EIVISSA, 22 de gener (EUROPA PRESS)
El batle de Sant Joan de Labritja, Antoni Marí Marí, 'Carraca', es va mostrar avui satisfet per la primera presa de contacte que s'ha produït en la jornada d'ahir a la localitat mallorquina de Campos, i on també es va adherir el consistori d'Artà, en el que va titllar "d'un primer acte d'agermanament entre ajuntaments similars per unir forces i lluitar de manera conjunta per un finançament més just".
Marí Marí ha explicat a Europa Press que aquesta iniciativa es va gestar en una trobada entre alcaldes de les illes que es va mantenir fa mesos on ell mateix va exposar la necessitat que municipis amb característiques similars, on les cotes de protecció actuals són molt més altes proporcionalment als seus censos, aconsegueixin un equilibri entre el que aporten i reben de l'Estat.
Es tracta d'una fusió de forces d'executius, de dispars colors polítics, de la qual Marí ha afegit que "no és tancada ni exclusivista" i es troba "oberta" a totes les administracions que "tinguin quotes de protecció molt altes que no es compensen amb els seus recursos econòmics".
El batle va apostar per lluitar per l'obtenció d'una base fiscal que permeti un major marge a aquesta mena de consistoris i retribueixi als seus ciutadans que fins ara "es veuen en una dilema en què no poden fer ús dels seus terrenys, privats o municipals sense rebre res a canvi". Així, va lamentar que Sant Joan no compti amb les infraestructures bàsiques metgesses, educatives o empresarials "perquè el 85% del seu territori té alguna figura de protecció".
Aquest fet, segons ha afegit, obliga als seus ciutadans a anar-se'n a altres punts de l'illa on sí poden muntar un negoci o construir-se una casa i aquest factor, en un moment conjuntural com l'actual, "no pot deixar-se de banda", ha considerat l'edil.
Per aquesta raó, ha matisat que la Universitat de les Illes Balears (UIB) farà una anàlisi de la situació de les tres localitats de les illes per traslladar les seves conclusions a totes les instàncies perquè ho precisin "amb la finalitat de resoldre aquest problema".
Marí va manifestar haver iniciat contactes amb responsables de Govern, Consell d'Eivissa i Govern espanyol per sol·licitar-los un major suport econòmic després de ser la població de les Pitiüses amb més zones verdes. Aquesta sol·licitud va ser aprovada per unanimitat en ple ordinari i preveu una revisió del seu actual finançament local. Així, de consumar-se l'esmentada petició, el primer edil ha considerat que "es tindrien en compte les característiques reals de cada enclavament d'una manera més seriosa".
Alhora, ha matisat que actualment es pot comprovar "mitjançant fotos aèries" un desequilibri social i territorial pel que fa a creixement entre la zona nord i sud de l'illa "que de no atendre's podria despoblar Sant Joan que és una de les zones de les Balears amb un major percentatge de població que supera els 65 anys", a prop d'un 20% del seu cens total.
A tenor de l'increment de figures de protecció emeses per diferents administracions, el batle ha recordat "que sempre s'ha de buscar un respecte entre el medi ambient i els drets dels ciutadans que no pot marcar-se des de despatxos del Govern sinó que ha de fer-se en connivència amb els afectats".
Marí ha considerat que "cap polític o governant seriós pot posar en dubte la necessitat de protegir el nostre territori", però ha afegit "això no pot imposar-se gratuïtament com s'ha vingut fent fins ara". Així, va exigir un major grau d'implicació per part de totes les administracions.
