Rivera és partidari de "reajustar" el model de finançament a Balears però rebutja el Règim Especial

Actualizado: jueves, 7 febrero 2008 13:21

MADRID, 7 de febrer (EUROPA PRESS)

El president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's), Albert Rivera, ha dit avui ser partidari de millorar el model de finançament autonòmic de les Illes des del "consens i l'acord comú" amb totes les Comunitats, tot i que, si bé digué estar d'acord que es tingui en compte la insularitat de l'arxipèlag -per millorar el seu finançament-, expresà el seu desacord amb l'existència del Règim Especial de les Balears (REB).

Així ho ha explicat Rivera a Europa Press després d'impartir una conferència en el Fòrum Nova Economia a Madrid, i on assenyalà que el seu partit "és obert" a reajustar per millorar la inversió estatal dins d'un "sistema comú on es tinguin en compte els paràmetres insulars".

El president de C's ha criticat en la seva intervenció un canvi en els models basat en negociacions "bilaterals" -davant del model multilateral que proposa la formació- o d'acord amb "prevendes" atorgades pel Govern central d'acord amb la presència de "pactes autonòmics".

En aquest sentit, Rivera ha assenyalat, referint-se a la forma de quantificar l'assignació econòmica a les CC.AA, que el seu partit és partidari de fer ajustos al sistema tenint en compte aspectes poblacionals, la incidència de la immigració, o la pròpia insularitat, preservant "la solidaritat" entre regions.

També ha criticat que la quantia anual dels pressupostos generals de l'Estat es regeixi per la "concessió de xecs autonòmics", influenciats pels "pactes contra natura" que s'han emprès amb forces "nacionalistes" o "independentistes" durant aquests últims quatre anys.

Alhora, Rivera ha criticat l'obertura dels processos de reformes estatutàries, que segons la seva opinió "no respon a la voluntat" dels ciutadans" sinó als càlculs de l'"aritmètica política" entre els partits polítics, i que aquests canvis empresos no milloren "el benestar dels ciutadans".

El 'número u' de C's es mostrà partidari d'un model autonòmic que descentralitzi la gestió pública, però on cada administració "ha de saber quines competències té".

Sobre aquesta qüestió, censurà la pèrdua de competències en política lingüística o educació que permet que hi hagi "17 sistemes educatius diferents" en cada autonomia. Assegurà al seu torn que C's proposarà una limitació de vuit anys als governants per estar al capdavant de la presidència autonòmica i central.

Sobre la situació a Balears, reiterà que la dificultat del tall electoral a les Illes li fan ser caut sobre els resultats electorals, si bé l'acollida del partit ha estat positiva. També detallà que el projecte polític de Ciutadans a l'arxipèlag és a "mitjà i llarg termini" i que se celebrarà pròximament amb Ciutadans de Menorca un acte polític on es detallaran les propostes per a Balears.