Els sondejos en el cementiri de Bunyola finalitzen sense resultats que permetin exhumar la fossa comuna

Sondejos per a l'exhumació de la fossa al cementiri de Bunyola
CAIB
Publicado: lunes, 28 enero 2019 17:14

PALMA DE MALLORCA, 28 Ene. (EUROPA PRESS) -

Les prospeccions en el cementiri de Bunyola per determinar la viabilitat d'aquest espai per dur a terme futures tasques arqueolgiques per exhumar cossos de persones desaparegudes durant la Guerra Civil ha finalitzat aquest dilluns sense resultats.

En un comunicat, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha detallat que, malgrat els resultats negatius d'aquest dilluns, no es descarten nous sondejos en altres zones del recinte així com aprofundir en la investigació histrica.

En aquest sentit, els tcnics de la Societat Aranzadi, entitat adjudicatria del contracte d'exhumacions de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, han dut a terme prospeccions a la part posterior dels nínxols moderns del cementiri de Bunyola. Així, a una meitat s'han trobat sepultures modernes mentre que a l'altra no s'han trobat restes d'ossos de cap tipus ni restes de terra alterada.

La cartera dirigida per Fanny Tur ha informat que la fossa de Bunyola presenta "una srie de dificultats" per la Comissió Tcnica de Persones Desaparegudes i Fosses va aprovar dur a terme les tasques pertinents. En aquest sentit, la seva exhumació est motivada perqu avui dia queden fills vius de les víctimes, entre les quals es podrien trobar els menorquins Bartomeu i Sebasti Carretero Gornés i Josep Filomeno Pons Sintes.

A més, la Conselleria ha apuntat que quinze cadvers van arribar al cementiri del municipi durant el segon semestre de l'any 1936, tots ells homes assassinats per arma de foc i abandonats a la cuneta de camins o carreteres. En aquest sentit, durant la postguerra el cementiri antic es va omplir a causa de "l'elevat nombre de defuncions" procedents de l'hospital Joan March, per la qual cosa es va ampliar.

Aquesta ampliació del cementiri fa pensar als investigadors que els cossos de la fossa comuna fossin traslladats a l'ossera, quelcom que "fa necessari", segons la Conselleria, dur a terme les tasques de prospecció a la zona per aclarir aquesta circumstncia abans de realitzar una excavació de més envergadura al cementiri de Bunyola.

FINALITZA L'EXHUMACIÓ A ALARÓ SENSE TROBAR A LES VÍCTIMES

D'altra banda, la Conselleria ha informat que la segona fase de l'exhumació a la fossa d'Alaró, que es va iniciar el passat dilluns 21, ha finalitzat sense trobar a les dues víctimes suposadament enterrades en la mateixa fossa, el batle de Mancor de la Vall, Pau Crespí Vilallonga, i del seu fill Onofre Crespí Riera, assassinats el 20 d'octubre de 1936 a la carretera que uneix Alaró i Lloseta, segons consta a la Causa 1011/19361.

En un comunicat difós aquest dilluns, la Conselleria ha recordat que a la segona fase l'equip tcnic d'Aranzadi ha comptat amb l'encofrat adequat per tractar de localitzar els cossos en un pou. No obstant aix, aquest pou ha resultat ser una ossera a la qual s'ha trobat una acumulació i mescla d'ossos, un fet que, segons la Conselleria, impossibilita localitzar i destriar els cossos que se cerquen en el cas que hi estiguessin.

Leer más acerca de: