La UIB forma part al costat de l'IGFAE-USC de la collaboració LIGO. La UV, l'ICCUB i l'IFAE són membres de Virgo, per la seva banda
PALMA DE MALLORCA, 26 Mar. (EUROPA PRESS) -
La cerca d'ones gravitacionals es reprendr dilluns que ve, 1 d'abril, quan el detector europeu Virgo (Itlia), i els detectors bessons de LIGO (EUA), comencin de nou a prendre dades en que ser el seu tercer període d'observació. Comptaran, com fins avui, amb la participació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que forma part al costat de l'IGFAE-USC de la collaboració LIGO. La UV, l'ICCUB i l'IFAE són membres de Virgo, per la seva banda.
Durant aquest nou període d'observació, denominat O3, la collaboració LIGO-Virgo registrar dades científiques de manera contínua, i els tres detectors operaran com un observatori global.
Des de la UIB han explicat que des d'agost de 2017, quan va acabar el segon període d'observació (O2) d'ones gravitacionals o arrugues a l'espai-temps, les dues collaboracions han treballat intensament en els seus interfermetres per millorar la sensibilitat i fiabilitat.
El 2015, quan LIGO va comenar a observar per primera vegada amb el programa LIGO Avanat, es va realitzar la primera detecció directa d'ones gravitacionals. Les ondulacions van viatjar a la Terra procedents de la collisió de dos forats negres situats a 1.300 milions d'anys llum de distncia. Aquest descobriment va portar als seus impulsors a la concessió del premi Nobel de Física el 2017.
Des de llavors, la xarxa de detectors LIGO-Virgo ha descobert nou fusions més de forats negres i un xoc explosiu de dos estels de neutrons. Aquest esdeveniment, etiquetat com GW170817, va generar no només ones gravitacionals, sinó també llum, que va ser observada a dotzenes de telescopis terrestres i espacials.
En concret, s'espera que el O3 reveli nous senyals procedents de noves fonts, com la fusió de sistemes binaris formats per un forat negre i un estel de neutrons.
Així mateix, O3 tindr com a objectiu les ones gravitacionals de llarga durada, produdes, per exemple, per estels de neutrons que giren de manera no simtrica respecte del seu eix de rotació.
No obstant aix, la detecció d'aquests senyals, així com les procedents d'explosions supernova produdes després del collapse de nuclis estellars i altres fonts, suposen encara un desafiament enorme, i la collaboració LIGO-Verge treballa per aquest objectiu.
UNA ONA GRAVITACIONAL A LA SETMANA
A més, grcies a les actualitzacions de Virgo i LIGO, s'espera que els senyals procedents de la fusió de forats negres, com GW150914, la primera detecció d'ones gravitacionals, siguin molt comunes, fins a una per setmana.
Els científics també esperen observar fins a desenes de fusions d'estels de neutrons, com GW170817, que va obrir l'era de l'astronomia de multimissatgers i va proporcionar, a més, "revelacions en l'evolució de sistemes binaris, la física nuclear, la cosmologia i la física fonamental".
COLLABORACIÓ ESPANYOLA
Cal ressaltar que hi ha cinc grups a Espanya que contribueixen a l'astronomia d'ones gravitacionals de LIGO-Virgo, en rees que van des del modelatge teric de les fonts astrofísiques fins a la millora de la sensibilitat del detector per als períodes d'observació actuals i futurs.
Dos grups, el de la UIB i l'Institut Galego de Física das Altes Enerxías (IGFAE-USC), formen part de la collaboració científica LIGO, mentre que l'Universitat de Valncia (UV), l'Institut de Cincies del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona i l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Barcelona.
GRUP DE FÍSICA GRAVITACIONAL DE LA UIB
En concret, el Grup de Física Gravitacional de la UIB seguir un ampli programa científic per estudiar les ones gravitacionals emeses per forats negres i estels de neutrons. Continuar liderant les cerques de senyals d'ones contínues provinents d'estels de neutrons desconegudes, així com els senyals transitoris emesos després de la fusió de dos estels de neutrons.
Els models del senyal d'ona gravitacional provinents de la fusió de forats negres són una part essencial del procés d'anlisi de dades, i la UIB participa en el desenvolupament d'un dels dos models clau utilitzats fins ara.
Després d'aproximadament tres anys de desenvolupar una descripció millorada i més precisa de la fusió dels forats negres, el grup UIB est "ansiós per provar" el model per fer nous descobriments, han explicat. A més, un estudiant de doctorat del grup, Josep Covas, passar els propers tres mesos a LIGO Hanford, i contribuir a operar el detector.
