VALNCIA, 7 May. (EUROPA PRESS) -
Investigadores de l'ERI Biotecmed, al Departament de Biologia
Cellular de la Universitat de Valncia, han descrit un enzim -TET3- que reprimeix la transcripció d'un gen associat a la síndrome humana de Prader-Willi, una malaltia rara que causa discapacitat intellectual, predisposa a la formació de tumors i afecta 1 de cada 15.000 nounats, segons ha informat la institució acadmica en un comunicat.
El descobriment de les cllules mare neurals i de la formació de noves neurones al cervell adult va obrir en el seu moment la possibilitat de reparació neuronal i de l'ús de cllules mare per a futures terpies en cas de patologia.
L'equip de la investigadora de la Universitat de Valncia Sacri Ferrón, del departament Biologia Cellular/ERI Biotecmed, tracta de determinar els reguladors que actuen de manera coordinada per a proveir el cervell d'un nombre concret de cllules mare, una cosa que ser crucial de cara al seu futur ús en terpies cellulars.
Un d'eixos reguladors és la metilació de l'ADN, mecanisme que regula l'expressió gnica. La metilació generalment actua per a reprimir la transcripció gnica, alterant de manera estable l'expressió dels gens. És essencial per al desenvolupament normal del cervell.
En el treball que acaba de publicar la revista 'Nature Communications', les investigadores han descrit el paper d'un enzim
-TET3- en el procés de diferenciació de les cllules mare neurals.
L'eliminació de l'enzim, en un model de ratolí, anulla la capacitat de diferenciació de les cllules mare, i acaba extingint-se de forma irreversible impedint la formació de noves neurones en el cervell del rosegador.
La funció habitual de TET3 consisteix a eliminar metilacions, impedint que es reprimisca l'expressió dels gens i controlant la seua expressió en diferents contextos cellulars.
No obstant a, l'estudi demostra que, al cervell adult dels mamífers, TET3 exerceix una funció no habitual: reprimeix la transcripció del gen Snrpn, associat a la síndrome humana de Prader-Willi, una malaltia congnita que no només suposa discapacitat intellectual, sinó que comporta problemes físics --obesitat, entre uns altres--, conductuals, i predisposa a les persones afectades a patir tumors cancerosos, segons han explicat les mateixes fonts.
Es tracta de la primera vegada que es descriu un defecte en neurogénesi que implica un gen associat a aquesta malaltia rara present en 1 de cada 15.000 persones des del naixement.
ESTUDI EN CONTEXTOS CELLULARS PATOLGICS
El descobriment d'aquesta funció no habitual de l'enzim TET3 obri pas al seu estudi en contextos cellulars patolgics. "Sabem, per exemple, que les cllules mare neurals poden actuar com a cllules iniciadores del Glioblastoma, el tumor cerebral més comú i maligne en humans
--comenta Sacri Ferrón--, i hem observat que en cllules derivades de tumors cerebrals humans l'enzim TET3 est silenciada. A més, el gen SNRPN -diana de TET3-, associat a la síndrome de Prader-Willi en humans, també desapareix en tumors cerebrals".
Les investigadores treballen ara a determinar si aquestes molcules
-TET3 i SNRPN- pogueren estar intervenint en la formació de tumors cerebrals en humans. "Les cllules mare, per a transformar-se en tumorals, apaguen les dos molcules", afirma Ferrón. "Treballar a mantindre-les en nivells alts podria impedir que la cllula es torne cancerígena".
Segons la científica, en el cas de pacients de Prader-Willi, malaltia ara com ara incurable, podria previndre's aquesta predisposició a patir tumors: "Rescatar els nivells de SNRPN en pacients podria ser en el futur una diana teraputica", suggereix.
