PRESS) -
El sindicat de tècnics d'Hisenda (Gestha) estimen que la pujada de l'IVA afectarà a 328.140 ciutadans de les Balears que ingressen menys de 30.000 euros anuals, fet que suposa el 82,8% dels contribuents de l'arxipèlag pagaran aquest increment impositiu.
Així ho estima Gestha que ha presentat avui a Madrid un informe sobre l'impacte de l'increment de l'IVA, basat a pujar el tipus general de l'Impost sobre el Valor Afegit en dos punts fins al 18% i el reduït en un punt fins al 8%, aspecte que segons els seus càlculs perjudicarà al consum.
Això suposarà també, segons els tècnics d'Hisenda, que les empreses balears pagaran uns 56 milions d'euros més a l'any (que traslladaran als ciutadans "IVA inclòs"), fet que suposa que cada empresa balear pagarà una mitjana d'uns 497,08 euros més a l'any per l'augment de l'IVA.
Segons l'opinió d'aquest col·lectiu, la recaptació addicional d'aquest tribut podria haver-se aconseguit sobre els impostos especials que graven el tabac, l'alcohol, la cervesa o els hidrocarburs, recaptació dels quals redundaria en benefici de la salut pública i el medi ambient.
26 MILIONS D'ESPANYOLS AFECTATS
A nivell general del país, Gestha alerta que la pujada de l'IVA afectarà sobretot als 26 milions d'espanyols que ingressen menys de 30.000 euros anuals, fet que suposa el 88,76% dels contribuents.
"L'impost perjudicarà el cistell del mercat de la major part dels ciutadans espanyols perquè dediquen els seus ingressos al consum i no a l'estalvi, que no està gravat per l'IVA", ha explicat el secretari general de Gestha, José María Mollinedo.
A més, Mollinedo ha considerat que la pujada de l'IVA és "regressiva", ja que afectarà als col·lectius amb menor poder adquisitiu, com són els al voltant de 18,4 milions de pensionistes i els 'mileuristes', que representen el 63% dels ciutadans espanyols.
Els tècnics d'Hisenda es van mostrar prudents al valorar l'impacte a curt termini que tindrà la pujada de l'IVA i han considerat "insuficient i incert" l'objectiu previst del Govern de recaptar 5.150 milions d'euros anuals, perquè considera que aquesta xifra a penes suposa el 5% del dèficit actual d'aproximadament 110.000 milions d 'euros.
D'altra banda, Gestha ha explicat que l'Agència Tributària aconseguirà una recaptació addicional de 2.105 milions d'euros de les pimes i d'un total de 3.045 milions d'euros de les grans empreses espanyoles gràcies a l'augment de l'IVA .
Espanya és el segon país de l'Eurozona, per darrere de Grècia, que menys rendiment extreu de l'IVA. El 2009, per cada cent euros que les llars van destinar al consum privat, Hisenda va recaptar només 6,4 euros, quan dos anys abans aquest rendiment era de tres euros més.
LLUITA CONTRA EL FRAU.
Mollinedo ha explicat que el Govern no pot atribuir la caiguda de la recaptació per IVA a la frenada immobiliària, que suposa només el 10%, o la recessió, perquè la principal causa són els 245.000 milions d'euros anuals d'economia submergida, fet que suposa el 23,3% del PIB.
Els tècnics d'Hisenda van defensar que l'augment de la lluita contra el frau facilitaria recaptar 38.500 milions d'euros anuals, el que suposaria reduir l'economia submergida en 10 punts i situar a Espanya en la mitjana europea.
"La lluita contra el frau hauria evitat les retallades socials i a l'augment dels impostos", ha afirmat el conseller de Gestha, Jesús Montero, qui ha demanat una reorganització de l'administració tributària per reforçar els mecanisme amb l'objectiu d'obligar "a pagar als quals no paguen".
PROHIBIR POSICIONS CURTES I PUJAR IMPOSTOS A LA BANCA.
Respecte a les alternatives a l'alça impositiva, Gestha va recomanar prohibir les vendes en posicions curtes del deute Públic Espanyol, cosa que provoca un sobrecost de més de 1.400 milions d'euros a l'Estat.
A més, els tècnics han demanat un augment en cinc punts del tipus impositiu de 300 entitats bancàries, el que pot aportar altres 1.400 milions anuals; recuperar l'Impost de Patrimoni per a les grans fortunes, el que sumaria 1.240 milions; establir un límit màxim de participació en Sicavs; així com modificar les taules de renda a partir dels 10.000 euros nets, entre d'altres mesures.
