13 de noviembre de 2019
24 de juliol de 2019

Cs registra preguntes al Congrés sobre el projecte de 831 habitatges públics en el solar de Son Busquets

PALMA DE MALLORCA, 24 Jul. (EUROPA PRESS) -

El diputat de Ciutadans (Cs) Balears al Congrés dels Diputats, Joan Mesquida, ha registrat diverses preguntes al Govern, amb les quals demana resposta per escrit, sobre el projecte de 831 habitatges públics en el solar de la caserna d'artilleria de Son Busquets que el Consell de Ministres va acordar portar a subhasta.

Segons ha explicat Mesquida en l'exposició de motius, l'habitatge és "un dels problemes més greus" dels ciutadans de Balears, on "a la falta de sòl s'afegeix el sobrecost de la insularitat i la falta de promoció d'habitatge públic realitzat per les diferents administracions".

El diputat ha recordat que en el solar de Son Busquets es podrien construir al voltant de 1.000 habitatges, per la qual cosa l'anunci de la subhasta "contradiu plantejaments que s'havien realitzat des del Govern d'un possible acord amb el Ministeri perquè en aquest solar es construís habitatge públic".

En aquest sentit, ha recordat que al setembre de 2018 es va produir una reunió entre la ministra de Defensa, Margarita Robles, i la presidenta del Govern, Francina Armengol. "Després de la trobada Armengol va afirmar que la reunió hi havia per reactivar el projecte de construcció de 831 habitatges públics en el solar de Son Busquets", ha explicat.

Davant aquesta situació, Mesquida ha preguntat si el Ministeri de Defensa i el Govern "tenen o tenien algun acord formal per desenvolupar 831 habitatges públics en el solar de Son Busquets de Palma".

També ha formulat "si li sembla adequat al Govern que, donat l'actual problema d'habitatge a les Illes, posar a la venda el solar a través de subhasta pública és la millor situació per pal·liar la situació".

"Té previst el Govern acordar amb el Ministeri de Foment el desenvolupament, en dit solar, de la promoció de 831 habitatges públics?", ha conclòs.

REGISTREN PREGUNTES SOBRE EL "PANCATALANISTA" LLUÍS SEGURA

D'altra banda, Mesquida també ha registrat diverses preguntes sobre el nomenament en el Consell de Mallorca de Lluís Segura al capdavant de la Direcció Insular de Política que és, al seu judici, "separatista i pancatalanista".

Segons ha exposat Mesquida, Lluís Segura ha publicat nombrosos missatges a la xarxa social Twitter que "no només són intolerables en ser hispanòfobs, sectaris, grossers i insidiosos, sinó que l'incapaciten per ocupar un càrrec públic".

"Alguns d'aquests comentaris parlen d'Espanya vaga, perduda i solitària, fora del món civilitzat, o recolza missatges d'altres usuaris de la xarxa que afirmen que la bandera representa a tothom imbècil, una clara ofensa i humiliació als espanyols", ha argumentat.

Així mateix, també ha afegit que Segura ha faltat el respecte a partits polítics, "doncs, a l'agost de 2018, va publicar missatges contra aquest partit comparant-ho amb la banda terrorista ETA i qualificant als dirigents de Cs de nazis i escòria".

Mesquida ha preguntat "Quina valoració li mereixen al Govern en funcions els insults a Espanya i al conjunt dels espanyols, així com als partits polítics legítims i democràtics del director insular nomenat pel PSOE i els seus socis nacionalistes i populistes?".

També ha qüestionat si li sembla "acceptable" que aquest director insular, "nomenat per un Govern liderat pel mateix PSOE que el Govern en funcions, hagi comparat a una formació política democràtica, legítima i constitucionalista com a Ciutadans amb la banda terrorista i criminal ETA a les xarxes socials".

"Quins criteris professionals aplica el PSOE a l'hora de nomenar als dirigents públics com aquest Director Insular de Política Lingüística, tenint en compte la seva turismofòbia, hispanofòbia i odi als rivals polítics, i que la major exhibició lingüística de la qual a les xarxes socials consisteix en l'insult, la persecució del castellà i la propagació del sectarisme?", ha afegit.

Finalment, ha afegit que "tenint en compte l'escàndol d'espionatge a nens destapat recentment a Catalunya i que registrava la llengua en la qual parlen durant els esbarjos en el col·legi, té previst el Govern en funcions requerir, a través de l'Alta Inspecció Educativa, si Plataforma per la Llengua o altres associacions anàlogues han dut a terme pràctiques d'espionatge del professorat o alumnat similars en escoles de Balears?".