25 de junio de 2019
12 de juny de 2019

TSJIB veu indicis de criminalitat en l'actuació del jutge Florit i obre termini per presentar escrit d'acusació

TSJIB veu indicis de criminalitat en l'actuació del jutge Florit i obre termini per presentar escrit d'acusació
ISAAC BUJ - EUROPA PRESS - ARCHIVO

PALMA DE MALLORCA, 12 Jun. (EUROPA PRESS) -

La magistrada del TSJIB Felisa Vidal ha dictat aquest dimecres un acte pel qual acorda seguir pel procediment abreujat les diligències contra el jutge instructor del 'cas Cursach', Miguel Florit, ja que veu suficients indicis de criminalitat en l'actuació del magistrat, que va ordenar confiscar-se dels mòbils de dos periodistes d'Europa Press i 'Diari de Mallorca' i obtenir els seus llistats de trucades i geoposicionaments.

La instructora decideix continuar amb les diligències per si els fets fossin constitutius d'un presumpte delicte de prevaricació judicial, contra la inviolabilitat del domicili, contra l'exercici del dret al secret professional del periodista i d'intercepció il·legal de comunicacions.

Aquest tràmit és el pas previ a l'obertura del judici oral, per la qual cosa Vidal ha obert un termini perquè les parts presentin escrit d'acusació, si bé també poden sol·licitar noves diligències o l'arxivament de la causa, com ha fet en diverses ocasions el fiscal cap de Balears, Bartomeu Barceló.

La jutge entén que les mesures acordades per Florit es van adoptar "sense les necessàries garanties legals", que constitueixen "una resolució injusta" i que "presenten els caràcters d'un delicte de prevaricació", al que es vinculen els altres delictes.

QUATRE ACTUACIONS SUSCEPTIBLES DE PREVARICACIÓ

La magistrada identifica quatre actuacions "susceptibles de ser titllats de prevaricadors": tres en els quals ordena obtenir llistats de trucades i posicionaments dels telèfons dels periodistes i de les agències de notícies Europa Press i EFE, i l'acte de desembre amb el qual la Policia es va confiscar dels mòbils i ordinadors dels redactors.

Si bé la magistrada apunta que la investigació tenia "un objectiu legítim", el de perseguir un presumpte delicte de revelació de secrets, recalca que era necessari motivar suficientment les resolucions que afectaven els drets dels periodistes, que no estaven investigats en la causa.

En aquest sentit, la instructora destaca que el primer acte amb el qual el jutge va obtenir les trucades dels redactors "conté com a única motivació" un apartat en el qual manifesta que "és necessari accedir a les dades sol·licitades per la Policia". Vidal entén que l'acte "es limita a afirmar" la necessitat de la mesura "sense justificar-la".

Per a la jutge, l'acte "conté una justificació lacònica que no satisfà les exigències de motivació". "No esmenta si més no els altres principis rectors d'idoneïtat, excepcionalitat, necessitat, i proporcionalitat necessaris per adoptar la mesura, per la qual cosa manca de motivació quant a la seva concurrència o no en el cas concret", emfatitza la magistrada.

CONSIDERA QUE FLORIT PODRIA HAVER OPTAT PER ALTRES MESURES

Vidal argumenta que el jutge Florit podria haver optat per dirigir les mesures d'investigació cap a altres persones, funcionaris que poguessin ser responsables de les filtracions, "la qual cosa hagués resultat menys onerós i igualment útil".

Al seu criteri, aquesta circumstància "no pot deixar-se al costat" pel fet que hagués estat necessari investigar a un major nombre de persones, "la qual cosa no constitueix una dificultat suficientment greu per haver d'acudir a la mesura que es va adoptar".

SECRET PROFESSIONAL

A més, la instructora posa l'accent que l'ordre a les companyies telefòniques acordava "una mesura restrictiva de drets fonamentals" respecte a "terceres persones que no tenen la condició d'autors o partícips del delicte investigat i sobre les quals a cap moment han recaigut ni tan sols sospites"; i que, precisament, eren periodistes, "la qual cosa determina que estan protegits pel secret professional".

Al seu entendre, això obligava a "ponderar més paràmetres" i exigia "un criteri més restrictiu", però "cap d'aquestes dues circumstàncies s'explicita ni es considera" en l'acte.

La jutge recalca que els periodistes van invocar el seu dret al secret professional "en les ocasions que van tenir oportunitat de fer-ho". "Els periodistes i les agències pretenien salvaguardar la identitat de les seves fonts d'informació, comportament al que estaven autoritzats perquè forma part del contingut del dret al secret professional, i l'òrgan judicial l'hi va impedir", incideix.

ACREDITAR SOSPITES RELATIVES A les FONTS DELS PERIODISTES

En l'ordre per confiscar-se dels telèfons, el jutge tampoc va fer "cap referència a l'existència del dret al secret professional dels periodistes". Sobre aquest tema, la instructora argumenta que la finalitat de l'ordre de Florit "no era el registre o la simple confiscació d'instruments o efectes del delicte", ja que ja es coneixia quins documents havien estat difosos als periodistes, sinó que l'objectiu era "confirmar i acreditar les sospites relatives a qui eren les seves fonts".

Si bé no es va arribar a practicar la prova pericial per determinar si la Policia va bolcar els dispositius, la instructora remarca que la prevaricació es consumeix "amb el pur dictat de la resolució, sense necessitat d'un resultat material".

A més, especifica que, encara que l'acte es va anul·lar deu dies després de dictar-se, "sí que va ser executat" perquè es va obligar als periodistes a facilitar els dispositius i les seves claus i perquè els agents van intervenir documents -de la periodista d'Europa Press- sense adoptar "cap garantia" per "preservar el seu contingut". Aquests papers van romandre confiscats fins al 8 de febrer de 2019.

Per tot l'anterior, la magistrada considera que les actuacions de Florit podrien "suposar un atemptat al dret al secret professional" recollit a la Constitució i el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. A més, qualifica d'ingerència "greu" l'acte de confiscació perquè donava accés al contingut dels dispositius electrònics.

LA PROTECCIÓ DE LES FONTS, PILAR DE LA LLIBERTAT DE PREMSA

"La protecció de fonts periodístiques és un dels pilars de la llibertat de premsa. L'absència d'aquesta protecció podria dissuadir a les fonts periodístiques d'ajudar la premsa a informar al públic sobre qüestions d'interès general. Com a resultat, la premsa podria veure disminuït el seu paper indispensable de 'gos guardià' i, la seva capacitat per aconseguir informació precisa i fiable podria veure's disminuïda", recull la magistrada, citant a la jurisprudència europea.

Així, Vidal conclou que, "des del punt de vista de l'interès públic, entre la persecució del delicte de revelació de secrets i el dret a l'ocultació de les fonts, ha de prevaler aquest últim, per estar lligat a la llibertat de premsa i a la llibertat d'informació, que gaudeix de preeminència enfront d'altres béns jurídics protegits" com el bon funcionament de l'Administració de Justícia i fins i tot l'honor dels particulars als qui afectaven les notícies publicades en premsa.

Igualment, la jutge entén que no es pot entendre que els redactors es beneficiessin personalment dels fets que investigava Florit, "ja que la informació ha de qualificar-se com un ben col·lectiu que beneficia a la societat".

Contador

Para leer más


Lo más leído