22 de noviembre de 2019
17 de octubre de 2019

Un de cada tres balears no té recursos per fer front a imprevists i al 62% li costa arribar a final de mes

EAPN es pregunta com és possible que "una Comunitat suposadament rica" tingui "cronificades 200.000 persones en situació de pobresa"

Un de cada tres balears no té recursos per fer front a imprevists i al 62% li costa arribar a final de mes
El president del Parlament, Vicenç Thomàs, i la presidenta d'EAPN-Illes Balears, Margalida Jordà. - EUROPA PRESS

PALMA DE MALLORCA, 17 Oct. (EUROPA PRESS) -

Un de cada tres balears no disposa de recursos econòmics suficients per fer front a despeses imprevistes sense recórrer a préstecs o compres a termini, i la població que té dificultats per arribar a final de mes és d'un 62,4%, segons dades de l'últim informe 'L'estat de la pobresa a Balears 2019' elaborat per EAPN, que ha alertat que "la pobresa es cronifica" a la Comunitat.

Per a EAPN, tot i que Balears ha "sortit de la crisi amb més rapidesa que altres regions" i s'ha recuperat el nivell d'ocupació prèvia a 2008, "el greu problema de la desigualtat i la injusta retribució de la pobresa continua vigent". Com a principals causes assenyalen salaris baixos conjugats amb un important increment dels preus de l'habitatge.

L'informe, que ha estat presentat aquest dijous al Parlament balear, ressenya que prop de 60.000 balears viuen en condicions de privació material severa: a més del 33,6% que no té capacitat per afrontar despeses imprevistes, el 29,2% no pot permetre's anar de vacances almenys una vegada a l'any. El 6,5% no pot permetre's tenir cotxe, el 5,6% tenir ordinador, i l'11,4% mantenir la seva casa amb una temperatura adequada. A més, l'1,1% no pot afrontar menjar carn o pescat cada dos dies, i l'1,2% ha tingut retards en el pagament de costos d'habitatge en l'últim any.

En aquest apartat, EAPN ressalta en el seu informe que la població que experimenta dificultats per arribar a final de mes ha augmentat més de 10 punts i representa un volum de 700.000 persones. L'increment més notable es dóna entre les persones amb especials dificultats, el 10,4% de la població.

Igualment, l'informe recalca que les dones són les més afectades per la pobresa: a Balears hi ha 110.000 dones en aquesta situació, un 3% més que els homes. Això es deu al fet que la majoria treballa en sectors pitjor remunerats i que segueixen sent les encarregades del treball domèstic i de persones dependents i menors.

POBRESA EN LA VELLESA: 16.000 PENSIONISTES REBEN MENYS DE 317 EUROS

L'informe també assenyala que el 35,3% dels pensionistes (més de 67.000 persones) rep una renda inferior al llindar de la pobresa (634 euros mensuals) i al voltant de 16.000 sofreixen pobresa severa, ja que cobren menys de 317 euros. Segons EAPN, aquesta situació s'ha agreujat respecte a l'any anterior i de manera especial en les cas de pensions de jubilació.

Quant a les llars amb baixa intensitat de l'ocupació -altre dels aspectes que recull la taxa Arope-, la xifra ha augmentat respecte a l'any anterior, atès que uns 39.500 balears es troben en aquesta situació.

Des d'EAPN han puntualitzat que l'índex d'atur "ha perdut fiabilitat com a mesurador de l'èxit socioeconòmic, perquè actualment tenir una ocupació no és garantia per escapar del risc de pobresa". Al voltant d'un 15% de les persones amb treball remunerat es troben en situació de risc i "es consolida" la figura del "treballador pobre". Gairebé 370.000 persones cobren menys de 1.000 euros mensuals a Balears.

"NO ÉS EL MATEIX VIURE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA QUE A UNA ALTRA"

En aquest sentit, des de l'entitat reconeixen que Balears se situa en una "aparent contradicció", ja que l'indicador europeu Arope (At risk of poverty and/or exclusion) de risc de pobresa i exclusió social presenta una millora respecte al 2017 -una diferència de 6,6 punts percentuals- i també en comparació amb el 2008. La taxa Arope se situa en Balears en el 18,1% de la població. No obstant això, des d'EAPN recorden que el cost de la vida a Balears ha augmentat "i en conseqüència, el benestar de gran part de la població de les Illes ha empitjorat".

D'aquesta manera, el director tècnic d'EAPN Balears, Andreu Grimalt, ha avisat de la importància de tenir en compte el llindar autonòmic de pobresa, i no únicament l'estatal, perquè "la pobresa és relativa" i "no és el mateix viure en una Comunitat Autònoma que en una altra".

Segons les dades d'EAPN, utilitzar el llindar autonòmic implica que els balears amb ingressos per unitat de consum entre 8.871 i 10.224 euros "han de ser considerats pobres". Aquest canvi de càlcul produeix una elevació de la taxa de pobresa de més de 6 punts, fins al 21,6%.

BALEARS, UNA COMUNITAT "SUPOSADAMENT RICA"

Amb aquestes dades, "la situació no convida a l'optimisme" i el risc de pobresa es manté en nivells elevats a les Illes. Per això, Grimalt s'ha preguntat com és possible que "una Comunitat suposadament rica, que suposadament ha deixat enrere la crisi, té cronificades a 200.000 persones en situació de pobresa o exclusió social".

Per a EAPN, això es deu al fet que la recuperació "s'ha basat en una precarització de les condicions laborals i l'increment de les desigualtats", i han alertat de l'amenaça d'una nova crisi que "malauradament, tornarà a afectar de manera més greu i contundent" als més vulnerables.

Tenint en compte totes les dades de l'informe, entre altres reivindicacions, EAPN ha reclamat actuar sobre el preu de l'habitatge -recorden que ha pujat més d'un 40% en els últims cinc anys- i incrementar les pensions mínimes. A més, Grimalt ha reflexionat sobre la necessitat de "separar" la reivindicació social "de la lluita política", per poder "arribar a consensos" que ajudin els col·lectius desfavorits.

A la seva intervenció inaugural, el president del Parlament, Vicenç Thomàs, ha insistit que la solució enfront de la pobresa "ha de passar necessàriament per múltiples actuacions sectorials", i ha reconegut l'"obligació" de "fer d'altaveu del treball de la societat civil", com que hi realitza EAPN. Per la seva banda, la presidenta d'EAPN Balears, Margalida Jordà, ha coincidit en la necessitat d'"unir sinergies" per poder "fer alguna passa".