El Parlament balear no té data fixada encara que es preveu que ser abans del 25 de juny, ja que la seva normativa obliga a celebrar aquest ple en els 30 dies següents a les eleccions
PALMA DE MALLORCA/MADRID, 9 Jun. (EUROPA PRESS) -
Els 12 nous parlaments autonmics triats en les eleccions del proper 26 de maig comenaran a constituir-se l'11 de juny, i encara que el Parlament balear no té data fixada, es preveu que ser abans del 25 de juny, ja que la seva normativa obliga a celebrar aquest ple en els 30 dies següents a les eleccions.
D'aquesta forma es posar així en marxa el compte enrere en cada cas per formar govern, amb la possibilitat que es repeteixin els comicis si ningú aconsegueix la majoria suficient.
Bona part d'aquests parlaments es conformaran sense saber qui ser el proper president de la Comunitat, amb l'excepció d'Extremadura i Castella-la Manxa, on el PSOE va guanyar les eleccions per majoria absoluta. Les negociacions estan obertes i les que han de servir per pactar un Govern autonmic es creuen amb les d'mbit municipal, perqu els ajuntaments es constitueixen el proper 15 de juny i en aquest mateix ple seran triats ja tots els alcaldes, per majoria absoluta o simple.
Les negociacions autonmiques també es veuen infludes per la política nacional, perqu el socialista Pedro Sánchez ha de cercar els suports que necessitar per ser triat president del Govern.
BALEARS, SENSE DATA
Queden altres dos parlaments que esgoten els terminis i han deixat la sessió constitutiva per a final de mes: Astúries ho far el 24 de juny i Canries el 25. El primer triar sense dificultats un president socialista per a les illes la situació és complexa: el PSOE va guanyar les eleccions, per cerca pactes amb diverses forces per governar sense comptar amb Coalició Canria, partit que ha presidit sempre l'Executiu autonmic.
Només falta per fixar data el parlament balear, que en qualsevol cas ha de fer-ho com a tarda el 25 de juny, perqu la seva normativa obliga a celebrar aquest ple en els 30 dies següents a les eleccions.
MADRID I MÚRCIA, EL DIMARTS
Els més matiners són els parlaments de Madrid i Múrcia, el dimarts 11 de juny, 16 dies després de les eleccions. En ambdues comunitats estan obertes les negociacions per presidir ambdues assemblees com també per formar govern, amb PP, Ciudadanos i Vox com a actors principals.
Un altre bloc d'assemblees esperar una setmana més. En concret, l'assemblea d'Extremadura es conformar el 18 de juny i els parlaments de Castella-la Manxa i de Navarra, l'endem, el 19.
Els dos primers posaran data sense problema a la investidura, respectivament, de Guillermo Fernández Vara, i d'Emiliano García-Page, perqu els dos socialistes han aconseguit majoria absoluta. Més complexa és la situació a Navarra, on les negociacions podrien perllongar-se setmanes davant la victria de Navarra Summa, la intenció del PSN d'intentar una alternativa amb Geroa Bai, Podem i I-I i els dubtes del PSOE sobre aquest pacte.
Un dia després, el 20, est ja fixada la data de constitució a Aragó, La Rioja i Cantbria, mentre que les Corts de Castella i Lleó ho faran el dia 21 de juny.
Només est clara la presidncia a Cantbria per al regionalista Miguel Ángel Revilla, mitjanant acord amb el PSOE, encara que també és bastant segura la del Govern de La Rioja per al PSOE. A Aragó i Castella i Lleó, socialistes i 'populars' depenen fonamentalment de Ciudadanos i les converses no han fet més que comenar.
DOS MESOS PER TRIAR PRESIDENT
En la sessió constitutiva, cada parlament tria ja al que ser el seu president i a la resta de membres de la Mesa que dirigeix el legislatiu. Aquestes votacions obliguen ja a una negociació entre els partits polítics i poden ser un termmetre del qu passar després en la formació de govern.
Els nous parlaments ja en funcionament tenen com a primera tasca triar el president de la Comunitat. Cada legislació autonmica estableix els seus propis terminis, quan se celebra la primera votació. En general, el termini per decidir qui encapalar el govern és de dos mesos una vegada que el procés s'ha engegat, encara que són tres mesos en el cas de Navarra.
Si ningú ho aconsegueix, es dissol el parlament i es convoquen de nou eleccions, la qual cosa ocorreria entre setembre i octubre, segons els casos i el dia en qu es comencin a explicar els terminis. L'única comunitat en la qual no cap mai legalment la repetició d'eleccions és Castella-la Manxa, on en última instncia és triat qui va guanyar les eleccions. De totes maneres, no necessitar aplicar aquesta norma perqu el socialista Emiliano García Page ha aconseguit majoria absoluta.
