PALMA DE MALLORCA, 25 Sep. (EUROPA PRESS) -
Balears és la comunitat autnoma d'Espanya amb major taxa de feminicidis per cada milió de dones majors de 15 anys en el trienni 2016-2018 i entre 2009 i 2018, segons l''Observatori contra la Violncia de Gnere' del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Les Illes ja van ser la comunitat amb major taxa de feminicidis en els anys 2012, 2013 i 2014.
En concret, les Illes compten una mitjana de 4,82 casos per cada milió de dones majors de 15 anys. Així mateix, en el trienni 2016-2018, van morir set dones a Balears per violncia de gnere, una rtio per 100.000 habitants del 0,62. En aquest període, va haver-hi 151 feminicidis en tota Espanya.
Segons les dades de l'informe, a Balears es van registrar el 2010 dos assassinats de dones, el 2011, un cas; el 2012 dos casos; el 2013, altres dos; el 2014, tres; el 2015, un; el 2016, sis, cap cas el 2017 i un el passat any 2018.
De les set dones mortes entre 2016 i 2018, tan sols dues havien presentat denúncia prvia.
DADES NACIONALS
En l'mbit nacional, el nombre de dones que van morir a les mans de la seva parella o exparella a Espanya entre el 2016 i 2018 va ser de 151, un 11,2 per cent menys que en el trienni anterior, i d'elles, 46 víctimes (un 30,5%) havia denunciat al seu agressor.
El CGPJ subratlla que Galícia i Catalunya són les comunitats autnomes en les quals aquesta taxa és "anormalment baixa". En la comunitat gallega van ser assassinades nou dones per les seves parelles i solament una havia denunciat maltractaments (11,1 per cent), mentre que en el cas de la catalana, de 23, solament tres (13 per cent) van interposar denúncia.
La mitjana d'edat de les víctimes va ser de 43,5 anys, molt similar a la mitjana registrada en períodes anteriors. És a dir, prop de la meitat de les dones assassinades se situen entre els 26 i els 45 anys.
EL SILENCI, "UN FACTOR DE RISC"
L'Observatori assenyala que el silenci de la víctima és un "factor de risc per a la vida de les dones maltractades". "Les víctimes de la violncia masclista viuen amb por, que els impedeix denunciar per temor a represlies", lamenta.
En aquest sentit, destaca que la denúncia és el pas previ necessari que permet a les diferents administracions iniciar els trmits per a la concessió d'ajudes, adopció de mesures de protecció i investigació dels fets que pugui concloure amb la condemna a l'agressor.
Així mateix, fa una crida a la societat, doncs la contribució dels familiars de les víctimes o de terceres persones pot arribar a ser "decisiva". En aquesta línia, veu "preocupant" que l'entorn de la víctima només presentés entre el 5% i el 7% del total de denúncies.
EL 43% DE LES VÍCTIMES TENIA FILLS MENORS
Segons les dades de l'Observatori, a causa de la violncia masclista, 102 menors d'edat van quedar orfes entre 2016 i 2018 per haver perdut a les seves mares. El 43% de les víctimes tenia fills menors d'edat en comú amb l'agressor o bé fruit d'una relació anterior.
El 75% de les víctimes eren mares, una dada que indica que la maternitat --juntament amb la pobresa, la dependncia econmica o per discapacitat i l'embars-- és un factor que fa més vulnerables a les dones víctimes de la violncia masclista i que guarda relació amb l'elevat percentatge de casos sense denúncia prvia. Segons el parer de la institució, "la por paralitza a la víctima, que no denuncia per protegir als seus fills".
Segons les dades analitzades, el 64,9% de les víctimes vivia amb l'agressor al moment de la seva mort i el 45,7% tenia o havia tingut un vincle matrimonial amb el victimari. Si es tenen en compte els deu últims anys, aquest vincle existia gairebé en la meitat dels
casos: marit (42,8%), exmarit (3,8%), una altra relació afectiva actual (29,3%) o una altra relació afectiva acabada (24%).
Quant a la nacionalitat de la víctima, les dues terceres parts (el 64,2 %) de les assassinades en el període analitzat eren espanyoles; l'altre 35,8 % eren estrangeres, una dada que, segons l'Observatori, torna a posar de manifest la vulnerabilitat d'aquest collectiu de dones.
Quant a l'agressor, durant el trienni analitzat l'edat mitjana era de 48,2 anys, cinc anys més que la mitjana d'edat de les víctimes. La majoria dels victimaris (65,8%) eren espanyols i els estrangers procedien en la seva majoria, com les víctimes, d'Europa i Amrica Llatina, sent en tots dos casos el 41,5% del total. Els pasos de major procedncia són Romania, Colmbia i el Marroc. En la majoria dels casos (83%), la víctima i agressor compartien nacionalitat.
GAIREBÉ LA MEITAT VAN SER DETINGUTS
Entre 2016 i 2018, un 47% dels victimaris van ser detinguts, un 16,6% es van lliurar; el 22,5% es van sucidar; el 13,2% es van autolesionar (temptativa de sucidi) i el 0,7% van fugir.
En el 81% de les vegades, el crim es va cometre al domicili. Els següents llocs més freqüents van ser la via pública i el vehicle, tots dos en un 6% dels casos, i el treball (2%).
Quant al mtode emprat, el 46% de les morts ho van ser per arma blanca i el 20% per asfíxia o estrangulament. Els cops i cops amb objectes van ser causa de la mort en el 13% dels casos, el mateix percentatge en el qual apareix l'ús d'arma de foc.
