27 de junio de 2019
  • Miércoles, 26 de Junio
  • 11 de juny de 2019

    Defensor del Poble recorda a les CCAA amb llengua cooficial que els senyals de trànsit han d'estar en llengua castellana

    Marugán esmenta el cas de la reclamació d'un resident gallec el vehicle del qual va ser denunciat en tres ocasions per l'Ajuntament de Palma

    MADRID, 11 Jun. (EUROPA PRESS) -

    El Defensor del Poble ha recordat en el seu Informe Anual l'obligació de les comunitats autònomes en la qual existeixi cooficialitat lingüística de complir de la Llei de Trànsit que estableix que "les indicacions escrites dels senyals s'expressaran, almenys, en la llengua castellana oficial de l'Estat".

    Per a la institució que presideix Francisco Fernández Marugán "és indubtable" la "claredat" de l'article 56 del Reial decret Legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària, que estableix l'ús de l'espanyol en les senyalitzacions i recorda a les administracions "autonòmiques i locals amb competències en matèria de trànsit que "han d'ajustar la seva actuació a un escrupolós compliment de la legalitat".

    En el seu informe, Marugán esmenta el cas de la reclamació d'un resident gallec el vehicle del qual va ser denunciat en tres ocasions per l'Ajuntament de Palma durant la seva estada a la ciutat per estacionar en una zona restringida. Aquest ciutadà va presentar la seva queixa davant el Defensor del Poble al·legant que no entenia la senyalització per estar en català. Malgrat això, la seva denúncia va ser desestimada perquè les fotografies aportades per fonamentar la queixa evidenciaven que les indicacions del senyal eren "perfectament comprensibles" per a una persona que no parlés català.

    "És incontestable que la indicació 'Àrea Circulació Restringida' i 'excepte autoritzats' es correspon amb la indicació en castellà d''Àrea Circulació Restringida' i 'excepte autoritzats', i que aquestes expressions poden ser enteses pels castellanoparlants", ha al·legat la institució que presideix Francisco Fernández Marugán, malgrat el que s'ha dirigit l'Ajuntament de Palma de Mallorca per recordar-li "els seus deures legals" i instar-li a "procedir a la revisió de les sancions imposades".

    També relacionat amb les llengües cooficials, Fernández Marugán ha reprès les actuacions iniciades el 2013 amb motiu d'una queixa rebuda per la informació continguda al portal d'internet del Servei Català de Trànsit. Segons consta en l'Informe Anual, l'administració catalana ha traduït recentment l'apartat de la web que fa referència als tràmits electrònics dels expedients sancionadors i ha transmès a Fernández Marugán la seva "voluntat de fer-ho amb la resta de la pàgina".

    MOBILITAT URBANA

    Pel que fa a l'ús de patinets elèctrics i noves formes de mobilitat a les ciutats, el Defensor del Poble ha al·ludit a la preocupació del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) per la proliferació d'"aquest tipus de vehicles que circulen a gran velocitat per les voreres originant que les persones amb problemes de mobilitat i discapacitat no es percatar de la seva presència, la qual cosa genera obstacles al trànsit per als vianants i pot donar lloc a accidents de consideració".

    Marugán ha apuntat que l'actual regulació de caràcter nacional d'aquests vehicles es conté en la Instrucció 16/V-124 de la Direcció general de trànsit i ha esmentat les ordenances municipals com la de l'Ajuntament de Madrid per regular l'ús dels patinets. Així mateix, ha recomanat a les administracions que "donin una resposta jurídica, àgil i eficaç a aquestes noves formes de desplaçament", tenint en compte preferentment "als més vulnerables com són els nens, les persones majors i amb discapacitat".

    D'altra banda, el Defensor del Poble ha recordat a les administracions locals l'obligatorietat que les ordenances de trànsit facilitin "l'estacionament de vehicles que transportin a persones amb mobilitat reduïda titulars de targetes d'aparcament" i regulen la possibilitat de reservar places d'aparcament en llocs que es consideri que és necessari per a aquest col·lectiu.

    En aquesta direcció, Fernández Marugán va iniciar el 2016 actuacions davant l'Ajuntament d'Alcaldá de Guadaria (Sevilla) davant la queixa en aquest sentit d'una persona amb mobilitat reduïda recomanant-li l'elaboració d'una ordenança reguladora, la qual no tenia. Aquesta recomanació ha estat acceptada per l'administració local.

    BESCANVI DE PERMISOS DE CONDUIR PER A SOL·LICITANTS D'ASIL

    D'altra banda, l'organisme ha reflectit en el seu informe la queixa d'un ciutadà veneçolà sol·licitant d'asil al qual se li va denegar inicialment el tràmit de bescanvi de permisos de conduir per no tenir residència legal a Espanya. Aquesta reclamació va ser estimada posteriorment per la Direcció General de Trànsit (DGT) sobre la base de la disposició addicional vintè primera del Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, que autoritza als sol·licitants de protecció internacional a treballar a Espanya transcorreguts sis mesos des de la presentació de la petició, sempre que la mateixa hagués estat admesa a tràmit i que la falta de resolució no fos atribuïda al peticionari.

    El Defensor del Poble, que havia admès a tràmit la queixa i ha iniciat actuacions, ha compartit "íntegrament el criteri" de la DGT per estimar la reclamació.

    Contador

    Para leer más


    Lo más leído