Els fons provenen de l'Impost de Turisme Sostenible
PALMA DE MALLORCA, 24 Feb. (EUROPA PRESS) -
Un total de 282 agricultors professionals han cobrat les ajudes per al manteniment del paisatge agrari, una convocatria finanada amb l'impost de turisme sostenible i dotada amb 2,9 milions d'euros del Fons de Garantia Agrria i Pesquera de les Illes Balears (Fogaiba).
Segons ha informat la Conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca, s'ha executat aquesta setmana el segon pagament per un import de 834.517 euros. En total, ja s'han pagat 1.198.843 euros a 282 agricultors professionals.
La convocatria, finanada amb fons de l'impost de turisme sostenible, est dotada amb un total de 2.900.000 euros i es va tancar el dia 30 de gener de 2019.
Segons la Conselleria, amb aquesta línia d'ajudes es pretén compensar les despeses superiors que comporta el maneig d'explotacions diversificades i reconixer la tasca beneficiosa que desenvolupen tant en l'mbit agrícola com en l'ecolgic.
Amb aquesta convocatria, el Govern comena a desenvolupar una de les principals novetats de la Llei agrria, aprovada el dia 15 de gener pel Parlament.
Es tracta del contracte territorial a través del com es redefineix la figura de l'agricultor i es dóna importncia a la seva activitat no només com a generador d'aliments, sinó també com a pags del paisatge.
D'aquesta manera, el camperol té garantit el suport per cobrir els costos que els representa la generació de tot un seguit d'externalitats socials i ambientals positives per al paisatge, que acaben gaudint tots els ciutadans de les Balears i els visitants que rep la Comunitat.
En total, 643 camperols professionals de Balears es van beneficiar de la convocatria de l'any passat, que van obtenir, de mitjana, 3.925 euros. Per illes, a Mallorca es van beneficiar 453 camperols; a Menorca, 151; a Eivissa, 38, i un a Formentera.
QU ÉS UNA EXPLOTACIÓ AGRRIA DIVERSIFICADA?
Una explotació agrria diversificada és aquella en la qual es duu a terme una gestió agrria determinada aprofitant els recursos naturals que té a l'abast d'una manera sostenible, en major o menor grau.
Aquestes tasques de reutilització dels recursos -fems, pastures- i de diversificació sovint comporten unes despeses addicionals de m d'obra i maquinria, que no es produeixen en explotacions més intensives.
Alhora, no obstant aix, aquesta gestió agrria diversificada genera serveis ambientals gratuts que, encara que no estiguin reconeguts ni remunerats, beneficien al conjunt de la societat -l'absorció de CO2, la pollinització per part d'abelles, la conservació del sl frtil, el reciclatge de nutrients o la conservació del patrimoni gentic, com són les varietats locals i races autctones, entre d'altres-.
Així mateix, la dispersió parcel.lria de les explotacions i la mesura de les parcelles ha contribut d'una manera extraordinria a la creació d'un paisatge agrari ric i divers, un sistema complex de relacions en molts mbits entre l'ésser hum i la naturalesa denominat 'agroecosistema'.
D'altra banda, el maneig d'aquestes explotacions és econmicament menys eficient que les explotacions amb monocultius o sense producció qualificada.
Aix implica un gran desavantatge competitiu respecte d'altres modalitats d'explotació més intensives i tecnificades que es dediquen a uns pocs productes agraris.
Aquestes explotacions diversificades són el model de gestió agrria majoritari a Balears, el que estructura el territori i el que li atorga identitat.
A causa de la capacitat de reacció econmica baixa que tenen, són les que sofreixen de manera més greu les dificultats del sector i la competitivitat que exerceixen els grans productors.
