La directora reivindica la rebellia "enfront de la situació dramtica del Mediterrani"
SANT LLUÍS (MENORCA), 5 Abr. (EUROPA PRESS) -
Les II Trobades Literries Mediterrnies Albert Camus de la localitat menorquina de Sant Lluís --on va néixer l'via de l'escriptor-- reuniran del 25 al 28 d'abril a escriptors com l'itali Erri de Lucca, els espanyols Cristina Morales, Pedro Olalla i Luis García Montero, i el marroquí Tahar Ben Jelloun.
La directora, Sandra Maunac, ha destacat aquest divendres en roda de premsa que les trobades, titulades 'Sota el signe de Prometeu. Els camins de la rebellia', tindran 30 ponents d'11 pasos, amb experts en Albert Camus, i a veus contempornies que aportaran la seva veu prpia sobre aquest tema.
També estar el comissari francs Franois Cheval, l'escriptora iraquiana Haifa Zangana, el filsof cameruns Achille Mbembe, l'escriptor palestí Elias Sanbar, el cineasta israeli Amos Gitai i l'escriptora i productora libanesa Jihan El-Tahri, a més de la fotgrafa barcelonina Isabel Muñoz --Premi Nacional de Fotografia--, que aquest divendres inaugura exposició en el marc d'aquesta segona edició.
Maunac ha remarcat que aquestes trobades permeten que la figura d'Albert Camus segueixi inspirant per poder navegar millor pel present i el futur del Mediterrani: "Tornem per seguir retent homenatge a aquest escriptor i restituir el llegat del seu pensament mediterrani".
Ha considerat aquestes trobades com a salvavides enmig d'un món convuls, amb la vocació de ser una trobada del pensament i amb una mirada més rebel i internacional que en l'anterior edició, sota el símbol de Prometeu, "que desafia als déus per retornar el foc als humans".
REBELLIA
Maunac ha destacat la importncia d'alar un crit en comú i reivindicar la rebellia com a clau del pensament de Camus per atorgar-ho a la ciutadania d'avui dia: "Enfront de la situació dramtica del Mediterrani, és fonamental restituir la rebellia", i ha precisat que s'usar l'obra de Camus com a guia d'aquesta rebellia que crea comunitat, que necessita de l'altre i que sempre implica un límit.
Les trobades aprofundiran en aquesta rebellia com a fora creativa, partint de la base que la rebellia ha de ser constructiva perqu, quan desemboca en destrucció, resulta illgica: "Cerquem crear noves mirades".
El festival, amb un pressupost que l'organització ha rebutjat quantificar, compta amb uns 160 inscrits, esperant igualar les xifres de l'anterior edició, i projectar la tercera edició per 2021, i l'eix temtic de la qual s'anunciar en la jornada de clausura.
A part, el festival "unir forces" amb el Festival de Jazz de Menorca, que se celebrar les mateixes jornades del certamen, a part d'haver desplegat un projecte educatiu amb alumnes de Secundria que assistiran a algunes de les ponncies de la trobada.
La vicerectora de Projecció Cultural i Universitat Oberta de la UIB, Joana Maria Seguí, ha destacat que aquestes jornades seran "molt polidriques" pels temes tractats i la qualitat dels ponents.
L'alcaldessa de Sant Lluís, Montserrat Morl, ha enaltit la consolidació d'aquest festival; la presidenta de Foment del Turisme de Menorca, Maite Salord, ha destacat la importncia de mostrar l'illa com un espai de cultura; i el tinent d'alcalde de Cultura, Héctor Pons, ha celebrat l'aliana entre iniciatives culturals.
El conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, Miquel ngel Maria Ballester, ha destacat que aquesta trobada bianual intercalada per premis no és una invitació a l'oci, sinó a l'esperit crític i amb "alt valor afegit" davant una Europa a la vora de cometre els mateixos errors que va cometre fa un segle, ha dit.
