La principal estratègia de captació de mà d'obra serà atreure els quals van estudiar fora de les illes i no van tornar
PALMA DE MALLORCA, 25 d'agost (EUROPA PRESS)
El 'clúster' d'empreses especialitzades en l'aplicació de les noves tecnologies al turisme, Turistec, va demanar al Govern col·laboració per cobrir les necessitats de treball en el sector del programari balear, sobretot, en especialitats com analista, programador, dissenyador web o expert en màrqueting en línia, que actualment registren dèficit a Balears i que són considerats "claus" per la competitivitat d'aquesta indústria.
Així ho va exposar el president de Turistec, Mariano Sacristán, durant una trobada amb els mitjans de comunicació en la qual va presentar el pla estratègic d'aquesta agrupació de 60 companyies de Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC) --de les quals 40 són productores de tecnologia basada en turisme-- pel període 2008-2011, que pretén convertir a les illes en un referent per a aquesta activitat a tot el món.
Segons va indicar Sagristà, qui va estar acompanyat pel secretari de Turistec, Antoni Pascual, fomentar que cada vegada més persones adquireixin la qualificació i les competències necessàries per treballar en en aquestes professions és el primer objectiu dels quatre que compte el pla, ja que la prioritat és "alimentar" de manera contínua el teixit empresarial per afavorir un creixement "sostenible", que en el cas del programari es basa en la disponibilitat de mà d'obra.
La principal estratègia de captació laboral per a aquest nou 'clúster' --fundat a final de 2007-- és "atreure a gent que ha estudiat fora i s'ha quedat fora", de manera que tornin a l'arxipèlag amb un bon lloc de treball i, així, passar a engrandir --en un volum que no va especificar-- els prop de de 5.000 llocs de treball de mitjana o alta qualificació existents actualment a les illes dins d'aquesta activitat.
I, tot i que Mariano Sacristán va assegurar que "el nostre objectiu és que el talent es desenvolupi aquí", no va descartar la possibilitat de "[importarlo]" en el cas que no siguin "suficients" les mesures preses, com les 2.000 hores de formació que s'han impartit o la futura creació d'una bossa de professionals de les noves tecnologies amb alta qualificació.
Concretament, arribat el cas les companyies de Turistec es veuran obligades a ampliar la recerca als països emissors de mà d'obra, així com la col·laboració de les trucades 'programari factories' de països com l'Índia, l'Argentina o Bulgària, amb les quals de fet ja existeixen algunes col·laboracions i que suposen una descentralització de l'activitat, en fet que suposa una "immigració sense moure's", va dir.
BALEARS COM QUALITAT EN PROGRAMARI
Però, a més de l'obtenció de mà d'obra qualificada el pla estratègic de Turistec per als pròxims quatre anys es marca altres objectius, com impulsar la marca de les Balears com garantia de qualitat en tecnologia turística, l'exportació de tecnologia, la recerca de nous mercats --de fet, ja treballen per aconseguir-los a Llatinoamèrica, Carib i a Europa.
Encara cap agregar a aquests el foment de la innovació, per a la qual cosa, serà determinant el paper que juguen en el 'clúster' la Fundació IBIT i la Universitat de les Illes Balears (UIB), a més de la implicació de les empreses membres que, només en el que portem del 2008, van presentar més de 30 projectes de Recerca, Desenvolupament i Investigació (R+D+I) i, a més, 14 d'elles es troben en procés d'obtenció de la certificació de la qualitat en el seu servei.
Sagristà va recomanar "cuidar" el sector de les TIC, que a Balears suposa alguna cosa més del 5 per cent del PIB i creix a un ritme del 15% interanual --segons dades del CRE--, que actualment serveix per gestionar milions de reserves turístiques, 500.000 llits hoteleres, 50.00 amarratges nàutics, l 'activitat de 3.000 bars i restaurants, així com aeroports, touroperadors i agències de viatges, segons va precisar.
LA TERCERA ONADA
Turistec considera que el sector tecnològic pot constituir-se els anys vinents com la "tercera onada" de l'economia balear, per darrere de la constitució de l'arxipèlag com destí turístic -dècades dels 60 i 70--, així com de l'expansió internacional de les empreses empreses del sector --dècades dels 80 i 90--, que va portar a moltes companyies a erigir-se en líders en 'management' d'aquesta indústria.
Segons Sagristà, aquesta obertura no suposarà substituir a les activitats que ja arribaren a l'èxit, "sinó que les complementa", al potenciar que les illes siguin capaços de vendre 'know how', a més de gestió i de a si mateixes com destí i, en realitat, les companyies de 'soft' aplicat a l'activitat turística van sorgir a partir de les necessitats de les empreses tradicionals del sector, per a les que han desenvolupat abundant programació que ara s'utilitza a tot el món.
