Juntament amb el flamenc i els castells, aquestes són totes les candidatures espanyoles presentades a la reunió del Comitè de la UNESCO que se celebra a Nairobi
MADRID, 16 Nov. (EUROPA PRESS)
Totes les candidatures espanyoles, el flamenc, els Castells i el cant de la Sibil.la, han aconseguit ser incloses a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en el transcurs de la Cinquena reunió del Comitè Intergovernamental de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que se celebra a Nairobi, Kènia fins al 19 de novembre.
Espanya ha participat, per primera vegada, a través dels Ministeris de Cultura i d'Exteriors i de Cooperació, com a membre electe del Comitè, format per 24 països dels 132 que han ratificat la Convenció de Patrimoni Immaterial, posició que ocuparà durant quatre anys, informa el Ministeri de Cultura.
El flamenc, els castells i el cant de la Sibil·la han estat presentats per Espanya com candidatures nacionals, amb la implicació de les Comunitats Autònomes d'Andalusia, Extremadura i Múrcia en el cas del Flamenc; de Catalunya, per als Castells i de Mallorca, per a la candidatura de la Sibil.la.
El flamenc és una expressió artística resultat de la fusió del canti, el ball i el toc. Tot i que és una manifestació cultural representativa i identitària del patrimoni cultural immaterial de les Comunitats Autònomes d'Andalusia, Extremadura i Múrcia s'ha convertit en un signe distintiu de la cultura espanyola en el món.
La seva expressió vocal, el cant, fon la tradició oral i col·lectiva i la creació personal. Amb estructures musicals diverses i unes lletres breus i senzilles, serveix de curs per a l'expressió de tots els sentiments i estats d'ànim: la pena, l'alegria, la tragèdia, l'alegria, la por, etc. En el ball es manifesta un ampli ventall de situacions que expressen tristeses i alegries. La seva diversitat depèn d'aspectes musicals, coreogràfics (estructurats o espontanis), geogràfics (escoles locals) i de continguts.
El Cant de la Sibil·la s'escenifica en totes les esglésies de Mallorca la nit del 24 de desembre. Aquest cant es va introduir a tot Europa en l'Edat Mitjana i va arribar a Mallorca amb la conquista cristiana de 1229. El que dóna valor a aquesta tradició mil·lenària és la conservació dels seus valors originals. Si bé l'escenificació i la música han patit lleugeres evolucions al llarg del temps, manté en la seva essència les seves característiques originals de l'època medieval.
Un altre fet destacable és el seu arrelament entre la població, tot i les invasions culturals i de tractar-se d'una illa que té un percentatge de turisme molt alt.
Els Castells són una manifestació festiva típica de Catalunya, de més de 200 anys d'antiguitat. Consisteix al aixecament de torres humanes formades per la superposició de diversos nivells (entre 6 i 10). Els castells són erigits per grups d'homes i dones de totes les edats, anomenats colles. Els castellers llueixen una vestimenta tradicional característica i cada colla es diferencia pel color de la camisa que vesteixen els seus membres.
L'aixecament de cada castell va acompanyat d'una música característica, interpretada amb un instrument de vent anomenat gralla, que va marcant el ritme del desenvolupament de la construcció. És habitual que el públic assistent a aquesta classe d'exhibicions s'incorpori voluntàriament a la base humana sobre la qual s'aixequen els castells, formada per desenes de persones.
