Balears està "a l'ull de l'huracà" de la morositat al quadruplicar la previsió d'increment la mitja espanyola
PALMA DE MALLORCA, 6 Jul. (EUROPA PRESS) -
El 40 % de les empreses de tota mena existents a Balears tenen un alt risc de convertir-se en moroses al llarg dels pròxims 12 mesos. Una dada que situa a les illes "a l'ull de l'huracà" econòmic, ja que la seva situació "difereix molt" de la resta de Comunitats Autònomes, que van millorar en aquest aspecte durant l'últim any, fins a situar la mitja espanyola al 9,6%, mentre que el 2008 superava el 10 %.
Aquest agreujament ha estat constatat per un estudi publicat el juny per l'empresa especialitzada Iberinform, al qual va tenir accés Europa Press i que "ens va sorprendre" en les dades relatives a Balears, comenten des d'aquesta companyia filial de Crèdit i Caució, que apunten a les illes com la Comunitat on més es preveu que creixi la morositat, molt per davant de Navarra (2,4%), que lidera el rànquing per l'un altre extrem, Catalunya (7,2%), Madrid (7,6%) o Canàries (12,5%).
Cal assenyalar que aquest estudi ha estat elaborat a partir de models matemàtics molt complexos, basats en algoritmes, que prediuen la progressió de la morositat a 12 mesos vista, al recollir totes aquelles empreses que tenen un 70% o més de probabilitats d'entrar en morositat en aquest termini. I, d'aquí als resultats que ofereix en la seva recent edició, "Balears se surt totalment del mapa", va exposar a Europa Press un expert en aquesta matèria, el català Pere J. Brachfield.
Segons va exposar el director del Centre d'Estudis de Morosología, en declaracions realitzades a Europa Press, l'estudi de Iberinform reflecteix que les empreses de les Balears "quadrupliquen" el risc de convertir-se en moroses de la mitja espanyola --que va millorar en vuit dècimes a l'últim any--, mentre que, en el cas de les illes, va passar en aquest període d'afectar al 27,3% de les companyies a acostar-se perillosament al 40 % actual, sense precedents.
Però aquest 'tret' de l'avaluació predictiu de morositat no és l'única dada preocupant per a Brachfield, qui també ha destacat que Balears és la segona Comunitat Autònoma amb uns pagaments de termini mig més alts, amb 140 dies --respecte dels 150 dies andalusos-- de lapse en el pagament de les factures a proveïdors, 20 més que la mitja espanyola, que se situa en les 120 jornades. I, sobre aquesta qüestió, Brachfield es va limitar a recordar la vella màxima de "a major termini, major risc", que ha considerat en vigor.
A aquest indicador de la "salut de les empreses", cap sumar la devolució d'efectes impagats, una de les estadístiques que elabora l'INE, que, en la seva última lliurament apunta que Balears, amb un 6,4%, és la tercera Autonomia on es van donar més casos d'aquest tipus, per darrere només de Les Canàries (8%) i Andalusia (6,6%). El que ve a provar la carència de liquiditat que es dóna en l'activitat empresarial insular.
Aquests efectes són lletres, pagarés i efectes de comerç acceptats per bancs, que suposen la "mínima part" dels pagaments que es realitzen entre empreses (menys del 7%), i, per tant, "no són representatius del que passa", va comentar Brachfield, qui ha recordat que aquesta forma de liquidació ha caigut en desús davant de l'avanç de la banca informàtica. Amb transferències i deute en compte com principals alternatives.
POSSIBLE DEBACLE
Si es confirmen les previsions de Iberinform, el resultat "pot ser una debacle", ha apuntat Brachfield. Especialment, "si els altres sectors no prenen el relleu, perquè el turisme està disminuint els ingressos", mentre que la indústria tradicional "ha desaparegut" i, a més, "no s'ha apostat per la tecnologia, el desenvolupament i la investigació. No s'ha potenciat el coneixement", ha afirmat.
Pel que fa a les causes de tota aquesta situació, Brachfield, qui coneix bé la realitat de les Balears, després de ser una Comunitat que visita regularment --està casat amb una mallorquina--, ha explicat que l'economia de les illes "ha anat molt bé els últims anys gràcies a l'empenta de la construcció, que s'ha paralitzat d'un dia per a l'un altre, el que ha generat una reacció en cadena", víctima del mateix malament que la resta del món, la "miopia del [cortoplacismo]", va sentenciar.
I, és que, la Construcció suposava els últims anys el 25 % del producte interior brut (PIB) --sense comptabilitzar tots els sectors auxiliars--, que, a més, generava una gran quantitat de 'diner negre', amb la qual cosa, ha considerat que "caldria tenir en comptes més coses que el 'PIB oficial', un efecte en el qual moltes vegades no pensen els economistes" a l'hora d'observar les tendències d'una economia.
