VALÈNCIA, 11 Dic. (EUROPA PRESS) -
Plataforma per la Llengua ha presentat 'Prou de valencianofòbia', una campanya que reclama que la "discriminació lingüística no quede impune", reivindica el "dret a parlar valencià en l'àmbit privat i en el públic" i que posa el focus en les relacions dels ciutadans amb l'administració, on ha comptabilitzat 53 "discriminacions greus" des del 2007. Enfront d'aquesta situació, proposa un "pla de xoc" tant al Govern central com als autonòmics.
Així ho ha explicat el delegat de Plataforma per la Llengua País Valencià, Manuel Carceller, al costat de dos persones que han viscut casos de "discriminació lingüística greu" en el context de la sanitat pública valenciana, Lorena Fababú i Maria José Domènech. L'acte s'ha celebrat davant del Centre d'Especialitats Joan Llorenç, on va tindre lloc l'incident que denuncia Fababú.
Carceller ha enumerat els eixos del "pla de xoc" que planteja aquesta iniciativa al president del Govern central, Pedro Sánchez; i als presidents de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Aragó i Balears, Ximo Puig, Quim Torra, Javier Lambán i Francina Armengol, respectivament. Segons ha defés, la proposta "es fonamenta en la Constitució i en l'Estatut d'Autonomia. En la seua opinió, "si els governs no actuen, són còmplices".
En primer lloc, 'Prou de valencianofòbia' reivindica "lleis que impedisquen la discriminació lingüística" amb sancions; també reclama "cartells visibles" en les dependències públiques sobre "el dret de la ciutadania a parlar en valencià".
En tercer lloc, proposa un "pla de prevenció de la 'valencianofobia' perquè "es parle a nivell administratiu" d'aquesta problemàtica, amb programes d'investigació i prevenció. Finalment, incideix en una competència lingüística "suficient" en el si de l'administració pública, perquè els seus treballadors compten amb un "coneixement bàsic" que "garantisca el dret" dels usuaris valencianoparlants.
SANITAT, LA QUE MÉS INCIDÈNCIES REGISTRA
Carceller ha denunciat que "hi ha una discriminació lingüística greu pel simple fet de parlar valencià", que es concreta en 159 casos "greus" dins de l'administració des del 2007, 53 d'ells a la Comunitat, segons les dades de l'ONG. Del total, deu van ser en l'àmbit sanitari, que és el que més incidències aglutina. Durant 2018, s'han comptabilitzat 24 discriminacions "greus", cinc a la Comunitat. Entenen per casos "greus" aquells en els quals hi ha "humiliació, vexació, insults o negació de servici".
El delegat de Plataforma per la Llengua ha subratllat que els casos registrats per aquesta organització "no són una anècdota" sinó "la punta de l'iceberg" perquè no totes les persones els denuncien.
Per a parlar d'aquesta situació, Maria José Domènech ha explicat la seua experiència personal, que va tindre lloc a la localitat de Villanueva de Castellón. "Quan vaig necessitar assistència per part d'una infermera, em va dir que no li parlara en valencià", ha denunciat. Ella va contestar que "no sabia castellà". "Em negava a parlar-lo perquè ella volia", ha assenyalat, abans de manifestar que es va sentir "ofesa com a pacient i persona". La infermera es va negar a prestar-li el servici.
De la mateixa manera, Lorena Fababú ha relatat que va acudir al centre de Joan Llorenç el passat 28 d'agost perquè estava embarassada de 30 setmanes i tenia una visita ginecológica. Segons ha indicat, en saludar a la metgessa amb un "'bon dia', ella li va reclamar que li parlara en castellà perquè va dir que no l'entenia. Fababú li va respondre que "no tenia problema a entendre el castellà" però que volia expressar-se en valencià. Al principi, la doctora pretenia cancel·lar la visita, però finalment es va dur a terme, encara que l'especialista "es va negar a expressar res més". A més, en l'informe mèdic va fer constar que es comunicava en valencià.
En declaracions als mitjans, ha manifestat que divendres passat es va trobar amb la "sorpresa" d'una citació judicial perquè la doctora ha interposat una denúncia. "Ens hem mogut, amb la plataforma i els mitjans de comunicació i supose que açò no li ha agradat i ens demana 10.000 euros" al·legant que ha patit "problemes psicològics".
Sobre aquest cas, Carceller ha indicat que s'ha registrat un altre incident "quasi idèntic" amb la mateixa doctora. La plataforma s'ha posat en contacte amb la direcció del Joan Llorenç, la Conselleria, el Síndic de Greuges i l'Oficina de Drets Lingüístics. Aquesta última, segons ha explicat, ha emés dos informes "avalant el dret a expressar-se en la llengua" i la "incorrecció d'aquestes persones". El centre "ha respost creant un protocol perquè açò no torne a passar", segons el qual els usuaris podran ser atesos per un altre professional, una mesura que ha qualificat de "provisional".
