24 de octubre de 2019
  • Miércoles, 23 de Octubre
  • 7 de gener de 2009

    Finançament.- Els partits del Pacte demanen al Govern que concreti la xifra i es modifiqui el concepte de solidaritat

    PALMA DE MALLORCA, 7 Ene. (EUROPA PRESS) -

    Els socis del president Francesc Antich en el Govern balear tenen la vista posada a la reunió de demà entre aquest últim i el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per negociar el nou model de finançament autonòmic, de la qual no esperen significatius avenços, però sí exigeixen que transcendeixi d'una vegada la xifra que l'executiu destinarà a Balears amb el nou model i, d'altra banda, un compromís del Govern per compensar el dèficit històric que arrossega aquesta comunitat.

    Així ho va indicar el secretari general de UM, Miquel Ferrer, qui en declaracions a Europa Press, va estimar que perquè es faci "justícia" no pot forjar-se una "mera reforma" del model, sinó que hi ha d'haver un "canvi profund" de l'actual sistema de finançament. Després d'apuntar que espera que Antich "estigui a l'altura de les necessitats de les Balears", va emfatitzar l'"injust" que representa per a les illes que, juntament amb Madrid, siguin emissores netes al fons de suficiència, quan l'arxipèlag es troba per sota de la mitjana en finançament per càpita.

    Per aquesta raó, va confiar que d'acord amb els canvis produïts en les diferents comunitats -Balears és una de les quals ha experimentat un major increment poblacional- es "modifiqui" aquest sistema, per evitar que regions que se situen per sobre de la mitjana segueixin sent receptores de recursos de l'Estat d'aquest fons. Per a Ferrer, l'"insolidari" és que Balears no pugui satisfer les seves necessitats socials bàsiques de manera satisfactòria i segueixi aportant recursos.

    Finalment, va insistir en la xifra de 700 milions d'euros que segons UM haurien d'arribar a Balears, i en aquest sentit, va criticar que a aquestes altures el Govern segueixi sense revelar les quantitats que destinarà amb el nou finançament.

    Per la seva banda, el Bloc per Mallorca espera que la cita en Moncloa serveixi per "concretar alguna cosa ja" i [despejar] la quantitat que percebrà l'arxipèlag amb el nou sistema, ja que segons la seva opinió el model de creació de fons exposat pel Govern és "alguna cosa confús". Pel que va reclamar que es prevegi una projecció a futur de l'assignació que tindrà la comunitat amb les noves variables.

    "Al final el que compte és el resultat" va exposar el senador autonòmic Pere Sampol, qui va afirmar que la dinàmica general del sistema fa pensar que Balears "va a millorar" la seva assignació amb un model "més just" si es considera com a principal variable l'increment poblacional. "Seria un fiasco que no fos així després de tantes bones paraules", ha afegit .

    Tot i això, va remarcar, en la línia de Ferrer, que la nova finançament autonòmic ha de redefinir el "peculiar" concepte de solidaritat interterritorial que existeix amb el sistema de 2001, i que ha portat que comunitats que compten amb una renda superior a la mitjana segueixin percebent recursos.

    A més, Sampol va subratllar que Balears hauria de rebre una assignació "fins i tot superior la mitjana d'inversió estatal" per compensar "el dèficit històric" de les Balears en el finançament dels serveis públics i "el cost de competències exclusives de la comunitat" en carreteres i ferrocarril.

    Per aquesta raó, el senador va advocar perquè aquestes competències s'incloguin en el nou model de finançament i evitar amb això que cada any "hagin de mendigar-se convenis de col·laboració" amb l'administració central per aconseguir inversió per a determinats projectes viaris.

    Des del Govern, el seu portaveu, Joana Barceló, va augurar en la mateixa línia que demà difícilment es coneixerà una xifra concreta, però va augurar que el nou model permetrà a les illes superar el dèficit de finançament "que s'ha agreujat al llarg dels temps" perquè les illes es col·loquin en la mitjana estatal. Així, va confiar que el Govern aplic els criteris correctius de població i tingui en compte la insularitat, conceptes "clau" per a les illes.

    Va recordar que malgrat que el nou model entri en vigor en febrer, tindrà efectes retroactius a un de gener, i es va mostrar esperançada, igual que ja va assenyalar Antich, que Balears es vegi "molt beneficiada" amb aquest sistema, per ser la comunitat més perjudicada de l'Estat.

    Després de reunir-se amb la Plataforma Cívica pel Finançament, el president Antich va confiar ahir que s'aplic el principi que "els últims seran els primers", referint-se a fet que Balears és l'última Comunitat que es reunirà amb Zapatero, després que avui, dimecres, siguin rebuts a la Moncloa els presidents de Cantàbria, la Rioja i Canàries.

    El president del Govern va insistir que durant aquesta trobada, transmetrà a Zapatero la necessitat que Balears compti amb un sistema de finançament "just", de manera que el criteri poblacional sigui l'"element clau", amb la finalitat que les illes deixin de ser la Comunitat "més perjudicada, tal com ho han reconegut Zapatero, el ministre d'Economia i Hisenda, Pedro Solbes, i altres presidents de Comunitats Autònomes, com Manuel Chaves".

    Tot i això, va augurar que la negociació serà "dura", tenint en compte que, segons va recordar, després de les reunions de Zapatero amb cadascun dels presidents autonòmics, s'iniciaran unes converses multilaterals, amb l'objectiu d'arribar a un consens entre totes les Comunitats.

    "Balears ha de sortir d'aquesta negociació amb un bon sistema de finançament, que serà retroactiu i s'aplicarà a 1 de gener de 2009", va subratllar, i alhora va manifestar que, una vegada que Zapatero té la "voluntat clara i contundent" de modificar el model i "solucionar el problema" de les Balears, deu "concretar" tots els paràmetres, sobretot, el referit a la població, la insularitat i el muntant total del sistema.

    En aquest sentit, va reiterar que cap Comunitat Autònoma "podrà cantar victòria" respecte al nou sistema de finançament, fins que Zapatero no concreti el paper que va a jugar la població i quin serà l'aportació de l'Estat.