31 de marzo de 2020
2 de abril de 2008

L'economia submergida a Balears puja a 5.160 milions per frau fiscal i a la Seguretat Social, segons Gestha

Un total de 40.652 lloguers estan sense declarar a les illes, fet que suposa una renda submergida que assoleix els 96,3 milions d'euros

PALMA DE MALLORCA, 2 Abr. (EUROPA PRESS) -

L'economia submergida a Balears puja a 5.160 milions d'euros, tant per frau fiscal com la Seguretat Social, cosa que representa un 2,4 % de la borsa de diner negre existent a Espanya (208.000 milions d'euros), segons un informe realitzat pel col·lectiu de Tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda (Gestha).

En un comunicat, Gestha va detallar que l'estudi revela que una de les principals borses de frau existents en l'economia balear està relacionada directament amb les operacions de compravenda protagonitzades per empreses constructores i immobiliàries, mentre que, d'altra banda, va estimar que el 66,7 % dels arrendaments localitzats a les illes són lloguers submergits que escapen del control del Fisc.

Concretament, va assenyalar que actualment, es calcula que existeixen prop de de 40.652 arrendaments sense declarar a Balears, cosa que representa el 4 % del total del parc d'immobles llogades a Espanya i, d'altra banda, xifra en 96,3 milions d'euros anuals les rendes submergides a l'arxipèlag derivades de l'arrendament d'habitatge.

Alhora, l'estudi de Gestha revela que un altre del focus de frau es troba en les petites empreses i, en aquesta línia, detalla que actualment, el 95,7 % de les companyies assentades a Balears que facturen entre 1,8 i 6 milions d'euros (prop de de 1.370 societats) escapen al pla de lluita contra el frau, ja que, en la majoria dels casos, els seus comptes anuals no tenen obligació de ser auditades, al facturar menys de 4,7 milions d'euros, tenir menys de 50 treballadors o un actiu inferior als 2,3 milions d'euros.

D'altra banda, els Tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda consideren que l'adquisició de vehicles de luxe constitueix també una "vàlvula d'escapament" per donar sortida al diner negre procedent de l'economia submergida. Així, indiquen que les vendes de vehicles d'alta gamma de més de 60.000 euros van augmentar un 24 % a Balears el 2007, segons dades de Faconauto, mentre que les matriculacions de turismes van protagonitzar un comportament molt moderat, amb un lleu creixement del 0,7 % durant l'any passat.

Segons el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, "en un moment en el qual l'endeutament de les famílies espanyoles i la seva confiança en l'evolució de l'economia se situa en mínims, l'adquisició d'un automòbil de luxe s'ha convertit en un signe extern de riquesa que no deu desvincular-se en absolut de l'especulació immobiliària que ha existit en aquests últims anys al mercat espanyol ni de l'inusual increment de la circulació de bitllets de 500 euros".

En aquest sentit, la xifra de bitllets grans en circulació va augmentar un 1,8 % el 2007, assolint els 114 milions d'unitats a Espanya (no hi ha dades provincials/regionals), fet que suposa el 64 % del valor total de l'efectiu en mans dels espanyols, segons les últimes dades del Banc d 'Espanya. En concret, l'import dels bitllets de 500 va ascendir a 56.759 milions d'euros al tancament del 2007 (+1,5 %).

MESURES PREVENTIVES

Davant d'aquesta situació, els Tècnics d'Hisenda consideren "prioritari" que els esforços de l'Agència Tributària a curt i mitjà termini se centrin fonamentalment a combatre el frau immobiliari i el blanqueig de capitals, a través de l'adopció d'una sèrie de mesures organitzatives, fiscals i iniciatives legislatives més exigents que les actuals.

En primer lloc, per tal que es puguin complir aquestes mesures i totes aquelles previstes a la Llei de Mesures per a la Prevenció del Frau Fiscal, de manera que no es quedin en una mera declaració d'intencions, Gestha considera "imprescindible" habilitar als 8.000 Tècnics del Ministeri d'Hisenda, perquè assumeixin les responsabilitats de la seva efectiva aplicació.

A més, planteja crear un Registre Administratiu de Contractes de Compravenda d'Immobles de caràcter seqüencial, regulant l'obligació a càrrec dels promotors immobiliaris de validar aquests contractes en aquest registre, de tal manera que s'anticipin les fonts d'informació indirecta a disposició de l'Agència Tributària a aquest moment anterior a l'escriptura, podent detectar així els "passis".

Aquest registre administratiu podria, segons el parer de Gestha, centralitzar-se pels ajuntaments, ja que "són els primers que coneixen l'existència de noves promocions immobiliàries després de ser els que aproven els projectes i plans parcials presentats pels promotors, i disposen també dels serveis que millor coneixen i més habituats estan a aplicar la legislació sectorial, al tenir la major part de les competències en aquesta matèria".

Alhora, els Tècnics d'Hisenda consideren que hauria d'establir-se per a les transmissions d'habitatges no acabades (i, per tant, sense escriptura) l'obligació de notificar de manera fefaent al promotor aquesta operació. Aquest canvi de titularitat seria també comunicat pels promotors al Registre Administratiu de Contractes de Compravenda d'Immobles.

Pel que fa al frau que pot derivar-se si es declaren valors inferiors als reals percebuts en la transmissió, Gestha proposa que s'aprovi el "valor únic de referència a preus de mercat" per liquidar tots els impostos, no només l'Impost sobre Transmissions Patrimonials.

A més, Gestha estima que les agències immobiliàries haurien d'estar subjectes a informar a l'Administració Tributària de les operacions d'intermediació en les que intervenen, "de la mateixa manera que ho estan els notaris respecte dels documents públics que autoritzen".

D'altra banda, per evitar el frau per IVA, Gestha proposa el que es coneix com "inversió del subjecte passiu", és a dir, que sigui el comprador d'un immoble qui ingressi l'IVA en Hisenda, que es complementaria amb una afecció real de l'immoble al pagament de l'IVA.

A més, per tallar el frau per IRPF o Impost sobre Societats, els Tècnics d'Hisenda plantegen establir el deure de practicar algun percentatge de retenció a càrrec de l'adquirent, per assegurar que la persona que transmet la seva propietat tributarà pel guany patrimonial obtinguda, "tal com passa actualment amb els no residents".