25 de junio de 2019
  • Lunes, 24 de Junio
  • 11 de juny de 2019

    L'OCB lamenta "no poder fer un balanç positiu" de la passada legislatura i demana major protecció per al català

    Entre altres mesures, demanen la creació d'una Oficina de Drets Lingüístics i assegurar que els càrrecs públics facin les seves intervencions en català

    L'OCB lamenta "no poder fer un balanç positiu" de la passada legislatura i demana major protecció per al català
    OCB - ARCHIVO

    PALMA DE MALLORCA, 11 Jun. (EUROPA PRESS) -

    L'Obra Cultural Balear (OCB) ha lamentat aquest dimarts "no poder fer un balanç positiu" respecte a les polítiques de llengua dutes a terme per les institucions de Balears en la passada legislatura i ha demanat major protecció per al català amb una bateria de mesures orientades a les actuacions del Govern, consells i ajuntaments.

    Segons ha explicat el director de l'entitat, Josep de Luis, a Europa Press, "el millor que es pot dir de la passada legislatura és que no es va retrocedir", encara que no obstant això, per a ell, "no es va avançar" respecte a mesures que fomentin la llengua catalana.

    "El futur del català no es decidirà des de la nostra institució, es decidirà des dels poders públics", ha explicat De Luis, que ha afegit que l'OCB ha enviat als nous polítics electes la bateria de mesures resumides en un document que porta el títol de 'L'OCB davant del cicle electoral 2019'.

    En aquest document s'enumeren quinze mesures orientades a perfilar l'actuació dels gestors del Govern, altres deu pels dels consells i altres dotze per als polítics que treballen als ajuntaments de Balears, totes elles basades en les 136 mesures del Pla general de normalització lingüística elaborat pel Consell Social de la Llengua Catalana.

    Josep de Luis ha destacat que l'entitat demana al nou Govern la posada en marxa l'Oficina de Drets Lingüístics per garantir "el dret dels ciutadans a utilitzar la llengua catalana" o que es comencin a crear les condicions tècniques per poder fer arribar a les illes els canals de Tv3 i Esports 3, i les emissores de ràdio per FM 'Catalunya Informació'.

    També demanen al Govern central que sol·liciti a les institucions europees que reconeguin el català "com una llengua oficial més", ja que, segons apunten, actualment explica aquesta oficialitat té "restriccions" d'aplicació al territori espanyol.

    Pels consells, demanen que tots els càrrecs públics facin les seves intervencions en català, crear la figura del 'dinamitzador lingüístic' com a punt de connexió entre les iniciatives de les institucions insulars i els ajuntaments i oferir ajudes econòmiques per a la normalització lingüística d'entitats, associacions o col·legis professionals.

    Per als ajuntaments, proposen, entre altres mesures, garantir que totes les publicacions dels consistoris siguin en català, que els alcaldes "facin una crida pública perquè els ciutadans usin la llengua catalana" o aplicar un pla d'acollida municipal per als immigrants que inclogui el foment de la llengua catalana.

    L'entitat celebra, no obstant això, que les forces polítiques resultants de les passades eleccions siguin "teòricament favorables a la normalització", però de cara a la legislatura 2019-2023, diuen, "no caben excuses per no considerar les polítiques culturals i lingüístiques com a prioritàries".

    Contador

    Lo más leído